Arqueòlegs del MARQ troben rellevants ceràmiques del Neolític en una clivella de la Cova de l’Or de Beniarrés

La segona campanya d'excavacions del MARQ en la Cova de l'Or de Beniarrés han tret a la llum importants ceràmiques del Neolític amb representacions de l'astre sol. Arqueòlegs i especialistes han treballat durant el mes de juliol al costat d'estudiants en règim de voluntariat procedents de diferents universitats.La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha celebrat els progressos que s'estan produint en totes les exploracions del Pla d'Excavacions del Museu Arqueològic, dotat amb un pressupost de 130.000 euros i amb la participació de més de setanta arqueòlegs del MARQ i voluntaris. Així mateix, Parra ha assegurat que "enguany de nou s'estan complint els ambiciosos objectius marcats per a avançar en la investigació en un enclavament tan rellevant com és la Cova d'Or, exemple de l'esforç que s'està dut a terme des del MARQ per a aprofundir en el coneixement de la nostra història".La Cova de l'Or és un dels jaciments més representatius de la Comunitat Valenciana, clau per a la investigació del Neolític en la Península Ibèrica, amb una seqüència que abasta des del 5.600 al 2.800 aC. La posada en valor d'aquest enclavament patrimonial, duta a terme per la Diputació d'Alacant a través de l'Àrea d'Arquitectura i del MARQ, va culminar amb la seua obertura al públic el juny de 2021, mitjançant visites guiades gestionades des de la Fundació MARQ en col·laboració amb l'Ajuntament del municipi.Investigada en diferents moments del segle XX, la cavitat és considerada com un santuari del qual es van valdre els primers agricultors i pastors en el VI mil·lenni a. C. Sota la direcció de Consuelo Roca de Togores, Carlos Ferrer i Jorge A. Soler, enguany s'ha procedit a excavar una estreta clivella oberta a l'exterior, el registre del qual ha aportat fragments ceràmics de gots grans i altres amb decoracions, entre els quals es determinen representacions astrals que confirmen la vinculació religiosa. Aqueix registre adverteix de la vida en l'exterior de la cavitat i apunta al fet que a l'esplanada d'accés a la Cova van poder practicar-se ritus vinculats la producció.La campanya d'enguany ha resultat molt satisfactòria en documentar nivells més recents de l'ús de la cova corresponents a l'època moderna (segles XVII-XVIII). A més de material ceràmic com a olles, cassoles i llibrells, s'han trobat restes de fauna i de combustió que s'ha interpretat com a zones de corral per al tancament del bestiar domèstic dins de la cova. També s'han documentat nivells puntuals de l'època romana i ibèrica.En un altre dels perfils l'excavació ha permés aprofundir en la investigació dels moments finals del Neolític, en els quals el registre de restes humanes i elements com a gots ceràmics, adorns com a penjants elaborats en petxina i en pedra, objectes realitzats amb ossos d'animal, com a punxons i altres realitzats en pedra de sílex, com làmina, confirmen l'ús funerari de la cavitat.