El ple de l'Ajuntament de Benidorm ha aprovat hui per unanimitat exigir al Govern d'Espanya, en concret al Ministeri de l'Interior, que prioritze en la dotació dels Pressupostos Generals d'Estat (PGE) de 2025 "les partides suficients i necessàries per a la licitació, adjudicació i inici en aqueixa mateixa anualitat de les obres de construcció de la Comissaria del Cos nacional de Policia" de la ciutat en els terrenys cedits per l'Ajuntament per a tal fi.
La moció de la Junta de Portaveus recorda que en els PGE de 2022 es recollien huit milions en una inversió plurianual, però en el posterior esborrany dels comptes de 2023 ja no apareixia la Comissaria i no es va tindre en compte en la redacció i aprovació dels pressupostos generals malgrat la unanimitat de l'acord plenari de 31 d'octubre de 2022.
S'indica en la moció que resulta "molt decebedora, quan no indignant" que una infraestructura "tan merescuda i esperada" no haja rebut la més mínima consignació ni en els PGE de 2023 ni en els de 2024. Les actuals instal·lacions daten de 1972 i es van construir per a una plantilla de 175 policies enfront dels més de 300 actuals, sense comptar amb els reforços estivals. "És evident que aquestes instal·lacions s'han quedat obsoletes i inadequades i no tenen capacitat per a albergar a la plantilla actual ni pot atendre als ciutadans en condicions òptimes per a poder prestar els serveis que té assignats".
Així mateix, la corporació considera que a més de dotar de consignació en 2025, les obres haurien de començar aqueix mateix any "perquè no existeix raó alguna per a no fer-ho, doncs els tràmits estan molt avançats i l'Ajuntament de Benidorm ha fet molts esforços perquè la comissaria siga una realitat, cedint el sòl necessari i òptim segons el propi Ministeri i encarregant i presentant en 2018 el projecte perquè aquesta infraestructura no siga ja una realitat".
D'altra banda, en matèria econòmica s'ha aprovat una modificació pressupostària per a incorporar al pressupost de 2024 l'estalvi obtingut en l'exercici de 2023, xifrat en quasi 10,8 milions. Aqueixos diners es destinarà en la seua majoria a augmentar les partides per a despesa social i per a dinamitzar l'economia local. Así, segons ha detallat la regidor d'Hisenda, Aida García Mayor, "8,9 milions seran per a despeses generals i la resta per a despeses amb finançament afectat".
La regidor ha recordat que d'aqueix romanent s'incorporaran 1,7 milions per a complementar la subvenció de la Diputació de 645.174 euros i realitzar una nova campanya dels bons consume #BenidormTeDaMás el mes de desembre. "Reinvertimos en les famílies i en el teixit productiu amb una proposta que pretén millorar l'acció municipal en 2024 en tots els àmbits" ha dit García Mayor, per a qui aquesta operació és "un aval de la bona i eficient gestió econòmica que s'ha realitzat per aquest equip de govern" i ha indicat que els fons resultants d'aquest estalvi es poden insuflar als comptes d'enguany "perquè la situació econòmica de l'Ajuntament és bona, perquè s'està treballant i gestionant ben els recursos i ara redistribuïm per a seguir imprimint la transformació de Benidorm amb criteri i millorant el dia a dia dels benidormenses".
En el mateix capítol econòmic, per majoria també s'ha aprovat un reconeixement extrajudicial de crèdit per valor de 156.248,68 euros corresponents a factures de despeses ordinàries i altres presentades fora de l'exercici corrent, com ha explicat García Mayor. "Treballem perquè cada vegada siguen menys les factures que s'aproven per aquest procediment, però és la forma adequada de fer-ho i compta amb la conformitat dels tècnics i d'Intervenció" ha precisat.
Amb els vots de PP i PSOE ha tirat endavant la proposta de la regidor d'Igualtat, Ángela Zaragozí, per a aprovar l'II Pla Municipal de diversitat sexual, familiar i de gènere de Benidorm 2024-2028, un pla "que és una continuïtat de l'aprovat en 2016". "Volem seguir millorant la prevenció de la LGTBIfobia i garantir el benestar i seguretat" ha indicat l'edil, qui ha precisat que el citat pla comptarà amb "quatre línies d'actuació, deu objectius i 23 accions a desenvolupar en els pròxims anys". Zaragozí ha afegit que aquest pla "no té a veure amb la política, sinó amb els drets de les persones" i postil·lava que amb aquest segon pla "el que es pretén és millorar el que ja està funcionant".
Igualment per majoria s'ha aprovat la declaració institucional amb motiu del Dia Internacional de l'Orgull que se celebra hui. En aquesta declaració, la corporació reitera el seu "compromís i suport al col·lectiu LGTBI de la Comunitat. I ho fem des del ferm compromís d'aquesta institució amb la defensa de la llibertat, la dignitat de l'ésser humà i el respecte de totes les persones a viure i viure la seua orientació sexual com lliurement desitgen".
En la declaració es posa de manifest que "no cal caure en l'autocomplaença" perquè "queda molt per fer i molt pel que lluitar" començant per "recordar, solidaritzar-nos i alçar la nostra veu per totes les persones, de molts llocs del món, on l'homosexualitat segueix penalitzada, molts països en els quals les persones del col·lectiu LGTBI són perseguits, amenaçats i fins i tot executats per, simplement, expressar els seus sentiments".
La declaració també reconeix la labor de "tantes persones que, a títol personal o en el desenvolupament del seu treball, lluiten per aconseguir un món més just, més humà, més respectuós amb la diversitat i més igualitari".
La corporació ha aprovat així mateix per majoria la proposta de l'edil de Mobilitat, Francis Muñoz, per a suspendre l'acord plenari de desembre de 2023 pel qual es va acordar resoldre el contracte de l'ORA després del recurs contenciós administratiu presentat per la UTE adjudicatària del servei. Muñoz ha afirmat que "procedeix per prudència" la suspensió d'aquest acord plenari, considerant a més l'informe emés per la direcció facultativa responsable del contracte.
En aqueix sentit ha aclarit que "actuem sobre la base dels informes jurídics i tècnics". "Aqueixa prudència" ha continuat, "ha fet que una sentència del TSJ ens de la raó. Aquesta UTE ens reclamava un milió d'euros i al final hem aconseguit que siguen menys de 80.000. Nosaltres no afavorim a cap empresa, sinó als veïns, que és la nostra responsabilitat" ha afegit Muñoz, que ha reiterat "la lleialtat als veïns" i la "màxima rigurosidad en els procediments" amb la qual treballa el govern local. "Estem arracades d'un recurs i serem prudents perquè no cap una altra actitud" agregava. El titular de Mobilitat ha detallat a més que l'actual contracte "té nou anys d'antiguitat i va ser signat escassos dies abans de les eleccions pel PSOE".
En la mateixa sessió ha tirat endavant per unanimitat la proposta de la regidor de Patrimoni Històric i Cultural, Ana Pellicer, per a iniciar els treballs que porten al reconeixement com a col·lecció museográfica de tots els béns mobles ja registrats en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià per a la seua incorporació en el Sistema Valencià de Museus. De fet, s'assenyalava en la moció, que les fitxes que conformen la col·lecció arqueològica ja han sigut bolcades el sistema al sistema de la Conselleria de Cultura i Esport i ara "s'està en ple procés de depuració" després del que es considerarà registrada oficialment en aquest inventari general. "Una vegada completat aqueix tràmit i en llaures a poder mostrar com més prompte millor aqueix patrimoni a la ciutadania, procedeix ara sol·licitar el reconeixement de tots aqueixos béns com a col·lecció museográfica" ha indicat la regidor.
Entre aqueixes peces, Ana Pellicer ha citat algunes que abasten des del Neolític fins al segle XX i que procedeixen de diferents donacions o excavacions arqueològiques, tal com recullen diverses anotacions del Registre Inventarie del Museu de la Vila de Benidorm entre 1957 i 1967.
El ple també ha adonat del recent acte del Tribunal Superior de Justícia d'aclariment de la sentència 343/24 del passat 23 de maig relativa a l'APR-7 que va ser sol·licitada per l'Ajuntament de la ciutat, así com de l'acord adoptat en la Junta de Govern Local del 19 de juny que va aprovar el contracte per a la defensa judicial en el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem contra la citada sentència. Igualment, s'ha adonat de la informació comptable corresponent al tercer i quart trimestre de 2023 i al primer de 2024.