La Vila Joiosa conta els dies per a la seua madrugada més esperada (i especial): galeres, pólvora i molta emoció. Amb el cor batent al ritme dels trabucs i les ones, el municipi viurà de nou un dels moments més impactants del calendari festiu en el conjunt de la província d'Alacant: el Desembarc de Moros i Cristians, la joia de les festes vileres.
Així, la nit del diumenge 27 al dilluns 28 de juliol milers de festeres representen l'atac de les tropes sarraïnes —com es coneixia als musulmans a l'Edat Mitjana— el 29 de juliol de 1538 i la defensa per part dels cristians de l'època ajudats, segons conta la llegenda, per l'ajuda divina de Santa Marta que azotà un fort ventall per a allunyar als invasors.
Així serà el gran Desembarc de La Vila
A les 3:00 h de la matinada, el silenci de la costa es trenca amb un moviment inusual: 35 galeres ixen del port carregades de 'guerrers' que onegen orgullosos la mitja lluna i naveguen cap a la platja Centre de La Vila. La foscor d'esta platja davant del centre històric, i la mar, es convertixen en un escenari únic que cada any deixa escenes per al record.
Dues hores després, l'exèrcit cristià davalla fins a l'arena en el que es coneix com la ‘Baixada dels Cristians’. Allí, l'artilleria es prepara, els arcabussos es carreguen i la ribera es transforma en fortalesa improvisada. Els nervis estan a flor de pell. La tensió és elèctrica. És aleshores quan, poc a poc, les ombres del passat es materialitzen i una batalla simbòlica entre dos mons cobra vida davant de milers d'ulls expectants.
Pólvora, foc, canons i un guió que ningú necessita assajar. Vilers i vileres encarnen amb passió els papers que porten segles transmetent-se de generació en generació. A les 6:00 hores, comença la gran recreació. Però abans, com dicta la tradició, les campanes repiquen en senyal d'alarma i una bandera blanca s'aproxima des de la mar.
Posada en escena de l'Ambaixada
L'emissari del Rei Moro desembarca i camina solemnement fins al castell per a entregar el pergamí que sol·licita la rendició cristiana. Un gest que, cada any, manté el mateix desenllaç: el document és trencat en mil trossos. La resposta per part de les tropes cristianes és el foc. Des d'eixe instant, l'arena es convertix en camp de batalla.
Les llums dels trets d'arcabusseria il·luminen el rostre dels 'combatents' mentre retronen per tota la badia. L'olor a pólvora, la tensió dramàtica i els crits de guerra envolten als assistents en una experiència única. I aleshores, com sorgida de la boira, apareix la imatge de Santa Marta, patrona de La Vila Joiosa, com a símbol de fe i resistència. La seua presència marca l'inici del contraatac cristià.
El públic, completament entregat, vibra amb cada escena. Famílies senceres, festeres i curiosos assisteixen en silenci reverencial i emoció continguda. Este imperdible espectacle de llums, música, i pólvora és un dels motius pels quals les festes de Moros i Cristians de La Vila Joiosa han sigut declarades d'Interés Turístic Internacional.