Descobrixen en la Illeta dels Banyets una sabata d'espart de fa 2.300 anys

El Museu Arqueològic d'Alacant ha identificat una de les primeres vivendes del jaciment de la Illeta dels Banyets, corresponent a la primera mitat del s. III a. C., en la qual s'ha localitzat un calçat d'espart, una troballa excepcional al qual el seu estat de conservació convertix en una peça única.

Els diputats d'Arquitectura i Cultura, Carmen Sellés i Juan de Dios Navarro, han recorregut este matí el paratge al costat de l'alcalde del Campello, Juanjo Berenguer, el director del MARQ, Manuel Olcina, i el director de l'Àrea d'Arquitectura, Rafael Pérez, per a comprovar in situ els avanços de l'última campanya del Pla anual d'excavacions del MARQ.

Fins ara, en el jaciment del Campello només es coneixien els centres religiosos, representats pels dos temples, i els espais productius amb les almàsseres, almàsseres, forns de brea, tallers d'espart, magatzems i instal·lacions per al salat de peix, però tan sols es tenia constància d'un edifici dedicat a allotjar als habitants de l'enclavament.

“La identificació d'este nou espai suposa un gran avanç, perquè ens permetrà conéixer un poc més sobre la vida quotidiana de les persones que van habitar la Illeta i continuar treballant per a investigar sobre la història de la nostra província”, ha manifestat el diputat. Per part seua, Carmen Sellés ha afirmat que s'ha procedit a la consolidació de les estructures arquitectòniques perquè els visitants del jaciment puguen gaudir dels nous espais i ampliar d'esta manera l'oferta museística.

L'edifici identificat va patir moltes remodelacions, incendis i ampliacions. Els sòls de terra piconada de les habitacions van ser reiteradament repavimentats i en un d'ells s'han detectat les restes del calçat fabricat amb espart amb una antiguitat de poc menys de 2.300 anys.

“No és fàcil que es conserve la matèria orgànica i d'ací la importància d'esta troballa que ens mostra directament un dels elements de protecció per als peus emprats en la primera mitat del s. III a. C. i que ha subsistit amb poques variacions fins als nostres dies”, ha explicat Olcina.

A més, s'ha identificat part del mobiliari dels departaments que consistia en bancs de tova i una llar que va tindre un llarg ús continu amb diverses refraccions que van modificar lleugerament el seu aspecte. També s'ha pogut localitzar part de la vaixella domèstica, de procedència majoritàriament forana com el pitxer, els salseros i páteras de vernís negre i roig púnics fabricats en la zona de Cartago, àmfores i pitxers de la zona púnic-ebusitana, páteras de xicotetes estampilles, i algunes olles de ceràmica ibèrica i plats de ceràmica pintada d'esta mateixa producció.

D'altra banda, en estos dies conclou la campanya 2025 al Tossal de Manises, la primera d'un projecte de quatre anys que té per objectiu excavar el gran edifici annex al fòrum i arribar als estrats fundacionals de l'espai habitat, de finals del segle III a. C

L'edificació és una gran estructura rectangular de 10’20 per 19 metres la funcionalitat dels quals no es coneix, ja que no presenta elements que puguen definir-la. En retirar les primeres capes de terra han aparegut una sèrie d'estructures de planta quadrada i rectangular, afectades parcialment pel foc. Com ha explicat Olcina, “cronològicament són anteriors a l'època augustea, és a dir anterior a l'establiment de l'Imperi, a la fi de segle I a. C.”.

Algunes característiques apunten q que podria ser part de la primera ciutat fundada per Amílcar Barca, Akra Leuké, a la fi del segle III a. C., que va ser destruïda pels romans durant la Segona Guerra Púnica. “Si es confirmara este extrem, tindríem al final del projecte una enorme zona, de 196 m² en el qual es visualitzaria de manera clara esta ciutat púnica, amb els seus edificis i carrers, una cosa excepcional en l'arqueologia d'Espanya”, ha conclòs el diputat.