El subsol de la província d'Alacant amaga un ric patrimoni que permet explicar, estudiar i contextualitzar pobles que es van assentar en èpoques passades. Eixe és el cas dels Ibers, que durant segles van habitar este territori i els vestigis del qual es coneixen hui dia a través de restes arqueològiques. Un dels jaciments més importants en el sud-est de la península és el de L'Alcúdia, un dels enclavaments ibèrics més ben conservats. Allí, des de l'any 2017 es desenvolupa el projecte “Dames i Herois. Després de la Ilici ibèrica” i l'últim descobriment demostra que es tractava també d'un dels assentaments més importants de l'època i permeten conéixer com era la societat del moment.Els equips d'investigació de la Universitat d'Alacant i la Universitat de Múrcia han trobat la ciutat ibera fundacional de L'Alcúdia. Es tracta de la primera metròpoli, la primera gran ciutat ibèrica de la Contestania i la més antiga. “No existix cap més antiga d'esta envergadura”, afirma el professor d'Història Antiga de la Universitat de Múrcia, Héctor Uroz, director del projecte al costat del catedràtic de Prehistòria de la Universitat d'Alacant, Alberto Lorrio.Les investigacions ja havien permés descobrir la muralla del jaciment iber que es remunta a l'any 500 a. C, així com algunes de les estades pertanyents a restes d'habitatges del protourbanisme de la ciutat. Més tard es van descobrir també fins a huit departaments, alguns fins i tot d'una mateixa casa, que s'adossen a la muralla fundacional i que suposen la primera petjada coneguda de la Illici ibèrica. Sens dubte, els primers indicis de l'assentament d'una de les ciutats més destacades de la Contestania ibèrica, que ocupava un extens territori entre les actuals províncies d'Alacant, Múrcia, Albacete i sud de València.
Documentar les tècniques de construcció
Així, les noves restes descobertes en els treballs d'excavació permeten donar context a les elits ibèriques que van encarregar escultures com la Dama d'Elx. A més, Uroz afirma que “estes troballes posseïxen moltíssim més valor per al coneixement del jaciment en termes històrics i arqueològics que el fet d'haver trobat una altra escultura de dama”.Una de les característiques més rellevants és el bon estat de conservació de les restes, perquè “els seus habitants van decidir abandonar eixa zona a causa de les constants inundacions que patien i van optar per traslladar-se a una zona més alta, no sense abans emplenar l'interior dels antics habitatges”, explica Lorrio.Este fet excepcional ha permés documentar les tècniques de construcció dels primers ibers que van habitar L'Alcúdia amb la utilització, en la muralla i en els espais domèstics, d'una arquitectura mixta amb sòcols de maçoneria i alçats de tova o de fang pastat. Una tècnica que també és utilitzada per a la construcció d'altres elements com a bancs o pedrissos.
Treballs d’investigació en la nova zona descoberta en el jaciment de L'Alcúdia“No hi ha una altra zona en L'Alcúdia on s'haja identificat l'última i la primera fase amb tota la seqüència intermèdia. Ací trobem l'evolució completa d'un dels jaciments més importants d'Espanya”, assevera el professor Uroz.Al seu torn, els investigadors han trobat els elements arquitectònics “quasi en perfecte estat de conservació”. Però els equips tècnics també reconeixen que són escassos les troballes de recipients ceràmics o d'altres elements materials, perquè amb el canvi forçat de l'assentament tan sols van deixar a l'interior dels habitatges els objectes que van oblidar o van abandonar.
Estatus d'importància de la ciutat
Les troballes han sorprés per la seua monumentalitat i nivell de conservació. Una situació que els investigadors sostenen que resulten concordes “amb el poder que degueren tindre les elits de la Contestania en la seua època”. Així mateix, les solucions arquitectòniques i l'envergadura de la muralla responen a un “interés per mostrar el seu poder”, assenyalen.La muralla compta amb sistemes antisísmics només identificats en este jaciment, la qual cosa suposa un coneixement previ d'esta mena de construccions defensives i la seua adaptació al territori. A més, Lorrio subratlla que per les característiques i complexitat de la seua construcció, així com l'urbanisme associat, responen a un disseny preconcebut i perfectament planificat, d'acord amb la importància de l'assentament.
“Abordar la història en sentit invers”
Una vegada la fase d'excavació ja ha finalitzat i el jaciment es troba cobert per a la seua protecció, els investigadors han iniciat l'anàlisi en el laboratori de les peces trobades. En la pròxima campanya s'ampliarà l'excavació dels habitatges feia l'interior del poblat, amb la finalitat d'obtindre una visió completa de les fases ibèriques més antigues del sector excavat.“Una labor molt complexa perquè implica abordar la història de L'Alcúdia en sentit invers”, reconeixen els investigadors. En este sentit, es traduïx en la troballa de restes de construccions, enterraments i potents escombriaires pertanyents a diferents èpoques, com la tardoromana o la bizantina. Una situació que ja ha succeït en campanyes precedents en eixe mateix sector, en els quals s'ha arribat a aprofundir fins a quatre metres.
