La Fundació La Caixa ha inaugurat una nova exposició interactiva en este cas sobre la figura de Nikola Tesla. En la inauguració han acudit la regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Alacant, Nayma Beldjilali; el director d'Àrea de Banca Privada d'Alacant, Raúl Vigili; la delegada territorial de la Fundació “la Caixa” a la Comunitat Valenciana, Lorda Toribio, i l'assessora de l'exposició, Daniela Hidalgo. "El geni de l'electricitat moderna" és el títol de la mostra itinerant que recorre la vida i obra de l'enginyer i que sens dubte va ser una figura clau de la història de la ciència en el segle XX.
La regidora de Cultura, Nayma Beldjilali ha gradecido “l'esforç que fa la Fundació La Caixa per portar tots els anys exposicions de gran nivell que posen en focus a la ciutat, i en este cas a la Platja de Sant Joan, generant un focus cultural important i compartint protagonisme al costat d'un altre gran referent com és el Cirque du Soleil”. “L'exposició de la Fundació La Caixa s'ha convertit en un referent cultural a la ciutat de tots els estius amb mostres de gran qualitat expositiva com esta”, ha ressaltat.
“Eixa és la línia que volem seguir des de l'Ajuntament, que Alacant siga eixe potent motor cultural, al mateix temps que diversificar i descentralitzar l'oferta cultural i que siga extensible a altres espais de la ciutat com és esta magnífica exposició de Nikola Tesla on poder veure i experimentar els seus grans descobriments”, ha subratllat l'edil, qui ha animat a més a tots els alacantins i visitants a acudir i veure esta magnífica exposició”.
Amb esta mostra coproduïda en col·laboració amb el Nikola Tesla Museum, la Fundació ”la Caixa” reconeix la tasca del genial inventor serbi, a qui devem contribucions com la invenció del motor d'inducció, el desenrotllament del corrent altern com a font d'energia i la transmissió sense fil de l'energia i de la informació. Els visitants podran veure mòduls electromecànics que permeten reproduir el funcionament dels aparells i enginys ideats per Tesla per a entendre de manera didàctica i clara alguns dels principis físics que s'amaguen després de les seues creacions.
Tesla va ser un autèntic pioner en branques de la ciència i les tecnologies que ja es trobaven en expansió, però també en unes altres que encara tardarien anys a ser preses en consideració, com la robòtica o les comunicacions interplanetàries. De Tesla, existixen documentades 280 patents en 26 països diferents, però se sospita que existixen unes altres encara no identificades.
Malgrat la seua genialitat i la seua visió, Tesla no estava dotat d'una gran perspicàcia per als negocis i va ser plagiat per alguns dels seus contemporanis. Després de dècades d'aportacions rellevants en diversos camps científics, algunes de les quals van acabar per arruïnar-ho, va morir en soledat i va ser pràcticament oblidat durant anys, a pesar que més tard es va convertir en una icona popular envoltada d'algunes teories conspiratorias inversemblants.
Esta exposició, que va poder veure's primer en format de sala en el Museu de la Ciència Cosmocaixa i en diversos Caixaforum, s'ha adaptat ara a un format itinerant que recorrerà nombroses ciutats d'Espanya i Portugal. A Alacant, l'exposició podrà veure's fins al 2 de setembre de 2024 en dos unitats mòbils que es despleguen i es convertixen en dos sales de cent metres quadrats cadascuna, gràcies a les quals la Fundació ”la Caixa” pot ara acostar la figura de Tesla a més públics.
L'exposició, un recorregut per la seua vida i obra en orde cronològic
La mostra realitza un recorregut per la vida de Tesla i pels avanços tecnològics que este va impulsar en orde cronològic, començant pel seu naixement en 1856, que va estar envoltat d'una aurèola de llegenda per haver nascut durant una tempesta elèctrica d'estiu, la qual cosa alguns van interpretar com un auguri extraordinari.
En l'exposició s'explica, també, que la curiositat pels fenòmens elèctrics es va despertar en ell sent molt xicotet, quan l'electricitat estàtica va produir unes espurnes sorolloses mentres acaronava al seu gat degut al frec de la seua mà. De jove, va començar els estudis d'enginyeria elèctrica a l'Escola Politècnica de Graz i allí va idear nous tipus de motor.
Molt #prompte, l'estiu de 1883, quan ja treballava per a la Continental Edison Company, filial europea d'una de les companyies d'Edison, Tesla va presentar el seu primer gran invent, el motor d'inducció, que arreplegava una de les seues idees més obsessives: construir un motor que funcionara utilitzant un camp magnètic rotatiu com a força motriu i no amb un commutador i escombretes, com funcionaven els motors elèctrics de l'època.
El motor d'inducció magnètica de Tesla està basat en el fet que, tal com ja havia demostrat Michael Faraday, l'electricitat i el magnetisme són les dos cares d'una mateixa moneda, dos manifestacions de la força electromagnètica íntimament relacionades: un camp magnètic variable induïx un corrent elèctric a l'interior d'un conductor i, alhora, un corrent elèctric genera un camp magnètic.
Nikola Tesla no va aconseguir ajuda financera per a poder desenrotllar el seu revolucionari motor d'inducció i, per eixe motiu, l'enginyer va decidir abandonar Europa a la recerca d'oportunitats. En 1884 es va traslladar a Nova York, on va començar a treballar per a l'Edison Machine Works. En la seua etapa en esta companyia, Tesla va treballar en la millora de la xarxa d'enllumenat de Nova York, que en aquells dies funcionava amb corrent continu i emprava llums d'arc voltaic amb elèctrodes de carbó que havien de ser substituïts periòdicament. La seua relació amb Edison es va enterbolir quan este es va negar a complir les seues promeses econòmiques, motiu pel qual Tesla va dimitir i va fundar la seua pròpia companyia, la Tesla Electric Light & Manufacturing, on va començar un període de grans dificultats econòmiques que li van generar gran inseguretat i una forta depressió.
En aquella època, entre 1886 i 1887, Tesla va centrar tota la seua atenció a desenrotllar el potencial del corrent altern, que és aquella en la qual la intensitat i el voltatge varien en funció del temps amb una determinada freqüència, a diferència del corrent continu, que manté la seua intensitat i voltatge al llarg del temps, com succeïx amb una bateria o una pila.
El magnat George Westinghouse estava tan interessat a desenrotllar les aplicacions comercials del corrent altern que va arribar a adquirir els drets d'ús de set patents de Tesla que permetien superar els problemes existents en l'època per a transmetre corrent elèctric de manera eficaç a través de llargues distàncies. Tesla va començar a treballar en la Westinghouse Electric & Manufacturing Company en un moment de competència feroç entre les diferents companyies nord-americanes.
Edison, alarmat per la tecnologia de Tesla, que amenaçava els seus interessos en un camp que ell mateix havia creat, va iniciar una lluita de relacions públiques que els periòdics van denominar la «guerra dels corrents». La polèmica va registrar episodis d'autèntic joc brut, doncs a instàncies d'Edison s'atiava la por de la societat de l'època als accidents per electrocució provocats per l'alta tensió i s'exagerava el nombre d'accidents mortals deguts a l'ús dels sistemes creats per Westinghouse.
Dos episodis van marcar el final de la «guerra dels corrents». D'una banda, l'Exposició Universal Colombina de Chicago (1893) va concedir a Westinghouse els drets de producció de l'energia elèctrica per al funcionament de la maquinària i l'enllumenat de l'esdeveniment, i es va aconseguir generar tres vegades més energia que la consumida per la resta de la ciutat de Chicago gràcies a la instal·lació de 12 generadors bifàsics de Tesla. L'exposició també va servir per a mostrar les millores que havia realitzat sobre els llums fosforescents, precursores de les actuals llums fluorescents. Així mateix, sota l'assessoria de Tesla, Westinghouse Electric va aconseguir el contracte per a construir un sistema de generació de corrent altern de dos fases a les cascades del Niàgara.
Les vivències i les invencions de Tesla als Estats Units inclouen estudis i invents produïts en els seus laboratoris de Nova York, on va treballar en qüestions tan variades com els raigs X; la transmissió sense fil d'energia, inventant el que seria el primer «comandament a distància»; la radiodifusió; o la creació i desenrotllament de les bobines de Tesla, generadors d'alta tensió i alta freqüència que permeten crear camps elèctrics molt potents al seu voltant, suficients per a aconseguir que el corrent circule sense necessitat de cablejat.
Com que les investigacions de Tesla en els seus laboratoris novaiorquesos ho van portar a desenrotllar generadors cada vegada més potents, de milions de volts, que podien resultar perillosos en l'àmbit urbà, en 1899 va establir el seu laboratori als afores de Colorado Springs, on va dur a terme estudis sobre les propietats conductores de l'atmosfera terrestre. El seu somni era aprofitar les característiques físiques de la Terra per a obtindre energia en qualsevol lloc de manera gratuïta. En aquella etapa, Tesla va desenrotllar el seu concepte del Sistema Mundial de Transmissió de missatges, telefonia i imatges facsímils, una idea revolucionària i molt avançada al seu temps, embrió del que molts anys després acabaria sent internet.
Després d'esta etapa daurada de creació, en 1900 Tesla va tornar a Nova York i es va instal·lar en un hotel amb la intenció de trobar inversors per a la seua idea. Al març del 1901 va aconseguir 150.000 dòlars del magnat John P. Morgan a canvi del 51% de les patents generades i va començar a planificar la instal·lació de la Torre Wardenclyffe, un transmissor de proporcions gegantesques que es va veure superat quan Marconi, al desembre d'eixe mateix any, va aconseguir imposar el seu sistema en transmetre amb èxit un senyal de radi des d'Anglaterra fins a Terranova.
Els inversors van abandonar el projecte de la Torre Wardenclyffe per a fer costat a Marconi, que ja havia demostrat la viabilitat del seu projecte. Els visitants coneixeran els invents creats per Tesla amb posterioritat a este episodi, que va ocasionar la seua ruïna. També relata els problemes econòmics i de salut que va patir durant els últims anys de la seua vida, quan s'acumulaven els seus deutes i va començar a tornar-se un personatge solitari i excèntric, fins a la seua mort en 1943, als 86 anys, en un hotel de la ciutat de Nova York.