Es complixen vint-i-cinc anys des que nasqueren les Trobades d'Art Contemporani de l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, un certamen que al llarg d'este temps ha suposat un aparador a la producció artística més recent del panorama nacional. Este quart de segle mereixia una atenció especial que s'ha materialitzat en una exposició retrospectiva que reunix algunes de les obres premiades o seleccionades al llarg d'estos anys.
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, inaugurarà en la Casa Bardin el pròxim dilluns 14 de juliol, a les 19:00 hores "EAC. 25 anys de Trobades d'Art Contemporani" amb un total de quinze peces pertanyents als fons artístics de l'Institut Gil-Albert. Begoña M. Deltell i Estefanía Soler, membres de l'equip de l'IAC, comissarien esta mostra en la qual s'ha realitzat una interessant selecció d'obra de diferents tècniques i estils, que representen com ha sigut el panorama d'estos premis al llarg dels anys.
En l'exposició, que romandrà oberta fins al 29 d'agost, estan presents amb els seus treballs Juan Martín Zarza, amb la seua fotografia El Zen del carrer 1 (EAC X), Antonio Fernández Alvira, amb l'obra Man under construccion que dialoga amb el dibuix i el brodat (EAC X); Ferrán Gisbert, amb el seu acrílic sobre llenç Templo (EAC XII); Rosana Antolí està representada amb Zorrismos en roig, obra en tinta sobre paper (EAC XIII); Fernando Maseli Agnoletti amb la seua fotografia Massís de Brenta (EAC XIV); Javier Palacios mostra Ente I (EAC XIV); Luciana Rago amb la seua obra en paper Caminar lluny és poc temps. Serie Animismos (EAC XV); i María del Carmen Díez amb Calma't fera!, un linogravat en buit (EAC XVII).
A més, també s'exposen peces de Miguel Bañuls, amb la seua escultura d'alumini Espai robat (EAC XVIII); María Castellanos i Alberto Valverde, amb S.T., de la sèrie realitzada en impressió digital Assaig i Error del Posthumà (EAC XVIII); una instal·lació de Pablo Bellot, Materialitzar Crits_Acte de Comunicació núm. 35 (EAC XXI); el vídeo Solitude de Greta Alfaro (EAC XXII); Olga Diego penja el seu dibuix incendiable La mà de l'home (EAC XXII); Fernando Jiménez Fernández, amb la instal·lació Resilient-L'últim arbre (EAC XXII), i Juan Antonio Cerezuela, amb El silenci de Saussure (EAC XXIV).
Els EAC nasqueren en 1998, amb Dionisio Gázquez com a director del departament d'Art i Comunicació Visual Eusebio Sempere de l'IAC, amb l'objectiu de seleccionar projectes innovadors de diferents llenguatges artístics per a realitzar exposicions. D'esta forma, amb les obres seleccionades, s'organitzaven dos o tres mostres a l'any en distints espais.
No obstant això, des que, en 2004 i baix la direcció de Juana María Balsalobre, se signara un conveni amb la Universitat d'Alacant, l'exposició és de caràcter anual i té lloc en el MUA. A més, s'establiren les quanties dels premis: el primer dotat amb 8.500 euros, un segon de 3.000 i un tercer de 2.500.
Al llarg d'este primer quart de segle, entre 1998 i 2025, els EAC no es convocaren en els anys 2003, 2008 i 2011, pel que són 25 les edicions d'esta iniciativa, en la qual han sigut més de cinc-cents els artistes seleccionats.