La primera edició de ‘Trajectòries en Femení’ de l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha reconegut la trajectòria i la important labor duta a terme en el món cultural per la galerista Carmen Cazaña i la cineasta Cecilia Bartolomé en una època en la qual la seua condició femenina suposava un hàndicap a l'hora de desenrotllar el seu treball.
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, i la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, han fet lliurament este matí dels dos reconeixements, respectivament, a Pascual Bartolomé, germà de la directora de cinema, i a Iris Contreras, neta de Cazaña.
Els dos han arreplegat en nom de les homenatjades, que no ha pogut assistir per circumstàncies personals, unes estatuetes dissenyades per Begoña Deltell per a l'ocasió i han agraït este homenatge, “que posa el focus sobre la figura de dones que han obert camí a moltes altres”, com ha manifestat el diputat.
Navarro ha explicat que, en esta primera edició, “hem començat estos reconeixements amb dos noms d'excepció, dos artistes pioneres que ja formen part de la història de la nostra província, compromeses amb el món de l'art i de la creació, lligades inexorablement a la ciutat d'Alacant”. Durant l'acte, celebrat a la Casa Bardin i conduït per la directora cultural del IAC, Cristina Martínez, s'han projectat vídeos sobre la semblança de les dos dones.
Cecilia Bartolomé
Cecilia Bartolomé va nàixer a Alacant en 1940 i va entrar a l'Escola Oficial de Cinema de Madrid als 20 anys quan hi havia a penes dos o tres dones, incloses Josefina Molina i Pilar Miró. A partir d'ací s'ha convertit en una de les dones cineastes més transgressores de la seua època. Es va graduar en 1969 amb "Margarita i el llop", una pràctica per a l'escola que es va convertir en un metratge quasi revolucionari per al moment, perquè era un musical en realitat.
En 1978 realitza el seu primer llargmetratge “Anem, Bárbara!”, una versió del film “Alicia ja no viu ací” (Martin Scorsese, 1974) considerada per la crítica com la primera pel·lícula feminista de la història del cinema espanyol i entre els seus nombrosos treballs destaca “Lluny d'Àfrica” (1996), escrita com moltes altres en col·laboració amb el seu germà. En 2005 crea per a la sèrie de televisió “Explica'm com va passar” un capítol documental batejat com a ‘Especial Carrero Blanco: el començament de la fi’, que assegura ser un dels projectes més interessants de la seua carrera.
Bartolomé va ser guardonada en 2012 amb el premi Dones de Cinema, atorgat pel Festival Internacional de Cinema de Gijón. Dos anys després, rep la Medalla d'Or al mèrit en les Belles Arts d'Espanya. En 2018, va rebre el premi especial de l'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual i en 2019 l'Acadèmia de Cinema li va rendir un homenatge. En 2022 va ser guardonada amb el Premi Feroç d'Honor, entre altres.
Carmen Cazaña
Nascuda a Cadis, però alacantina d'adopció, Carmen Cazaña va obrir en 1976 Galeria 11, un espai que va obrir les portes a nous aires de modernitat i avantguarda a Alacant guiat per la seua labor incansable, pertinaç i constant.
Durant més de trenta anys va veure créixer a artistes i intel·lectuals de dins i fora de la província que, dècades més tard, li van retre homenatge a través d'un llibre d'edició única amb obres originals de 62 creadors i textos de trenta crítics, galeristes, poetes i amics