L'exposició “Kara Walker. Burning Village” arriba a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) després de ser una de les més visitades en el MACA d'Alacant i ho fa complementada per una altra mostra col·lectiva “Habitar les ombres” que sorgix amb obres dels dos museus arran de la primera.
La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, la directora de l'IVAM, Blanca de la Torre, la regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, i la conservadora del MACA i comissària de l'exposició de Kara Walker, Rosa Castells, han presentat les exposicions este dimecres en l'IVAM. D'esta manera l'IVAM es tiny de blanc i negre per a abordar allò que roman en l'ombra.
Beldjilali ha destacat la “importància de la col·laboració entre institucions que permet que l'art arribe a més persones i sorgisquen projectes culturals conjunts molt interessants, en este cas en el marc del conveni de col·laboració que mantenen el MACA i l'IVAM”.
La secretària autonòmica ha assenyalat la “necessària col·laboració” entre dos institucions representatives de la cultura en la nostra Comunitat i, com a vincle d'unió, “l'extraordinària i generosa donació de la col·lecció Michael Jenkins i Javier Romero al MACA”.
“Este projecte es compon de dos exposicions, una individual i una altra col·lectiva. ‘Kara Walker. Burning Village’ servix com a punt de partida per a la mostra ‘Habitar les ombres’, de manera que les dos propostes dialoguen entre si, generant també un diàleg profund entre les col·leccions dels dos museus”, ha explicat la directora de l'IVAM, Blanca de la Torre.
L'exposició de Kara Walker, que s'inaugura el 25 de setembre i es podrà veure fins a febrer en el Centre Julio González, “reunix 44 peces que recorren tota la seua trajectòria i constituïxen un dels conjunts d'obra més complets de l'artista existent en institucions europees”, ha detallat Blanca de la Torre. Coneguda pel seu treball de siluetes retallades en paper inspirades en la tradició històrica dels retrats d'ombres victorians, en el teatre d'ombres o en les llanternes màgiques, es mostren dibuixos, gravats, escultures, llibres d'artista i un dels seus vídeos més recents.
“Kara Walker una de les artistes més incòmodes, valentes i necessàries del nostre temps”, ha destacat la comissària i responsable de les col·leccions del MACA. La seua obra és “una bomba visual, un espill distorsionat en el qual es reflectixen els mecanismes de pressió, la injustícia social, el racisme estructural i la perpetuació de les narratives”, ha afegit Castells.
L'exposició de l'artista afroamericana servix com a punt de partida per a ‘Habitar les ombres’, comissariada per Blanca de la Torre i Rosa Castells, que té el blanc i negre com a únic protagonista en les més de cent obres d'artistes procedents dels fons de l'IVAM i el MACA, entre els quals es troben noms com Louise Bourgeois, Joan Fontcuberta, Bernd i Hilla Becher, Thomas Struth, Hiroshi Sugimoto, Cristina Iglesias, Berta Cáccamo, Thomas Ruff, Hiroshi Sugimoto, Rula Halawani, Chema Madoz, Eulàlia Valldosera, Anthony Caro, Cristina García Rodero i Cindy Sherman, entre altres.
De la Torre ha desgranat que la mostra s'estructura en cinc sales i es configura “com un espai amb clares al·lusions al fílmic i a les atmosferes del film noir”. A més, la literatura i la poesia travessen l'exposició com un metarrelato que acompanya cada àmbit. “En les parets de l'exposició els visitants poden llegir versos d'Alejandra Pizarnik o cites de Concha Méndez, Toni Morrison o la valenciana María Beneyto”, ha apuntat.
La família de fantasmes de John Davies i les figures desvaídas de Zoran Music, reminiscències del seu pas pel camp de concentració de Dachau, reben al visitant en una primera sala que evoca espectres i presències. El següent espai explora les ombres internes i les complexitats de la psique.
L'exposició continua amb les ombres del domèstic, una irònica distància entre el sublim i el familiar, amb obres com la de Cindy Sherman, interpretant a una mestressa de casa en una recreació de cinema negre; una instal·lació de tovalloles blanques sobre la prestatgeria de plom de Natividad Navalón, o un bressol d'alabastre d'Alex Francés.
La part dedicada als rastres de l'humà inclou obres d'artistes com Mark Bradford, Joan Fontcuberta, Cristina Iglesias, Ángeles Marco o Roberta González. Les arquitectures absents poblen l'última sala amb les arqueologies industrials fotografiades per Bernd i Hilla Becher, les arquitectures clàssiques de Thomas Struth, els gratacels de Jorge Ribalta, els edificis antics i moderns d'Hiroshi Sugimoto i Gabriele Basilico o els racons interiors pintats per José Manuel Ballester.
La directora de l'IVAM, Blanca de la Torre, ha conclòs recordant que estes dos exposicions “s'estenen a l'IVAMLab amb el projecte ‘El racó de llum’, una nova proposta de joc lliure basat en la pedagogia de la llum dirigit a primera infància”.