El Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA) obri les seues portes a una mostra sense precedents dedicada a una de les artistes més decisives del segle XX. La institució ha inaugurat este dimecres 8 d'octubre l'exposició 'Juana Francés. La construcció d'una artista moderna, 1945-1956', un recorregut íntim i rigorós pels primers passos creatius d'una pintora que trencà motles en un panorama artístic dominat per homes.
L'exposició, que es podrà visitar fins al 25 de gener de 2026, reunix 52 peces —28 olis i 24 dibuixos— junt a un valuós fons documental amb catàlegs, premsa, correspondència i fotografies. És la primera volta que es revisa de forma completa l'etapa de formació de Juana Francés, els seus anys figuratius i la transició que la va portar cap a l'informalisme abstracte pel qual seria reconeguda.
La regidora de Cultura, Nayma Beldjijajli, ha agraït el suport "fonamental" de la Generalitat Valenciana i "la generositat de les institucions i col·leccionistes que han fet possible esta exposició”. Ha subratllat que gràcies a ells “podem disfrutar per primera volta a Alacant d'una etapa desconeguda per al gran públic d'una de les artistes espanyoles més importants”.
Per la seua banda, la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha destacat el valor històric del projecte: “Esta mostra ens presenta a una Juana Francés inquieta, apassionada, que s'obri camí en un món eminentment masculí. És un testimoni de la seua força i la seua intel·ligència creadora”. Tébar ha anunciat, a més, que s'exhibix per primera volta una obra recentment adquirida pel Museu de Belles Arts de València, i ha felicitat a Rosa Castells, Natalia Molinos i a l'equip del MACA per “una exposició tan necessària com reveladora”.
Un redescobriment essencial
Les comissàries Rosa Castells i Natalia Molinos han treballat durant anys en la localització i recuperació de les obres d'esta primera etapa. Castells subratlla que “vore reunida quasi tota la producció coneguda d'eixos anys permet comprendre l'evolució posterior de Juana Francés i els temes constants en la seua pintura”.
Molinos afig que esta exposició “mostra una faceta figurativa que anticipa el seu llenguatge abstracte posterior. En ella ja s'adverten elements com les arenes de l'informalisme o la crítica social que desenvoluparia més tard en L'home i la ciutat”.
Bona part de les obres exposades procedixen de les institucions a les quals Juana Francés va llegar la seua obra: el Museu Reina Sofía (MNCARS), l'IAACC Pablo Serrano de Saragossa, l'IVAM de València i el mateix MACA. També participen el Museu de Belles Arts de València, la Col·lecció Studiolo de Candela A. Soldevilla, la Col·lecció de l'Institut de Turisme d'Espanya i diverses famílies vinculades a l'artista.
L'artista que va desafiar el seu temps
Naixcuda a Alacant en 1924, Juana Concepción Francés de la Campa fon una creadora avançada al seu temps. Única dona de l'influent grup El Paso, figura clau de l'informalisme espanyol, el seu nom quedà durant anys relegat per la historiografia oficial de l'art. No obstant això, el seu llegat ha tornat a cobrar protagonisme gràcies a la tasca de recuperació empresa pel MACA i altres institucions.
“Juana Francés fon una dona que s’atreví a pensar i crear lliurement en una Espanya que a penes tolerava la independència femenina”, explica Castells. “En un entorn artístic marcat per la rigidesa del franquisme, aconseguí incorporar-se a una generació d’artistes que revolucionaren l’art des de dins del silenci”.
Un viatge pels seus primers anys
Les sales del MACA mostren l'evolució d'una artista en busca constant. En els seus anys de formació, Francés va practicar còpies dels grans mestres del Prado, va explorar el retrat i el paisatge i es va detindre especialment en l'estudi del cos femení. Entre 1949 i 1951, els seus bodegons sòlids i de matèria espessa anuncien una sensibilitat plàstica molt personal.
A partir de 1952, les figures humanes adquirixen un protagonisme simbòlic. Són obres de tall metafísic, amb personatges geomètrics i una llum continguda que reflectix la tensió interior de l'artista. Cap a mitjans dels cinquanta, Francés experimenta amb cartons i llenços sense perspectiva, influïda per Paul Klee i Kandinsky. És la llinda del seu salt a l'abstracció: xicotetes formes suren sobre fons neutres, preludi de la seua maduresa creativa.
Més allá de l'exposició
El MACA ha dissenyat un ample programa d'activitats paral·leles per a acompanyar la mostra i contextualitzar l'univers de Juana Francés. Hi haurà conferències d'especialistes com Isabel Tejeda, María Rosón, M.ª Jesús Folch i la mateixa Natalia Molinos, a més de l'estrena del documental “La força oculta”, dirigit per Molinos i Maxi Velloso.
Durant octubre, el museu celebrarà tres cites destacades:
- Divendres 17: projecció del documental Juana Francés, la força oculta (18:30 h).
- Dissabte 18: activitat educativa Grans artistes a seques (12:00 h).
- Divendres 24: conferència Juana Francés. Del silenci a la paraula, a càrrec d'Isabel Tejeda (18:30 h).
El museu també ha llançat una nova edició de postals amb reproduccions d'obres emblemàtiques com Dona amb dos xiquets, Retrat de la mare, Figura d'home i Bodegó, que els visitants poden enviar des del mateix MACA.