El MARQ ha inaugurat este matí en el Museu Arqueològic Nacional de Madrid l'exposició ‘La Princesa dels Carpats”, un excepcional conjunt amb més de 4.000 anys d'antiguitat trobat en una sepultura argàrica de Sant Antón (Orihuela).
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha presentat la mostra al costat de la subsecretària del Ministeri de Cultura, Carmen Páez, la directora del MAN, Isabel Izquierdo, el director del MARQ, Manuel Olcina, i l'arqueòleg del MARQ i comissari de la mostra, Juan Antonio López Padilla.
“Per a la Diputació d'Alacant suposa una gran satisfacció exhibir esta mostra al MAN i oferir una oportunitat única per a admirar un depòsit funerari de l'Edat de Bronze i conéixer la seua extraordinària història gràcies a la llarga labor d'investigació duta a terme per l'equip d'arqueòlegs i tècnics del MARQ”, ha manifestat Navarro, qui ha recordat la important línia de col·laboració que hi ha establida entre els dos museus.
Fins al 25 de gener de 2026, la Sala de Novetats Arqueològiques situada en el vestíbul del MAN acollirà l'exposició que inclou un got de ceràmica, un ganivet i un punxó de metall amb mànec d'os, dos espirals de plata i 42 cons d'or, procedents d'una sepultura de l'Edat del Bronze del jaciment oriolà de Sant Antón, així com tres coleteros i quatre anells d'or del mateix jaciment. Tots pertanyen a la col·lecció permanent de la Diputació d'Alacant que custodia el MARQ.
Es tracta d'un conjunt de peces de l'Edat de Bronze, amb més de 4.000 anys d'antiguitat, trobats a Orihuela fa més d'un segle pel jesuïta Julio Furgús en una sepultura pertanyent a la denominada cultura de l'Argar. La dona que jeia en eixa tomba estava abillada amb dos espirals de plata, un ganivet de coure embolicat en un mocador de lli, un punxó de metall, així com un atuell de ceràmica feta a mà, col·locada enfront del seu cap, i un conjunt de 75 petitíssims cons d'or perforats, de tot just 3 mil·límetres de gruix, a l'altura del coll.
Tal com ha explicat Olcina, “estos minúsculs cons d'or són únics, ja que seguix sense haver-se trobat res semblant en el context de l'Edat del Bronze peninsular, i les investigacions assenyalen cap a Europa oriental on, entorn de la conca dels Carpats i en època contemporània a la cultura de l'Argar, s'elaboraven peces idèntiques que es cosien a les teles”.
Els últims estudis han pogut demostrar que en la societat argàrica, com moltes altres a l'Europa de l'Edat del Bronze, les dones abandonaven els seus llogarets d'origen per a casar-se. En el cas de les elits, estos intercanvis matrimonials eren els que permetien forjar aliances comercials internacionals amb famílies d'un mateix estatus social, però d'altres punts d'Europa i del Mediterrani.
Este descobriment és resultat d'un ardu treball entorn de l'Edat del Bronze en general, i a la societat de l'Argar en particular, que des de fa ja més de quinze anys ve desenrotllant-se des del MARQ, amb el suport de la Diputació. En els treballs, encapçalats per López Padilla, han participat el catedràtic de Prehistòria Francisco Javier Jover i els especialistes de la Universitat d'Alacant, Ricardo E. Basso i María Pastor.