El MARQ exposa per primera vegada peces i restes del canibalisme i els enterraments de la Cova del Randero

El Museu Arqueològic d'Alacant ha inaugurat este matí una exposició que arreplega les investigacions dutes a terme en la Cova del Randero de Pedreguer. ‘Rituals de pastors’ mostrarà durant uns mesos en el hall del museu els resultats de les excavacions que van confirmar la primera troballa de canibalisme ritual del Llevant Peninsular en el context del Neolític.

El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha presentat la nova proposta al costat de l'alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús, així com la directora regional d'Alacant-Centre de Banc Sabadell, Ana Ponsoda, el director del MARQ, Manuel Olcina, el director gerent de la Fundació CV MARQ, Josep Albert Cortés, i els comissaris de l'exposició, Consuelo Roca de Togores i Jorge A. Soler, director del MUBAG.

Navarro ha agraït el treball i la investigació de l'equip d'experts, voluntaris i professionals que han col·laborat durant més d'una dècada d'excavacions, entre 2007 i 2021, en el marc del Projecte d'Excavació Arqueològica de la Cova del Randero, impulsat per la Diputació d'Alacant en estreta col·laboració amb l'Ajuntament de Pedreguer.

La mostra inclou un conjunt de puntes de fletxa, un crani utilitzat com a relíquia, un atuell i restes de la mandíbula d'un xiquet que evidencien la primera troballa de canibalisme ritual del Neolític en la zona del llevant.

Estos avanços han convertit l'enclavament en un dels jaciments més rellevants de l'Est de la Península Ibèrica per a abordar l'habitació en cova del Neolític Mitjà (entre el 4500 i el 4000 a. C.), així com el vessant funerari del Neolític Final-Calcolític (entre el 3500 i el 2700 a. C.), permetent reconstruir el mode de vida de grups humans que practicaven una economia de producció, cultivaven cereals i cuidaven ramats.

Com han explicat els comissaris, es distingixen dos fases. D'una banda el Neolític Mitjà, quan el jaciment es va utilitzar com a refugi per xicotets grups de pastors per a resguardar el seu bestiar adaptant els espais de la cova a les seues necessitats, separant al bestiar: la zona més externa per als adults i la galeria central per a les femelles prenyades i nounats, garantint la reproducció i la producció de llet, mentres que l'àrea més interna servia per al descans dels pastors i per a processar la carn dels animals. En eixe àmbit intern es va trobar una fossa amb un gran recipient ceràmic que servia per a cuinar, perfumar l'ambient calfant plantes aromàtiques, i actuar com a depòsit de foc per a il·luminació.

En el marc de la segona fase, en el Neolític Final-Calcolític, s'han documentat restes òssies humanes que confirmen l'ús del lloc com a espai d'enterrament. Una de les troballes més destacades és el crani complet d'un home d'entre 35 i 45 anys, localitzat en la galeria més interna de la cova. Es va trobar aïllat, en una disposició inusual, protegit per pedres, i la seua datació (3400 a. C.) ho situa aproximadament quatre segles abans que la resta dels enterraments.

La identificació d'elements de tancament en dos àmbits interns de la cova va permetre una excepcional conservació d'objectes vinculats a l'adorn dels difunts i a l'aixovar que acompanyava els rituals funeraris. Entre ells s'inclouen comptes de collaret, penjolls, destrals, aixes, ganivets de sílex, gots ceràmics, i un excel·lent conjunt de 17 puntes de fletxa de sílex.

Finalment, i relacionats amb l'ús ramader del Neolític Mitjà es van trobar les restes òssies de dos xiquets, un d'aproximadament 7-8 anys i un altre nounat. El seu estudi va revelar diverses marques en la superfície dels ossos, com a talls realitzats amb útils de sílex, fractures per a l'extracció de la medul·la i mossegades humanes.

Estos senyals evidencien un tractament particular dels cossos després de la mort, suggerint la pràctica del canibalisme com un ritu funerari vinculat al dol. Este acte podria haver sigut una manera d'expressar un gest afectuós, un reconeixement de la connexió amb un ser estimat o pròxim, el llaç del qual es desitjava preservar.