El Museu Arqueològic d'Alacant ha presentat este matí el catàleg de l'exposició “Aixovars per a l'eternitat. El ritu funerari en el Cabezo del Molino”, que inclou quatre conjunts de joies bizantines trobades en la necròpoli del jaciment de Rojales.
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha participat en este acte al costat de l'alcalde de Rojales, Antonio Pérez, el director del MARQ, Manuel Olcina, el director gerent de la Fundació CV MARQ, José Alberto Cortés, i la comissària de la mostra, Mª Teresa Ximénez d'Embún, arqueòloga i tècnica d'Exposicions de la Fundació CV MARQ.
La nova publicació arreplega imatges i dades de l'exposició que va ser inaugurada l'any passat i es pot visitar en el vestíbul del Museu fins al mes vinent de maig. Com ha explicat Navarro, es tracta d'una edició de gran qualitat que arreplega els resultats obtinguts en la investigació duta a terme des de l'any 2018 en l'enclavament del Cabezo del Molino. “Este projecte va formar part del Pla Anual d'Excavacions de la Diputació d'Alacant i va comptar amb la col·laboració des dels seus inicis de l'Ajuntament de Rojales i del Museu Arqueològic i Paleontològic d'esta localitat”, ha puntualitzat el diputat.
Especialistes i investigadors com Juan Antonio López Padilla, arqueòleg del MARQ, Susana Gómez, professora de la Universitat Isabel I de Burgos, Henry L. Gruber, de la Universitat de Carolina del Nord (els EUA), o les restauradores del MARQ, Silvia Roca i Tatiana María Martínez, així com l'arquitecte Ángel Rocamora i la mateixa Teresa Ximénez d'Embún han participat en el llibre que consta de més de 140 pàgines.
A través d'una nova museografia, panells explicatius i un vídeo narratiu, ‘Aixovars per a l'eternitat’ mostra un particular moment de la història. El Cabezo del Molino és un dels primers jaciments de la província en el qual s'ha pogut constatar la presència de població d'època bizantina (segles VI-VII d. C.), en este cas a través d'una gran necròpoli que, a més, és de les primeres manifestacions en el nostre territori de comunitats cristinas en el món rural.
De les excavacions destaca l'elevat nombre d'enterraments infantils trobats -segurament víctimes de la greu epidèmia anomenada “pesta de Justinià”- i la localització d'un conjunt de sepultures femenines d'edats molt joves -entre 6 i 12 anys- que presentaven un tractament molt especial davant la mort. Estes xiquetes van tindre una mort sobtada i prematura que els va impedir realitzar en vida rituals de gran rellevància social, com el casament.
Per això, en la seua mort, i amb el màxim de les cures, van ser abillades de manera especial, amb joies pròpies de les núvies. En estos casos, com ha explicat Ximénez d'Embún, “el ritu funerari documentat ha sigut impactant i commovedor i ens ha deixat conjunts compostos per collarets i pendents, de matèries primeres d'alta qualitat com l'ambre, el bronze i la plata, la pasta vítria o les pedres semiprecioses com la cornalina i la turquesa”.