El MARQ presenta en el Museu Arqueològic Nacional les investigacions del Cabeço del Molí de Rojales

Les troballes localitzades en l'enclavament donaren peu a la mostra “Aixovars per a l'eternitat”, exhibida durant un any en el museu provincial

Guardar

Conferència del MARQ en el Museu Arqueològic Nacional
Conferència del MARQ en el Museu Arqueològic Nacional

El Museu Arqueològic d'Alacant presentà ahir en el Museu Arqueològic Nacional de Madrid les últimes novetats sobre el jaciment del Cabeçó del Molí de Rojales.

L'arqueòloga i tècnica d'Exposicions de la Fundació CV MARQ, Teresa Ximénez de Embún, oferí una conferència en la qual explicà les investigacions més recents sobre el ritu funerari en època tardana centrades en el paratge del Cabeçó del Molí, on s'ha pogut constatar la presència de població d'època bizantina (segles VI-VII d.C.).

El Cabeçó del Molí forma part des de 2018 del Pla d'Excavacions del MARQ, que contempla l'actuació en diversos enclavaments de la província i que en el cas de Rojales compta amb la col·laboració de l'Ajuntament i del seu Museu Arqueològic i Paleontològic.

Com va detallar Ximénez de Embún, directora de les excavacions de Rojales, en el jaciment s'observa una gran necròpolis o àrea d'enterraments, reconeguda com una de les primeres manifestacions en el nostre territori de comunitats cristianes en el món rural, ja que forma part d'una de les primeres àrees col·lectives d'enterraments cristians.

De tot el conjunt destaca l'elevat nombre d'enterraments infantils trobats, segurament per haver-se vist afectats molts d'ells per una epidèmia tan greu com l'anomenada “pesta de Justinià”, amb la localització d'un conjunt de sepultures femenines d'edats molt joves que presentaven un tractament molt especial davant la mort. Un descobriment que ens presenta un episodi únic en el temps que va tindre lloc fa quasi mil cinc-cents anys.

La troballa d'este espectacular context funerari ha permés entendre i visibilitzar un conjunt poblacional del qual a penes es parla en les fonts escrites però que ha deixat la seua particular petjada al llarg d'una àmplia franja del SE Peninsular.

La necròpolis tardana del Cabeço del Molí es relaciona en les primeres evidències d'una ritualitat cristiana en comunitats rurals, la identificació de l'arribada d'una població forana procedent de la Mediterrània Oriental i el registre biològic del bacteri “yersina pestis”, també procedent de l'Orient llunyà.

La mostra “Aixovars per a l'eternitat”, en exhibició en el vestíbul del MARQ entre 2024 i 2025, oferí l'oportunitat d'entendre a través d'una innovadora museografia, panells explicatius i un vídeo narratiu, este particular moment de la nostra història, mentre les investigacions seguixen en el mateix jaciment il·luminant una major informació i noves troballes.

Destacats