La nova proposta del Museu de Belles Arts Gravina gira entorn de la fotografia i el projecte exclusiu de Pablo Genovés: tretze imatges que establixen un diàleg amb l'exposició permanent ‘El segle XIX. La col·lecció a la llum’.
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha inaugurat este matí la mostra ‘Pablo Genovés. Un món com el nostre’, que es podrà visitar fins al 26 d'abril, al costat del director del MUBAG, Jorge A. Soler, la comissària María Toral i el mateix autor. “Per a la Diputació d'Alacant és un orgull presentar una proposta que ens endinsa en l'univers d'un artista que, si bé fa dècades que interpreta el món que ens envolta des de la seua particular mirada, en esta ocasió centra la seua visió en un espai únic: el Museu de Belles Arts d'Alacant”, ha manifestat Navarro.
Com ha explicat el director del museu, les imatges de Genovés estan fetes exclusivament per al MUBAG i inspirades en les obres de l'exposició permanent fusionades entre si amb espais i objectes d'Alacant. “Són fotografies que dialoguen al costat de la seua referència o poden ser descobertes en altres llocs de la sala per l'espectador”, ha puntualitzat Soler.
D'esta manera, les peces s'han concebut amb un origen comú: totes mostren obres de l'exposició permanent ‘El segle XIX. La col·lecció a la llum’, unes vegades reinterpretades, altres fusionades, i sempre modificades per a no limitar-se a presentar una cosa concreta i real, sinó per a crear unions que semblen impossibles. En paraules de l'artista, “estem davant un passat revisitat que es projecta a un futur incert”.
Les obres en les quals s'ha inspirat Genovés són: Sant Lorenzo Mártir de Nicolás Borrás; Vesprejar a Florència de Francisco Bushell; Retrat d'Amadeu I de Joaquim Agrassot; L'enamorat de Plácido Francés; Marianela de Vicente Bañuls; Els primers passos de Lorenzo Casanova; Escena galant d'Antonio Gisbert; Pandereta de Lorenzo Pericás; Retrat de Sr. Rafael Beltrán Ausó (bebé) de José Ángel Laffaya; Al·legoria d'Amèrica i Al·legoria d'Àsia de Vicente Suárez Ordóñez; Retrat d'una dama de José Aparicio; Musa Urania de José Peyret i Perdonar ens mana Déu! de Luis García Sampedro, depòsit del Museu Nacional del Prado.
Qui és Pablo Genovés?
Pablo Genovés és un dels principals representants de la fotografia espanyola actual. La seua obra proposa una cuideu reflexió sobre els símbols de la memòria, la delicada línia entre realitat i ficció, la contraposició entre cultura i naturalesa. Així com les conseqüències, en forma de petjada ecològica, d'una concepció moderna de progrés.
La pràctica artística de Genovés, caracteritzada pels seus collages pictòric-digitals, part d'un profund coneixement i interés per la història de la fotografia, els seus límits i possibilitats. Una pràctica que entén com una tasca no gaire allunyada de la científica. Temps, investigació i reflexió es plantegen com a elements fonamentals, tant en el procés de creació com en l'acostament de l'espectador a la seua obra. En paraules de l'artista: “L'objectiu sempre és trobar veritat”.
Actualment, desenvolupa el seu treball entre Madrid i Berlín. Després d'una primera etapa com a fotògraf publicitari, Pablo Genovés es forma en el Cercle de Belles Arts de Madrid amb J. Leparc, J. Vallhonrat i Calum Colvin, en el Photographer’s Club, Camera Work Center of Photography, Camdem Arts Center de Londres, i així com en l'Art Students League de Nova York.
El seu treball ha format part de nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives, en l'àmbit nacional i en l'internacional. Entre les més recents destaquen: Paisatges temporals (2020), Galeria Marlborough, Barcelona; La unitat dividida per zero (2019), Centre Niemeyer, Avilés, Astúries; Tides (2017), St. Paul’s Cathedral de Londres; El soroll i la fúria (2014), Sala Canal Isabel II, Madrid.
Ha exposat en nombroses fires com PhotoEspaña, Estampa, ARC i Abu Dhabi Art Fair. Les seues fotografies formen part d'algunes de les col·leccions més importants. Entre elles destaquen: Aperture Foundation, Fundació Coca-Cola, Banc Spirito Sant, Museu de la Solidaritat de Santiago de Xile, Col·lecció Museu Pati Herreriano, CAC Màlaga, CGAC, Col·lecció Rosa Olivares i Col·lecció de Fotografia Contemporània de La Fàbrica, Madrid. En 2023 ART Madrid dona l'obra Chandelier al Museu d'Art Contemporani (MMAC) de Madrid.