El MUBAG enrixix la exposició del XIX amb un dels últims jardins pintats per Sorolla

El Museu de Belles Arts d'Alacant ha presentat este matí l'obra Jardí de la Casa Sorolla (1919), un oli de l'artista valencià que formarà part de l'exposició permanent durant els pròxims tres anys gràcies al depòsit d'un col·leccionista particular.

El quadre, que anteriorment ha estat en el Museu de Po, s'inclou en la sèrie de jardins realitzada entre 1916 i 1920 per l'artista, que es va recrear pintant tots els racons de l'exterior de la seua casa madrilenya amb llibertat tècnica i expressiva, centrant-se en la llum que es filtra entre la vegetació i oferix tota una explosió de colorit. El caràcter íntim amb el qual concep esta obra, una de les últimes de la seua fecunda carrera artística, li atorga un gran valor entre la seua vasta producció.

La presentació ha comptat amb la intervenció de Jorge A. Soler, director del MUBAG, i Marisa Oropesa, representant del dipositant, el desig del qual és romandre en l'anonimat. El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha manifestat que es tracta de “una excepcional incorporació que enriquix els nostres fons i ens permet continuar complint un dels principals objectius de la Diputació, que és acostar la cultura i l'art a la ciutadania, proporcionant oportunitats per a accedir a la història i a l'essència de la nostra província”.

Sorolla, artista universal espanyol del segle XIX, seguix la mateixa trajectòria que la majoria dels seus contemporanis: estudia en la Reial Acadèmia de Belles Arts de València, és pensionat per la Diputació de València a Roma i a la seua volta s'instal·la a Madrid, on concorre a les Exposicions Nacionals de Belles Arts. Però a Sorolla l'èxit li arriba molt jove, triomfant en les exposicions celebrades a l'estranger amb els seus quadres de realisme social.

La figura de Sorolla es vincula a la província d'Alacant per diversos esdeveniments. En diverses ocasions va reconéixer estar molt influenciat per Emilio Sala, pioner en el tractament dels efectes de la llum i en el contrast dels colors i amb el qual ja compartix espai en la mostra permanent.

El triomf internacional collit en el Gran Premi de Paris, en 1900, li motiva a realitzar una pintura més personal en la qual busca potenciar la llum amb una paleta més intensa i la província d'Alacant, en concret la mar de Xàbia, serà l'escenari triat per a aconseguir el seu característic luminisme.

Precisament, eixe luminisme serà el que influenciarà en artistes de la província, com en Fernando Cabrera, company d'estudis en l'Acadèmia de Sant Carles a València, amb qui va coincidir en els esdeveniments artístics de l'època i al costat del qual se situarà la seua obra.

En 1918 l'artista es trasllada a Alacant per a realitzar un dels panells dedicats a la regió valenciana que formaria part de l'encàrrec que rep de The Hispanic Society of America de Nova York per a decorar la seua seu. El tema triat per a representar Alacant és El Palmerar d'Elx, que realitza en la capital acompanyat per dos alacantins, el que va ser el seu alumne a Madrid, Emilio Varela, i el seu contemporani Heliodoro Guillen.

El seu deixant es prolonga en les generacions posteriors d'artistes alacantins del segle XX com Mataix Monllor, Vicente Albarranch o Rigoberto Soler, entre altres. Sorolla serà la referència per a captar la nostra llum llevantina. Com ha explicat Soler. “l'obra Jardí de la Casa Sorolla és un clar exemple de la influència del seu tractament de la pinzellada, color i llum en el seu paisatge en artistes d'Alacant, pel que integrar-la en el museu comporta a entendre millor el nostre art en el segle XX”.

Per això, la pintura encaixa perfectament en l'últim bloc de l'exposició permanent titulat “Cap al canvi de segle” i en el qual es parla del gir estètic cap a una pintura costumista que s'obri al paisatge i a un tractament de la llum més modern, màximes que arreplega esta obra, que posa el fermall final a l'exposició obrint el discurs a l'obra contemporània de la col·lecció.

A més, se situa al costat del retrat de Rafael Altamira Crevea, també de Sorolla, depositat el mes de juny passat, per període d'un any, per part del Museu Nacional del Prado.