Milà. Vitrina de la modernitat. Un viatge per l'art italià de la primera mitat del segle XX’ és la nova proposta del Museu de Belles Arts d'Alacant que reunix grans obres mestres de més de seixanta prestigioses institucions, prestadors privats i destacats museus d'Itàlia.
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha inaugurat esta exposició que es podrà visitar fins al pròxim 4 de maig i que se centra en el paper transformador de la metròpoli llombarda en l'art del segle XX. “Una vegada més, la Diputació ha estret els seus llaços de cooperació internacional per a, a través de MUBAG, acostar als alacantins esta imponent retrospectiva de l'art italià que destaca el paper fonamental de Milà com a epicentre cultural i econòmic durant eixe període del passat segle”, ha manifestat Navarro.
Per part seua, el director del MUBAG, Jorge A. Soler, ha puntualitzat que “l'extraordinari corpus artístic d'esta mostra s'enriquix amb material històric que permet comprendre la seua interacció amb altres realitats italianes i contextualitza les dinàmiques culturals i socials que van marcar esta etapa clau”. La presentació ha comptat, a més, amb la presència del cònsol honorari d'Itàlia a Alacant, Danilo Angelini, la delegada de Cultura de l'Ambaixada italiana a Espanya, Teodora Danisi, i Danka Giacon, comissària de la mostra al costat de Nicoletta Colombo i Serena Redaelli.
La nova proposta inclou 37 pintures, quatre fotografies d'època i un vídeo històric, 48 documents i publicacions, nou vestits i peces tèxtils, entre altres obres. Com ha explicat Giacon, “les més de 100 peces, entre les quals figuren obres mestres de 41 artistes d'incalculable valor artístic i històric, s'exhibixen a través d'un recorregut dissenyat que es desplega cronològicament per a explorar les transformacions que van portar la metròpolis llombarda a convertir-se en un referent internacional en el camp artístic i en el de la producció industrial”.
El discurs expositiu atorga protagonisme als olis exposats, mentres els contrasta amb fotografies històriques –algunes d'elles inèdites–, audiovisuals, publicacions i abillaments d'època. Una cuidada posada en escena que, com ha manifestat el diputat, convertix la mostra en “una oportunitat única per a descobrir l'esplendor artística i cultural de Milà durant un dels períodes més dinàmics i creatius de la seua història”.
L'exposició s'articula en sis apartats, corresponents a altres tants moviments artístics: Milà i l'Esposizione Universale de 1906; La transició del Divisionisme al Futurisme; Futurisme; El Retorn a l'orde i el Novecento Italià; Modigliani i els Italiens de Paris; Abstraccionismo històric italià i Els anys de Corrente.
Així, el recorregut comença a principis del segle XX, amb la projecció de Milà al món gràcies a l'Esposizione Universale de 1906. Este colossal esdeveniment va marcar el tancament d'una era i va consolidar a la ciutat com un espai de convergència entre art i innovació industrial, establint les bases per a la seua transformació cultural i econòmica. En este context, el visitant se submergix en la rica herència de la pintura divisionista de finals del segle XIX i inicis del XX, representada per artistes com Angelo Morbelli, Carlo Fornara, Vittore Grubicy de Dragon i Giuseppe Pellizza dona Volpedo.
El naixement del Futurisme en 1910 va suposar una fita en la història de l'art italià influint profundament en la cultura europea i este moviment avantguardista es representa en l'exposició a través d'obres de Giacomo Balla, Umberto Boccioni, Fillia, Fortunato Depero o Bruno Munari, Pippo Oriani.
La Primera Guerra Mundial va marcar un punt d'inflexió i la ruptura amb les primeres avantguardes va donar pas a un clima europeu general de ‘retorn a l'orde’, context en el qual va sorgir el Novecento Italià. En l'espai central de la mostra es presenten firmes com Mario Sironi, Achille Funi, Carlo Carrà, Felice Casorati, Gian Emilio Malerba i Anselmo Bucci. Les seues obres estan acompanyades per documents i altres peces que evidencien el vincle de l'art de l'època amb la producció tèxtil i la moda, juntament amb catàlegs i publicacions que van consolidar la posició de Milà en el panorama internacional.
Les influències estrangeres, en particular de París, també queden reflectides en l'exposició a través d'un diàleg cultural que s'exemplifica amb Els Italiens de Paris, un grup d'artistes italians nascut oficialment en 1928 en la capital francesa i integrat per Giorgio de Chirico, Massimo Campigli, René Paresce, Filippo de Pisis, Alberto Savinio, Gino Severini i Mario Tozzi. Estos artistes van desenrotllar un llenguatge innovador i van formar part de la segona generació de l'École de Paris, succeint a la primera etapa del moviment, que va tindre com a figura central a Modigliani, geni italià, també representat en esta mostra, que va deixar una petjada indeleble en el món de l'art malgrat la seua prematura mort en 1920.
A principis dels anys 30, l'abstraccionismo històric italià prenia forma entorn de dos nuclis d'agregació, la Galleria del Milione a Milà, i el Grup de Com. Figures com Mauro Reggiani, Luigi Veronesi, Lucio Fontana i Manlio Rho van liderar este moviment caracteritzat per la busca d'un orde racional basat en les matemàtiques i van influir notablement en el disseny industrial i relacionant-se estretament amb els ideals arquitectònics de l'època.
El recorregut històric finalitza en la vespra de la Segona Guerra Mundial amb els artistes de Corrente, una tendència neorrománica i expressionista sorgida a la fi dels anys 30 entorn de la revista crítica Vita Giovanile. Entre els artistes representats en la mostra, destaquen autors de referències vangoghianas i picassianes com Renato Guttuso, Giuseppe Migneco, Bruno Cassinari o Aligi Sassu. ‘Milà, vitrina de la modernitat’ culmina amb la representació de l'atur de l'activitat econòmica, cultural i artística de la capital llombarda, que va quedar devastada pels bombardejos de 1943.
L'última sala oferix una mirada íntima, a través del llenguatge audiovisual, que revela els detalls, textures i matisos d'algunes de les obres mestres exposades.