El Museu de Belles Arts d'Alacant presenta esta #vesprada el catàleg de l'exposició Col·lecció ‘Studiolo’ de Candela Álvarez Soldevilla que des d'el mes de juliol passat ‘dialoga’ en clau contemporània amb la col·lecció permanent del MUBAG, oferint una anomenada a la reflexió sobre temes universals.
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, participarà en la vetlada al costat del director del MUBAG, Jorge A. Soler. La jornada inclourà intervencions de la comissària de la proposta, Alicia Ventura, la col·leccionista Candela A. Soldevilla, el professor de la UCM i crític d'art, Fernando Castro, i la tècnic d'Exposicions del MUBAG, María José Gadea, així com un debat i una visita guiada a l'exposició.
El projecte ‘Studiolo. Una mirada a la col·lecció de Candela A. Soldevilla’ està compost per 36 treballs -30 escultures, 4 dibuixos, 1 oli i 1 fotografia-, creats per 31 artistes d'èpoques i estils diversos, sent el més antic una escultura en bronze realitzada per Egon Schiele en 1918 i el més modern una pintura de Rosalía Banet que data d'este 2024. Entre els autors que firmen estes creacions es troben alguns tan coneguts com Eduardo Arroyo, David Nash o Ana Laura Aláez i altres de caràcter emergent com Federico Granell o Cristina Avello.
Així, al llarg del recorregut, el visitant pot descobrir diàlegs tan interessants i enginyosos com el que manté l'hiperrealista cap de ‘Carmen adormida’, d'Antonio López (2009), amb ‘Els primers passos’, de Lorenzo Casanova Ruiz (1894), artista l'autoretrat del qual també construïx una relació amb el ‘Home amb pipa’, d'Antonio Bellver (2006), en el qual tots dos personatges fumen pipa des d'una perspectiva bohèmia, el primer, i irònica, el segon.
‘Studiolo. Una mirada a la col·lecció de Candela A. Soldevilla’ presenta, a més, altres connexions en forma d'humor com la que establix ‘Dama amb el dit en el nas’, de Gerard Mas (2014), artista la iconografia del qual reinterpreta en clau pop obres clàssiques, amb ‘Reposició de Colón’, de Francisco Jover Casanova (1881); o la que s'extrau de la simpàtica contraposició entre l'obra ‘Chimperator’, de Daniel Sueiras (2018), que empra un llenguatge artístic amb referències a l'art clàssic amb un punt humorístic, i el bust de l'il·lustre Étienne Geoffroy Saint-Hilaire, realitzat per Julie Charpentier (1802).
La mostra, que romandrà en el MUBAG fins al 2 de febrer de 2025, inclou també diàlegs més crítics com el que sostenen ‘Eleonora’, de Xavier Mascaró (2011), i l'escultura ‘Marianela’, de Mariano Benlliure, que ens convida a reflexionar sobre la dualitat, els contraris o el propi jo; o el que mantenen ‘Com em vaig transformar en Afrodita’, de Noemí Iglesias (2009-2012), i ‘La casta Susana’, de Francisco Maura Montaner (1885), que a través de la bellesa convida a qüestionar l'amor romàntic i les relacions tòxiques des d'una perspectiva autobiogràfica.