Si Don Quijote haguera canviat els interminables camps de la Manxa per les carrers d'Alacant, probablement hauria confós les Fogueres amb gegants disposats a desafiar la seua llança, i les barraques amb castells.
I, tanmateix, lluny de ser una fantasia literària i quedar en una mera ensomniació cervantina, el cavaller ideat per Miguel de Cervantes porta quasi un segle recorrent, d'una forma o altra, l'imaginari de la festa oficial de la ciutat, cavalcant entre flames, paper i tradició.
Ara, una fascinant exposició a l'Arxiu Municipal d'Alacant rescata i ret homenatge a este singular viatge a través del temps, revelant com l'hidalgo més universal de la literatura espanyola ha trobat en les Fogueres de Sant Joan una inesperada llar més enllà de les pàgines del llibre.
Els finestrals de la seua seu, ubicada al cèntric carrer Llauradors, s'han transformat en un aparador visual, exhibint una col·lecció de fotografies de fogueres, portades de barraques i llibrets que, de manera ininterrompuda, han utilitzat l'imaginari i la figura del Quijote des de 1929.
La connexió cervantina amb les Fogueres
La relació entre l'obra cumbre de Cervantes i les Fogueres d'Alacant es remunta a un passatge del capítol 61 de 'Don Quijote de la Mancha', que el protagonista i el seu fidel escuder, Sancho Panza, contemplen la mar per primera vegada a Barcelona.
"Arribaren a la seua platja la vespra de Sant Joan". Esta menció primerenca a la màgica nit, segles abans de l'oficialització de les Fogueres a Alacant, ha establit un vincle literari que la festa ha sabut preservar.
Des de l'any 1929, les Fogueres han mantingut viva la presència de Don Quijote, Sancho i el seu creador en diversos elements i moments de la celebració, abastant totes les dècades transcorregudes des d'aleshores.
Un recorregut visual per la història quixotesca
La mostra, que estarà disponible fins al pròxim 5 de juliol, es complementa al seu interior amb panells dedicats a la figura del mestre Luis Torregrosa, reconegut compositor de l'himne de les Fogueres.
A més, s'han inclòs valuoses fotografies i documents que evoquen les celebracions de fa mig segle, oferint una perspectiva històrica més àmplia de la festivitat alacantina.
La regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, ha estès una invitació "per a acostar-se a l'Arxiu Municipal" i submergir-se en esta singular narrativa que "permet conéixer la curiosa història que unix Cervantes i la seua obra més universal amb la nostra Festa."
Així, l'exposició ha documentat la presència de Don Quijote en fogueres, barraques i llibrets, incloent-hi:
- La foguera El Quijote de les Fogueres, creada per José Marced per a la comissió de Benito Pérez Galdós en 1929.
- El Monument a Cervantes, una foguera de Pepe Amat, que es va plantar al carrer Sant Vicent en 1930.
- La Foguera Plaça de les Monges de 1934, amb el lema "Decadència", obra de Domingo Tafalla.
- La Foguera General Primo de Rivera-Camarada Mácia, de José Pérez Gil, en 1941.
- La foguera del districte de la Rambla, dels artistes Pantoja i Baeza, amb el monument "La Hispanitat" en 1941.
- La foguera del Mercat Central, una creació de Pantoja amb el lema "La ciutat encantada", de 1949.
- La Foguera de Benalúa de 1952, de l'artista Jaime Giner Palacios, titulada "Som Així".
- La Foguera d'Alfons el Savi de 1953, obra de Ramón Marco baix el lema "Passat i present de la urbanitat".
- La foguera del Mercat Central de 1957, titulada "El somni", obra de Juan Capella Guillén.
- La foguera "Don Quijote i l'actualitat", construïda per Remigio Soler en 1960 per al districte de Benalúa.
- La Foguera de la Sagrada Família de 1963, "Descobridors", també una obra de Remigio Soler.
- La foguera del barri de Francisco Albert de 1968, de l'artista Francisco Granja Velázquez, amb el lema "Que bonic és tot allò espanyol!", que va incloure la figura de Don Quijote.
Homenatges en barraques i llibrets
La presència quixotesca en les festes del 'foc i la flama' no s'ha limitat als monuments principals, sinó que també ha permeat en altres elements essencials de les Fogueres i es poden observar en l'exposició:
- La barraca "Block i Mostres", una de les més destacades de la seua època, li va retre homenatge en 1972 al "cavaller de la trista figura" amb una imponent portada, obra de l'artista Luis López Sarabia.
- La portada del llibret de la Barraca "Així no fem res" de 1973 també va exhibir un motiu cervantí.
- En 1981, la comissió de la foguera del barri de Tómbola va dedicar la portada del seu llibret a Don Quijote i Sancho Panza.
- Les fogueres infantils dels anys 1982-1983 de Calderón de la Barca-Plaça d'Espanya, del districte d'Hernán Cortés, de Pont de la Vila Vella, Carolines Altes i, en 1987, de Sant Nicolau de Bari-Benisaudet, van representar escenes d''El Quijote'.
- El mite cervantí també va aparéixer en la portada de la Barraca "Els Chuanos" de 1997, dissenyada per Ramón Marco.
- Finalment, també va estar present en l'obra dels artistes Juan Carlos Benítez i Domingo Valero per al districte de Benalúa l'any 2004.