Rojals serà seu permanent de les joies bizantines trobades pel MARQ en la necròpolis del Cabezo del Molí

El Museu Arqueològic i Paleontològic de Rojales acollirà definitivament l'exposició del MARQ “Aixovars per a l'eternitat. El ritu funerari en el Cabezo del Molino” amb quatre conjunts de joies bizantines trobades en la necròpoli del jaciment del Cabezo del Molino de la localitat.

El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha inaugurat este matí la mostra al costat de l'alcalde de la localitat, Antonio Pérez, el director del Museu Arqueològic d'Alacant, Manuel Olcina, el director gerent de la Fundació CV MARQ, José Alberto Cortés, la regidora de Cultura de Rojales, Inmaculada Chazarra, i l'arqueòloga i tècnic d'Exposicions de la Fundació MARQ, Mª Teresa Ximénez d'Embún.

Com ha explicat Navarro, “esta proposta naix dels resultats obtinguts en els treballs d'investigació duts a terme des de l'any 2018 en l'enclavament del Cabezo del Molino, un projecte que forma part del Pla Anual d'Excavacions de la Diputació d'Alacant, a través del MARQ, amb la col·laboració des dels seus inicis de l'Ajuntament de Rojales i del Museu Arqueològic i Paleontològic d'esta localitat”.

A través d'una nova museografia, panells explicatius i un vídeo narratiu, ‘Aixovars per a l'eternitat’ mostra un particular moment de la història. El Cabezo del Molino és un dels primers jaciments de la província en el qual s'ha pogut constatar la presència de població d'època bizantina (segles VI-VII d. C.), en este cas a través d'una gran necròpoli que, a més, és de les primeres manifestacions en el nostre territori de comunitats cristinas en el món rural.

De les excavacions destaca l'elevat nombre d'enterraments infantils trobats -segurament víctimes de la greu epidèmia anomenada “pesta de Justinià”- i la localització d'un conjunt de sepultures femenines d'edats molt jóvens -entre 6 i 12 anys- que presentaven un tractament molt especial davant la mort. Estes xiquetes van tindre una mort sobtada i prematura que els va impedir realitzar en vida rituals de gran rellevància social, com el casament.

Per això, en la seua mort, i amb el màxim de les cures, van ser abillades de manera especial, amb joies pròpies de les núvies. En estos casos, com ha explicat Ximénez d'Embún, “el ritu funerari documentat és impactant i commovedor i ens ha deixat conjunts compostos per collarets i pendents, de matèries primeres d'alta qualitat com l'ambre, el bronze i la plata, la pasta vítria o les pedres semiprecioses com la cornalina i la turquesa”.

D'altra banda, la passada campanya del Pla d'Excavacions en el jaciment va concloure amb importants troballes i novetats. Les restes descobertes mostren un edifici la planta i la tipologia del qual s'assemblen als de les primeres basíliques cristianes (comparables en grandària amb les actuals ermites).

Esta troballa, de gran rellevància per al món científic, podria suposar la documentació, per primera vegada, d'un conjunt funerari complet que inclouria dos àrees d'enterraments i un edifici religiós associat a elles. A més, l'antiguitat del conjunt funerari li afig un especial valor, pel fet que podria ser una de les basíliques o edificis religiosos de caràcter rural més antics de la província d'Alacant.