El president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez, ha participat esta vesprada a Madrid en la presentació de l'edició de La núvia de la pau, ‘Premi Azorín de Novel·la 2025’, l'autora de la qual, Rosario Raro, es va imposar a la resta de finalistes amb una obra que suposa un al·legat sobre les segones oportunitats que oferix la vida.
L'esdeveniment, celebrat a l'Hotel The Palace de la capital, ha reunit un nodrit elenc d'escriptors i periodistes, així com a familiars i amics de l'escriptora de Segorbe, Castelló, qui el passat 13 de març va aconseguir alçar-se amb els 45.000 euros d'este guardó que convoquen anualment la Diputació d'Alacant i Editorial Planeta.
Durant la seua intervenció, el president de la institució provincial ha ressaltat la qualitat d'esta novel·la, “amb una edició fantàstica, molt cuidada i atractiva”, que tix una història ambientada en diversos continents i contextualitzada en les albors del segle XX.
Es tracta d'un relat protagonitzat per dos dones i que entrellaça personatges reals amb uns altres de ficció per a “oferir al lector un argument que atrapa des de la primera a l'última de les seues pàgines, una novel·la intensa, amb pinzellades històriques i amb un missatge que apel·la a la lluita pels ideals, la justícia universal i el bé comú, però també a la força de l'amor i de les reconstruccions personals”.
En el transcurs de la presentació, en la qual s'ha projectat un vídeo que resumix els punts forts del llibre, Rosario Raro ha mantingut un diàleg amb l'escriptora i Premi Planeta 2024, Paloma Sánchez-Garnica.
La vicepresidenta primera Ana Serna, el diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, el director de l'Àrea de Relacions Institucionals del Grupo Planeta, Carlos Creuheras, i la directora d'Editorial Planeta, Belén López, també han sigut presents en esta cita literària que ha culminat amb una firma de llibres per part de l'autora.
La núvia de la pau va concitar el beneplàcit del jurat d'enguany per un treball que, abans de res, és un al·legat per la pau, una història on les protagonistes, dos dones amb vides diferents que acaben creuant els seus destins i convertint-se en grans amigues, s'atrevixen a transformar les seues vides. El Sud d'Àfrica, Londres, Escòcia i l'Índia són alguns dels escenaris en els quals transcorren les diverses accions, datades en 1901, i on apareixen personatges reals com Emily Hobhouse o Gandhi.
Segons ha traslladat Toni Pérez, el sector del llibre a Espanya va aconseguir en 2024 un rècord de vendes -amb prop de 77 milions d'exemplars-. “El Premi Azorín de Novel·la que tantes alegries ens brinda cada any contribuïx a enfortir eixa bona salut lectora i literària de la qual gaudim al nostre país”, ha postil·lat el president, per a qui este certamen “sempre ha concitat el beneplàcit d'un públic que s'ha mostrat complaent amb les novel·les publicades, establint una posterior relació de lleialtat amb els autors guanyadors”.
Per això, el responsable institucional ha augurat a Rosario Raro un “gran èxit de públic, perquè la teua novel·la reunix totes les qualitats que un lector busca en un llibre. És una història atractiva, amb moments d'intensitat, d'intriga, d'afecte, de dolor, de superació i amb uns personatges ben perfilats”.
Finalment, Toni Pérez ha volgut recordar la “extraordinària relació que ens unix amb Editorial Planeta, amb qui portem 32 anys de col·laboració, satisfets amb esta aliança que creix per a enaltir la figura d'un dels nostres prosistas més il·lustres i universals, el nostre autor de Monòver, Azorín, el deixant del qual continua més vigent que mai”.
Per part seua, l'autora ha ressaltat el prestigi del Premi Azorín i el treball cultural que duu a terme la Diputació d'Alacant per impulsar este guardó que, segons ha assegurat, “és un dels més reconeguts del país, en eixe abraç amb Editorial Planeta”.
Així mateix, Rosario Raro ha reconegut, respecte a l'originalitat de l'estructura de la seua novel·la, que li agrada “desdoblegar-me també en lectora de la meua pròpia novel·la. No m'agraden els moments barre, m'agrada que siga una novel·la trepidant”.
Per això, ha comentat que este llibre “té capítols curts on s'intercalen els diaris, les cartes, la part narrativa i les diferents veus. Volia que els personatges anaren els qui contaren la seua pròpia història”.
Finalment, Paloma Sánchez-Garnica, qui ha confessat que La núvia de la pau “m'ha arribat a commoure”, ha qualificat a Rosario Raro com “una de les grans veus del panorama literari del nostre país”, al mateix temps que ha assenyalat que l'obra “és una història poderosa amb unes protagonistes fascinants, és una novel·la addictiva amb una gran dimensió emocional”.
La núvia de la pau
Este relat entrellaça la vida de diversos personatges, alguns reals, altres ficticis, posant el focus en dos dones amb mons diferents que, per circumstàncies de la vida, acaben sent amigues.
Shayna Orliens, la protagonista, arriba al sud d'Àfrica, fugint d'un escàndol que afecta el seu marit en l'alta societat londinenca. Mentres lluita per reconstruir-se i busca com defendre's de l'acusació que penja sobre ella per la desaparició del seu espòs, coneix a un jove escultor escocés amb un secret inconfessable.
En la trama, ordida amb gran precisió, apareix també el personatge històric d'Emily Hobhouse, una activista humanitària i pacifista britànica que denuncia amb valentia els abusos de l'imperi britànic en la guerra anglo-bòer. A esta protagonista se suma, en un altre context, Gandhi, qui té, així mateix, un paper destacat en el fil conductor de la narració.
Rosario Raro
Nascuda a Segorbe, Castelló, en 1971, Raro és doctora en Filologia Hispànica i professora de la Universitat Jaume I. Ha sigut reconeguda amb diferents premis literaris com el Premi Relats Curts Ciutat de Huelva, XVI Premis de Contes Max Aub o Premi Magda Portal del Ministeri de la Dona del Perú, entre altres.
L'autora castellonenca ha publicat diversos llibres, entre els quals destaquen Tornar a Canfranc o Prohibida Normandia. També és autora d'assajos, relats i poemes, així com articles acadèmics i periodístics.
Premi Azorín 2025
El Premi Azorín de Novel·la ha batut enguany un rècord històric de presentació d'exemplars amb 643 treballs originals, la procedència dels quals es repartix entre Espanya, amb 121; Amèrica del Sud amb 80; Amèrica del Nord amb 38; Amèrica Central amb 6 i Europa amb 13. Un total de 385 obres no especificaven procedència.
Respecte a la temàtica, el 40% dels manuscrits corresponia a memòria històrica i el 30% a novel·la negra i policíaca, mentres que la resta es dividia entre obres feministes, psicològiques, de ciència-ficció o d'història.
El jurat de la present edició ha estat compost pel diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, que va actuar com a president, els escriptors Reyes Calderón, Juan Eslava Galán i Luz Gabás, la catedràtica de Llengua i Literatura, Esperanza Sempere, el catedràtic de Llengua i Literatura i escriptor, Celso Serrano, i la directora d'Editorial Planeta, Belén López. Amparo Koninckx, secretària general de la Diputació Provincial, va exercir com a secretària sense vot.