Encara que el càrrec de Pablo Ruz com a alcalde d'Elx és una cosa relativament recent, no ho és tant el seu vincle amb el patrimoni il·licità, anteriorment Regidor de Cultura i professor d'història, la seua conversa amb el patrimoni de la bella capital del Baix Vinalopó no és una cosa casual, sinó fruit d'una pacient conquesta.Un dels manifestos més evidents, ha sigut l'exposició de l'antic oratori de La nostra Senyora de l'Asunción de Villanueva, datat de 1747, que romania ocult com un preuat secret a la sala de Plens de l'Ajuntament. El retaule, que es troba exquisidament restaurat per Gemma Mira, restauradora municipal, només s'obria en algunes noces i esdeveniments quan es demanava expressament, segons ha traslladat el personal del propi ajuntament.L'obra, en el seu emplaçament original, propietat municipal i sent una de les obres més antigues de la Comunitat Valenciana d'aquesta naturalesa, no és només un testimoni remot i silenciós de la devoció i el pas del temps, sinó també símbol dins del vast inventari artístic i cultural que relata la història de la ciutat i al qual sens dubte, seria un error no observar des de la sorpresa.Així, des de fa unes setmanes el nou alcalde va obrir les portes que cobrien a la Patrona d'Elx, ara una convidada habitual en les disjuntives i celebracions municipals. Tot això, en una bestreta del seu compromís amb el Patrimoni, que igual que fera Toni Pérez amb l'àrea de turisme, Ruz ha creat i assumit com a pròpia dins d'alcaldia.D'aquesta manera, el primer edil d'Elx s'enfronta a una segona prova de l'àngel, amb una mica més d'altura. La transformació del Convent de les Clarisses, el Parc Municipal de L’Hort de Baix, el Hort del Gat o de Pontos, l'ampliació del MUPE, reformular el MAHE i crear una ruta que reunisca la Torre de Calendura, Torre de l'Homenatge o recuperar Ressemblanc són només algunes de les moltes iniciatives “dins d'un pla integral per a saldar el deute contret amb la gestió patrimonial” en les seues pròpies paraules.Elx és l'única ciutat d'Espanya que compta amb tres béns declarats Patrimoni Mundial de la UNESCO. El primer d'ells, és el seu Palmerar històric, el més gran d'Europa; el segon és La Festa o Misteri d´Elx, manifestació cultural espanyola declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat; i, en tercer lloc, el Centre de Cultura Tradicional, Museu Escolar de Pusol. En aquest ordre, no és d'estranyar que l'agenda política del consistori incloga elevar i reafirmar el seu dot històric.Convent de la Mercè o Clarisses
El primer que destaca de l'antic Convent de la Mercè, ara deshabitat, és el seu bell claustre d'estil neoclàssic o la portada de Saint Lucia, d'estil renaixentista. Encara que l'espai ja rep visites i és destinat a diferents activitats, entre elles el recentment restaurat Pati dels Tarongers, pretén ser seu del Museu d'Art Contemporani de la Generalitat Valenciana. Una iniciativa a la qual Carlos Mazón es va comprometre com a nou president de la Generalitat. Rehabilitar l'antic convent de les Clarisses d'Elx seria, en aquest sentit, un dels projectes destacats dins del full de ruta de l'àrea de patrimoni i cultura.Un passeig per les Torres
Fa pocs dies coneixíem l'obertura de Torre dels Vaillo a la fi de juliol, enclavament des d'on es pot apreciar el Palmerar d'Elx amb una vista privilegiada. Aquesta nova posada de llarg per a la torre seria només una bestreta dels projectes de recuperació que afectarien diferents fortificacions com la Torre de la Vetlla, més coneguda com la Torre de Calendura i altres edificacions parteix del sistema defensiu medieval d'Elx. No seran menys la Torre de l'Homenatge o Ressemblanc, aquesta última ara part d'un centre educatiu i sentinella de l'antic hort cristano, pel subsol del qual podria trobar-se l'antiga via augusta.
L’hort de Gat
L'objectiu del govern municipal serà transformar aquest espai en un centre d'interpretació del Palmerar, un concepte museístic dedicat a estudiar i traslladar als visitants i il·licitans que significa el Palmerar d'Elx. Està previst que els treballs en L’hort de Gat acaben a la fi d'any, on tindrà començament una segona fase del projecte centrada en l'actuació sobre els jardins.Patrimoni hidràulic
Elx destaca per la seua varietat de mostres en arquitectura hídrica i un exemple és la Séquia Major o el Vaig moldre del Real. En aquest sentit, el gener passat, Pablo Ruz, va presentar el destapat de séquies com un dels punts inamovibles en el seu projecte per a protegir el patrimoni il·licità. Una actuació de “destapat de séquies i la seua intervenció al carrer Adobers per a la conservació i posada en valor de la Séquia Major del Pantà d'Elx, columna vertebral del sistema de regadiu i així recuperar tot aquest entramat que dona vida als nostres horts” ha expressat l'alcalde.Volta de la Dama d'Elx
En una entrevista concedida a l'agència EFE, el primer edil va plantejar la possibilitat d'una subseu del Museu Arqueològic Nacional per a acollir la Dama d'Elx amb un calendari d'estades perquè el bust iber torne al seu lloc d'origen. Una iniciativa que l'alcalde, Pablo Ruz, proposarà al Govern després d'aquests comicis de juliol perquè la dama ibera puga tornar al que va ser la seua llar per períodes de mesos cada quatre o cinc anys.Altres actuacions
Recuperar elements ornamentals com l'enllumenat tradicional o el Pla Especial del Palmerar una vegada completat seran algunes de les moltes iniciatives que es duran a terme al costat de l'estudi d'un nou catàleg de proteccions, on prevaldrà la conservació del paisatge il·licità. Un exemple, és el parc municipal compost pels horts del Colomer, Real, Mare de Déu i Baix on el govern municipal ja va plantejar regenerar botànica, plantar arbratge de gran port, plantar flors de temporada, renovar tota la lluminària i recuperar racons més envellits dels horts de palmeres.