Alacant es conjura per a reclamar la segona pista de l'Aeroport: “generaria 785 milions d'euros a l'any”

L'Aeroport Alacant-Elx Miguel Hernández es troba en ple procés d'expansió quant al nombre de passatgers. De cara als pròxims anys, les previsions indiquen un creixement exponencial que les infraestructures actuals podrien “no tindre la capacitat d'assumir”. Així ho remarca l'estudi de l'impacte econòmic de la necessitat de construcció de la segona pista, elaborat per la Cambra de Comerç d'Alacant. No obstant això, el Govern central encara no el qualifica de “necessitat urgent” i ajorna l'anàlisi de la seua viabilitat al període 2027-2031, una situació similar a la que ocorre amb l'ampliació de l'aeroport de València.L'informe arreplega que la posada en marxa d'esta segona pista generaria 785,3 milions d'euros a l'any al PIB provincial i uns ingressos anuals de 920 milions “que estarien en risc de perdre's”. A més, pel que respecta a l'ocupació, l'estudi apunta que no es mantindrien o crearien un total de 14.765 ocupacions directes i indirectes a l'any fins al pròxim 2030. “Cada dia de retard és una pèrdua d'oportunitats”, assenyala el President de la Generalitat, Carlos Mazón, qui reitera que cada dia que passa “perdem 2,2 milions d'euros i es deixen de crear prop de 50 ocupacions”Al costat del cap del Consell, l'acte de presentació de l'estudi, celebrat en la Sala d'actes de la Institució Firal Alacantina (IFA) va comptar amb la presència de la consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Nuria Montes, la consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, Salomé Pradas, els alcaldes d'Elx i d'Alacant, Pablo Ruz i Luis Barcala, diputats provincials i autonòmics, representants de les universitats, així com del sector empresarial; i alcaldes i regidors de la província.

Tres possibles escenaris futurs

L'Aeroport d'Alacant-Elx va superar l'any 2023 —quan va rebre 15,7 milions de passatgers— les previsions i informes oficials de trànsit que tenia marcades de cara a 2026. En este sentit, la cap de gabinet d'Estudis i Estadística de la Cambra d'Alacant, Mari Carmen Pastor, subratlla que este fet manifesta que la infraestructura s'està acostant a “nivells de saturació” amb un creixement que podria rondar els dos milions de passatgers a l'any.És per això que la metodologia de l'estudi elaborat per l'entitat econòmica presenta tres possibles escenaris quant a la previsió de viatgers per al període 2024-2030. Des d'un punt de vista pessimista, les projeccions indiquen més de 21 milions de passatgers en 2030; en un escenari intermedi eixa xifra fregaria els 24 milions; i la més optimista vaticina un flux de persones que podria aconseguir fins als 26 milions. D'esta manera, Pastor sosté que en la projecció neutral la capacitat màxima actual de l'aeroport (entorn de 19 milions de passatgers) se superaria l'any 2026.Així doncs, l'estudi alerta que l'aeroport no podria fer front a futurs augments del trànsit i es perdrien prop de 6.500 milions d'euros en despesa turística en els pròxims sis anys. Una xifra que arreplega tant l'efecte directe del consum dels turistes, l'indirecte a través del generat per les empreses que reben eixa despesa, i l'induït, que en este cas seria el dels empleats.Al seu torn, la segona pista de l'aeroport d'Alacant podria generar un total de 785,3 milions d'euros a l'any per al PIB provincial. D'ells, un 92% corresponen al sector servicis, principalment activitats recreatives, culturals i esportives, però també en restauració i hotels i hostalatges.

Autoritat Independent d'Infraestructures

El President de la Generalitat, Carlos Mazón, proposa crear a Espanya una autoritat independent d'infraestructures que “prioritze les inversions en funció de dades objectives”, que seria similar a l'Airef —Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal— en matèria fiscal. Mazón insistix que esta situació no es convertisca en “arma llancívola” i manté que esta autoritat podria explicar "amb transparència i amb objectivitat quins són els terminis i les prioritats per a les inversions estratègiques a Espanya”. “Això seria una mesura amb la qual podríem avançar", subratlla.En este context, avança que este dijous les conselleres de Turisme, Nuria Montes, i d'Infraestructures, Salomé Pradas, es reuniran amb responsables d'Aena per a entregar-los l'estudi. L'objectiu, recalca el cap del Consell, no és mostrar “el que es mereix esta província, sinó del que és capaç de fer quan s'invertix”. Així mateix, Mazón es mostra “preocupat” que el Govern central “no prioritze a Alacant” i assenyala que esta reivindicació està acreditada tècnicament “des del rigor” i la capacitat turística sostenible d'Alacant “amb un creixement equilibrat i amb moderació”.En esta línia es referix també l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala: “No s'està pregant res a ningú, sinó aportant de manera objectiva les xifres actuals de l'aeroport i la seua previsió de creixement”. Unes dades que segons el primer edil “acrediten la necessitat de prioritzar l'execució de la segona pista”. A més, Barcala sosté que la petició de la Cambra, de les institucions i de la societat alacantina se centra en què l'execució d'eixa segona pista es realitze de manera “immediata” perquè cada dia que passa “es perden recursos i ocupacions”.

Escassetat d'infraestructures

Per part seua, el president de la Cambra de Comerç d'Alacant, Carlos Baño, emfatitza que Alacant “sap retornar amb escreix la inversió que es realitza" en infraestructures i posa en valor la província com a destinació turística. Un distintiu que, segons Bany, es posa en risc per una “escassetat d'infraestructures”: “Les dades llançades en este estudi de viabilitat demostres que a partir de l'any 2026 les infraestructures aeroportuàries poden arribar a ser limitants”. Així mateix, el responsable econòmic insistix que "és la nostra obligació barallar i defendre els interessos de la nostra província i la generació de riquesa".La importància econòmica, laboral i turística de l'aeroport d'Alacant es mostra no sols en el nombre de passatgers, sinó també en què es tracta d'una base atractiva per a un gran nombre de companyies. De fet, diverses aerolínies han ampliat les seues rutes des de l'aeroport alacantí i la companyia easyJet ha establit una base en la terminal. “Demostra la confiança i compromís que té el sector amb el nostre destí”, defén la vicepresidenta primera de la Diputació d'Alacant, Ana Serna.És per això que la responsable institucional reclama a l'Executiu Central que establisca un pla d'acció respecte a l'ampliació de l'aeroport alacantí. “Necessitem continuar creixent, necessitem eixa doble pista com qualsevol aeroport internacional i també eixa connexió ferroviària que unisca la terminal amb les ciutats d'Alacant i Elx”, concreta.En esta mateixa línia, el President Carlos Mazón conclou demandant el mateix tracte que va tindre l'aeroport de Màlaga l'ampliació del qual es va proposar en 2012 “molt abans d'arribar al topall de la seua capacitat i molt abans d'aconseguir el punt en el qual es troba Alacant d'acostament i petició per a dur a terme la necessària connexió a través del tren”.