Diputació, Generalitat i Govern de Múrcia es reuneixen per a coordinar l'estratègia de defensa política i jurídica del Tajo-Segura

Representants polítics i tècnics de la Diputació d'Alacant, la Generalitat Valenciana i el Govern de Múrcia es van reunir divendres passat en la institució provincial alacantina amb l'objectiu de coordinar i perfilar els arguments de defensa del transvasament Tajo-Segura, tant quant a l'augment dels cabals ecològics, recorregut per les tres administracions davant el Tribunal Suprem, com a l'actualització de les regles d'explotació d'aquest aqüeducte que el Ministeri de Transició Ecològica abordarà pròximament.El president Toni Pérez, la vicepresidenta primera i diputada de Cicle Hídric, Ana Serna, el secretari autonòmic de Medi Ambient, Javier Sendra, el director general d'Aigua de Múrcia, José Sandoval, i la seua homòloga a València, Sabina Galindo, van participar en aquesta trobada de treball al costat dels experts hídrics Francisco Cabezas, director de l'Institut Euromediterrani de l'Aigua, Joaquín Melgarejo, membre de la Comissió Provincial de l'Aigua i director de la Càtedra de l'Aigua de la UA, i Andrés Molina, director de l'Institut de l'Aigua de la UA i la cap de Servicis Jurídics de la Diputació, Eva Gutiérrez. La presidenta de la Comissió de Medi Ambient, Aigua i Ordenació del Territori en Les Corts, la diputada María Gómez, i la delegada del Consell a Alacant, Agustina Esteve, també van ser presents.Durant la reunió, i en relació amb l'augment dels cabals ecològics fixats en la nova planificació hidrològica del Tajo, es van exposar els diferents arguments tècnics i jurídics que tant Diputació, Govern de Múrcia i Generalitat arrepleguen en les seues demandes davant el Tribunal Suprem. L'objectiu, tal com va apuntar Serna al final de la reunió, va ser “posar en comú les estratègies i coordinar la defensa per a reforçar d'aquesta manera la posició del llevant espanyol davant la nefasta política hídrica que el Govern de Pedro Sánchez ha adoptat”.L'arbitrarietat i falta de justificació en la fixació dels cabals, que creixen gradualment fins als 8,6 metres cúbics per segon de mitjana en els trams afectats sense que existisquen estudis tècnics i científics que avalen la pujada escalonada, o la falta de coordinació dels plans de conca són alguns dels principals arguments que sostenen aquestes tres administracions, que acompanyaran les seues demandes de diferents estudis i informes elaborats per experts sobre l'impacte socioeconòmic, mediambiental o hidrològic de la retallada del transvasament. En aquest sentit, durant la trobada, els tècnics van tornar a posar de manifest que l'augment dels cabals “no garanteix una millor preservació de l'ecosistema o de la qualitat de les aigües”.Respecte a les normes d'explotació, que haurien d'actualitzar-se en compliment del que s'estableix pel Govern d'Espanya fa un any després de l'aprovació de la nova planificació hidrològica, es va advocar perquè la Diputació d'Alacant i els governs de Múrcia i València “facen causa comuna” i plantegen al Ministeri de Transició Ecològica una proposta conjunta en relació amb aquesta qüestió, que suposa també una retallada en l'aigua transvasada al Segura. La proposta passaria, entre altres qüestions, per crear un grup de treball tècnic entre Administració Central i comunitats autònomes per a abordar l'actualització de les regles d'explotació.