Una anàlisi científic elaborat per la Universitat d'Alacant posa en dubte la fotografia que maneja la Unió Europea (UE) sobre la pesca d'arrossegament a la província d'Alacant. El treball conclou que les avaluacions oficials utilitzades per a mesurar l'estat dels caladors del Mediterrani occidental sobreestimen el nivell d'explotació i, al mateix temps, infravaloren la quantitat real de recursos pesquers existents en aigües alacantines.
Una distorsió que, segons apunten els autors en l'informe, pot estar darrere de les decisions restrictives adoptades “poc ajustades a la realitat local”. L'estudi, firmat pels professors Just Tomás Bayle-Sempere i Mª Ángeles Castro López, s'ha centrat en analitzar la sostenibilitat ambiental, econòmica i social de la flota d'arrossegament a la província.
La iniciativa ha sigut impulsada i finançada per la Diputació d'Alacant, en col·laboració amb les confraries de pescadors de Dénia, Calp, la Vila Joiosa i Santa Pola, les dades i l'experiència de les quals han resultat “clau” per al desenrotllament del treball. Les conclusions s'han donat a conéixer este dimarts en un acte públic celebrat al Palau Provincial d'Alacant.
Dades locals front a models generals
A partir de dades locals, històriques i actuals, la investigació planteja la necessitat de revisar la metodologia del programa MEDITS —base de moltes de les polítiques comunitàries que s'aproven a Brussel·les— per adaptar-la a escales territorials més precises, capaces de reflectir millor les particularitats de cada litoral sense diagnòstics generalistes.
En este sentit, l'anàlisi d'indicadors com la biomassa i la mortalitat per pesca a Alacant mostra “estabilitat o recuperació” en espècies com la gamba roja i el roger, descensos moderats en el lluç i una tendència ascendent de la biomassa de la gamba blanca, encara que, això sí, amb nivells de mortalitat superiors als recomanats.
Impacte ambiental i pes socieconòmic
Lluny de plantejar una defensa acrítica del sector, l'informe no eludix els efectes ambientals de l'arrossegament, al qual identifica com una de les pertorbacions antropogèniques més intenses sobre els ecosistemes bentònics. Entre els impactes detectats figuren la mortalitat incidental —amb descartes que poden aconseguir fins al 40% de les captures—, la degradació d'hàbitats sensibles i les alteracions de les xarxes tròfiques marines.
Així mateix, l'estudi reconeix una elevada petjada energètica i de carboni, amb consums mitjans de 200 litres de gasoil per hora i emissions aproximades de 7,6 quilos de CO₂ per quilo de peix desembarcat.
No obstant això, també subratlla la rellevància “estratègica” de l'arrossegament per a l'economia i la cohesió social del litoral alacantí. Esta modalitat sosté productes d'alt valor comercial i és un pilar del teixit pesquer, l'hostaleria i la identitat cultural marítima de la província. En este context, l'informe advertix que les reduccions imposades de manera homogènia podrien traduir-se en pèrdues significatives d'ocupació i producció local.
Durant la presentació, el president de la Diputació, Toni Pérez, va defendre el valor del treball científic de la UA com a ferramenta per al debat públic i polític. “Tenim la sensació que a Brussel·les s'estan prenent mesures que no s'ajusten a la realitat”, va afirmar, al mateix temps que va assenyalar que l'objectiu de l'estudi és “aportar informació científica i rigorosa sobre l'estat real de la pesca d'arrossegament a la nostra província”.
Pérez avançà que les conclusions es traslladaran tant als grups de la corporació provincial com a la Comissió Europea, amb la intenció que siguen tingudes en compte en l'elaboració de futures polítiques pesqueres.
Governança i sostenibilitat real
Així, enfront d'un enfocament basat en l'eliminació de l'activitat, els professors de la UA que firmen l'estudi aposten per una transició “realista i efectiva” cap a models més sostenibles, recolzada en la innovació tecnològica, l'eficiència energètica i una gestió ecosistèmica adaptativa en la qual el coneixement científic i el sector vagen de la mà.
Destaquen la necessitat d'una visió integrada del territori marí, capaç de conciliar la conservació ambiental amb la producció d'aliments. Entre les propostes figuren la descarbonització de la flota, la millora de la governança mitjançant una major coordinació entre confraries i científics, la zonificació de les àrees de pesca amb vedes permanents i temporals, i la incorporació d'indicadors locals en les avaluacions.
Una altra de les claus passa per racionalitzar l'esforç pesquer, ajustant-lo tant a la disponibilitat real del recurs com a la demanda del mercat, evitant enfocaments uniformes que no distingixen entre zones ni flotes. “Esta anàlisi demostra la capacitat del sector d'aportar ciència on molts posen ocurrència”, va assenyalar Toni Pérez, qui va voler destacar el paper dels treballadors de la mar, “que es juguen la vida cada dia”.