L'execució de les inversions educatives en col·legis i instituts d'Alacant torna a situar-se en el centre del debat polític en este inici de 2026. Les dades sobre obres pendents, projectes en marxa i pressupostos consignats però no materialitzats han reobert la discussió sobre l'estat de les infraestructures escolars de la ciutat, la responsabilitat dels retards i l'abast dels anuncis en els últims mesos.
Les discrepàncies entre l'oposició i els governs municipal i autonòmic afloren tant en les xifres d'execució com en la lectura política de les mateixes. Les dues parts coincidixen a assenyalar la importància del Pla Edificant, però discrepen en qui ha fallat i en quin moment.
Així, mentre Compromís denúncia un bloqueig “històric” i una execució “mínima” dels projectes previstos, l'Ajuntament d'Alacant i la Conselleria d'Educació defenen que s'està produint la “major inversió educativa de la història de la ciutat” i que els retards responen a problemes tècnics, administratius i de planificació heretats.
Execució mínima i “anuncis ficticis”
El diputat de Compromís en Les Corts, Gerard Fullana, sosté que l'execució de les obres educatives a Alacant a penes ateny "un cinc per cent", una xifra que qualifica de "problema endèmic" per a la ciutat. En la seua visita a Alacant este dimarts, va detallar que existixen 12 actuacions pendents, en marxa o pressupostades, de les quals tres corresponen a "nous anuncis" de l'actual Consell i presenten, segons afirma, "una execució del 0%".
Fullana assenyala que hi ha “26,8 milions d'euros amb execució zero” i replica que els anuncis realitzats per l'alcalde, Luis Barcala, l'exconseller José Antonio Rovira i l'expresident Carlos Mazón “eren ciència-ficció”. Explica que la resta d'actuacions, amb una inversió aproximada de 63 milions d'euros, foren pressupostades durant l'etapa del Botànic i arrosseguen retards per causes alienes a l'executiu autonòmic d'aleshores.
En este sentit, emfatitza que la majoria dels projectes s'aprovaren entre 2018 i 2019, coincidint amb l'inici del Pla Edificant, però que “els permisos municipals per a començar els plànols estigueren bloquejats fins a 2021, en l'època de Julia Llopis”. Com a exemple, destaca el CEIP La Almadraba, l'actuació amb major grau d'execució, un 19%, que “ja tenia la redacció del projecte acabada en l'època del Botànic”.
El diputat de la formació valencianista concreta que dels “86,5 milions d’euros” previstos en obres educatives a Alacant, l’execució real és del 5,8%. Fullana també lamenta que l’actual consellera d’Educació, Carmen Ortí, no haja visitat cap centre educatiu d’Alacant en els dos mesos transcorreguts des del seu nomenament per Juanfran Pérez Llorca.
L'Ajuntament reivindica la seua gestió
Des de l'equip de govern municipal, la portaveu, Cristina Cutanda, ha respost amb duresa a les crítiques i assegura que “parla qui més ha de callar”. Recorda que durant els huit anys del Consell del Botànic, en què va participar Compromís, “no es va fer càrrec de ni un sol col·legi, ni d'un institut, ni de cap centre de salut” a la ciutat.
Cutanda defén l'“aposta clara” de l'Ajuntament per millorar les infraestructures educatives i subratlla que el pressupost destinat al manteniment dels centres s'ha triplicat. En relació amb les obres executades junt a la Generalitat, posa com a exemple el CEIP La Almadraba, amb una inversió de 13,5 milions d'euros, que, segons assenyala, “donarà resposta a moltes de les demandes de places educatives de la platja de Sant Joan”.
Sobre els despreniments registrats en el CEIP Azorín, l'edil explica que s'han perimetrat les zones afectades “per seguretat” i que els tècnics han descartat riscos per a l'alumnat. Detalla que l'Ajuntament manté un seguiment diari de les incidències i trasllada un missatge de “tranquil·litat” a les famílies, insistint que les actuacions es resolen des de la Regidoria d'Infraestructures “a mesura que sorgixen”.
La Generalitat defén la “major inversió de la història”
Per la seua part, fonts de la Conselleria d'Educació asseguren que 2025 ha sigut “l’any de millor execució pressupostària de la història del Pla Edificant”. En el cas concret d’Alacant, subratllen que està en marxa “la major inversió en centres educatius”, tant d’obres directes com a través de delegacions de competències als ajuntaments.
Des del departament que dirigix Carmen Ortí expliquen que moltes actuacions han hagut de “començar-se de zero” i que no poden executar-se simultàniament per problemes de planificació i per la necessitat de reubicar a l'alumnat durant les obres.
La Conselleria recorda que el nivell d'execució de les delegacions depén directament de cada ajuntament que accepta la competència, encara que recalca que, tot i això, s'ha aconseguit assolir quasi 160 milions d'euros executats en 2025 en tota la Comunitat Valenciana.