Els equips de Vida Silvestre i de Xarxa Natura 2000 de la Generalitat han constatat un augment de les poblacions de rates penades autòctones en diverses coves i refugis de la Comunitat Valenciana en els quals s'han aplicat mesures de conservació i protecció. El seguiment realitzat durant els últims anys ha confirmat, segons l'administració autonòmica, l'eficàcia d'actuacions com la instal·lació de tancats rígids per a impedir l'accés no autoritzat a estos espais, especialment delicats durant els períodes de reproducció, cria i hibernació.
Un dels casos més significatius és el de la cova de Macastre, on la colònia s'ha quadruplicat des de 2015. En este moment se censaven aproximadament un miler d'exemplars i, en l'actualitat, la xifra supera els 4.000, la qual cosa ha convertit esta cavitat en un dels principals refugis de reproducció de la Comunitat Valenciana.
La cova alberga fins a huit espècies autòctones de quiròpters, entre elles algunes de les colònies més nombroses de rata penada mediterrània de ferradura (Rhinolophus euryale) i rata penada de cova (Miniopterus schreibersii) de la Comunitat Valenciana. També té especial rellevància per a la rata penada ratonera mitjana (Myotis myotis/blythii), la rata penada ratonera ibèrica (Myotis escalerai) i la rata penada ratonera de peus grans (Myotis capaccinii), una espècie de distribució molt restringida en la Mediterrània occidental que va estar a la vora de la desaparició en este territori.
Tancats rígids i refugis estables
La Conselleria de Medi Ambient protegix estes cavitats mitjançant tancats rígids que impedixen l'entrada de persones i d'alguns depredadors, al mateix temps que preserven les condicions de tranquil·litat necessàries per al desenvolupament de les colònies. Segons la informació facilitada, les coves oferixen unes condicions estables d'humitat i temperatura que permeten a estos mamífers reduir el gasto energètic i completar amb èxit fases crítiques del seu cicle biològic.
La mesura busca evitar molèsties directes sobre els animals i, al mateix temps, mantindre les condicions de l'entorn, ja que qualsevol alteració pot afectar la reproducció i la supervivència de les colònies. En estos espais, la presència humana en els moments més sensibles pot provocar l'abandó del refugi, amb el consegüent risc per a les cries i per als exemplars adults.
A la Comunitat Valenciana existixen 35 coves que alberguen agrupacions importants de rates penades, i la Generalitat situa entre els períodes més delicats la hibernació, l'aparellament i la cria. En este context, qualsevol alteració de l'interior d'estos refugis pot provocar l'abandó de les colònies i comprometre la supervivència tant de les cries com dels exemplars adults.
Seguiment científic des de 1997
Els especialistes de Vaersa realitzen el seguiment de les poblacions de rates penades en distintes coves de la Comunitat Valenciana des de 1997. Els censos es duen a terme amb tècniques no invasives que eviten pertorbar els animals durant la reproducció i la cria.
Per a això, els equips se situen a l'entrada de les cavitats al capvespre i empren càmeres amb il·luminació infraroja i micròfons capaços de registrar els ultrasons que emeten les rates penades durant el vol. Cada espècie produïx un tipus de so diferent, la qual cosa permet identificar-la i comptar els exemplars combinant observació visual i registre acústic sense necessitat d'entrar a l'interior de les coves.
Després d'abandonar els refugis, les rates penades poden desplaçar-se desenes de quilòmetres a la recerca d'aliment per rius, boscos o espais oberts i tornar posteriorment a la mateixa cova per a refugiar-se. Segons la Generalitat, esta dependència dels enclavaments subterranis explica la importància de mantindre estables les condicions de l'entorn on es concentren les colònies.
Un paper ecològic clau
La majoria de les rates penades presents a la Comunitat Valenciana són insectívores i complixen una funció ecològica rellevant com a controladores naturals de plagues i insectes. La Generalitat sosté que contribuïxen a l'equilibri dels ecosistemes i a reduir la presència d'espècies molestes per a l'agricultura i per a les persones.
L'administració també subratlla que les rates penades autòctones no representen un perill per a les persones. No ataquen de forma espontània i únicament poden mossegar si són capturades o manipulades. A més, la seua biologia presenta trets singulars, com la fecundació diferida: l'aparellament té lloc a la tardor, abans de la hibernació, però les femelles conserven l'esperma durant diversos mesos i la fecundació no es produïx fins a la primavera, quan les condicions ambientals són favorables per al desenvolupament de les cries.
Les femelles formen colònies de maternitat integrades per centenars o milers d'individus, on donen a llum i alimenten les cries durant les seues primeres setmanes de vida en refugis segurs i amb condicions ambientals estables. En este marc, la conservació de coves com la de Macastre es vincula a la protecció d'espècies que depenen directament d'estos espais per a sobreviure.