Pancartes, megàfons i proclames: el professorat d'Alacant alça la veu. La vaga educativa a les portes de les vacances de Setmana Santa protagonitza la jornada d'este dimarts 31 de març en la Comunitat Valenciana. Els sindicats STEPV, CSIF, CCOO i UGT han convocat distintes concentracions per a exigir millores salarials i laborals.
Així, el cos de professors, professores, mestres i mestres ixen al carrer després de rebutjar les propostes de la Conselleria d'Educació per a iniciar la negociació col·lectiva en considerar, segons les forces sindicals, que es tracta d'“una burla” i que està “buit de contingut”. Els docents volen que s'escolten les seues reivindicacions i s'aconseguisquen “compromisos reals”.
En este sentit, les nombroses mobilitzacions que aturaran el centre de les ciutats de València, Alacant i Castelló, recolzades per la Plataforma per l'Ensenyament Públic, en el matí d'este dimarts reclamen increments salarials, condicions de treball “més dignes”, reducció de ràtios en les aules i recursos suficients per a garantir una educació “de qualitat”.
Així afecta a col·legis i instituts
La pregunta que molts alumnes i alumnes (i pares i mares) es fan és com afecta esta situació als col·legis i instituts de la Comunitat Valenciana. Per norma general, tots els centres educatius públics romandran oberts, encara que no hi haurà activitat lectiva.
No obstant, el Sindicat d’Estudiants també s'ha sumat a les protestes amb la convocatòria d'una vaga estudiantil paral·lela este dimarts, amb la qual reivindiquen “una educació 100% pública, de qualitat, laica i en valencià”.
D'esta manera, tot apunta a que les aules a partir de 3r de l'ESO mostrarán una imatge poc habitual: pupitres buits, motxiles absents i corredors en silenci, reflex d'una jornada en la que l'alumnat ha decidit recolzar les reivindicacions del professorat i fer visible, també des de dins, el malestar en el sistema educatiu.
Servicis mínims per a la vaga educativa
A pesar d'això, en atres etapes educatives com infantil i primària, els dos primers cursos de secundària i d'educació especial, els alumnes sí que acudiran en normalitat a les aules. És per això que des de la Conselleria d'Educació s'han establit una sèrie de servicis mínims per a garantir una cobertura mínima en els centres.
- Una persona responsable, membre de l'equip directiu, haurà de romandre en tots els centres públics.
- Un professor per etapa educativa i cada quatre unitats en educació infantil i primària.
- Dos educadors o tècnics de gestió en educació infantil quan el centre tinga cinc o menys unitats, i tres en el cas de més de cinc unitats.
- Dos educadors per cada cinc unitats en els centres específics d'educació especial.
- Un professor per etapa educativa, amb un mínim d'un per cada deu unitats, en els centres en els quals s'impartix l'educació secundària obligatòria.
- Servicis propis d'un dia festiu, a més dels establits d'acord amb la tipologia del centre, en eixos d'ensenyança amb internat.
Què reivindica el professorat?
Entre les principals demandes dels docents figura la reversió de les retallades de plantilla aplicades en els últims cursos. Les organitzacions sindicals sostixen que estes mesures han provocat la pèrdua de llocs interins i un “deteriorament” en l'atenció a l'alumnat.
A més, denuncien la falta d'avanços en matèria salarial i laboral i advertixen que afecta a la qualitat de l'ensenyança. Les entitats assenyalen que el professorat de la Comunitat Valenciana es troba entre els pitjor remunerats d'Espanya, per la qual cosa consideren “imprescindible” la recuperació del poder adquisitiu perdut des de les retallades de 2010.
El paquet de reivindicacions inclou també la millora de les infraestructures educatives, la reducció de la burocràcia i la substitució de la dita Llei de Llibertat Educativa per una normativa que, segons les organitzacions, “protegixca i garantixca” l'ús del valencià en l'ensenyança.