Cobrar aproximadament 1.000 euros al mes és una possibilitat per a determinats aturats que complixen certs requisits per a compatibilitzar dos prestacions públiques. L'Ingrés Mínim Vital (IMV), per a previndre el risc de pobrea i exclusió social, pot percebre's al mateix temps que el subsidi per desocupació sense perdre l'accés a cap de les dos ajudes.
Així ho recull un informe de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que analitza com es combinen les distintes ajudes públiques a Espanya i quin perfil tenen les persones que les perceben.
L'estudi també posa el focus en els majors de 52 anys, un col·lectiu per al qual la prestació del SEPE presenta unes característiques específiques en poder mantindre's fins a la jubilació mentre reunisquen les condicions.
Quina ajuda es cobra amb més freqüència juntament amb l'Ingrés Mínim Vital
L'informe de l'AIReF assenyala que el 16,6 % dels titulars de l'IMV va percebre també el subsidi per desocupació durant el primer any de cobrament de la prestació. Es tracta de la combinació més habitual entre totes les ajudes compatibles amb l'Ingrés Mínim Vital.
Les dades també mostren que, durant 2024, el 51 % de les llars beneficiàries de l'IMV va rebre almenys una altra prestació addicional. En canvi, únicament el 16 % va arribar a compatibilitzar l'ingrés amb dos o més ajudes públiques al mateix temps.
L'anàlisi reflectix igualment que la transició entre ambdós prestacions encara és limitada. Només el 17 % dels episodis de percepció del subsidi per desocupació acaba posteriorment en una sol·licitud de l'IMV.
A més, entre els qui finalment presenten la sol·licitud, el 47 % espera que el subsidi haja finalitzat abans d'iniciar el tràmit de l'Ingrés Mínim Vital. L'informe conclou que només el 46 % de les llars que reben l'IMV continua percebent-lo cinc anys després.
Este percentatge ascendix al 57 % entre els beneficiaris la prestació dels quals s'aproxima més a la renda garantida i descendix fins al 34 % entre els qui reben una quantia inferior.
Els majors de 52 anys poden reunir aproximadament 987 euros mensuals
L'AIReF explica que el subsidi per desocupació adquirix un caràcter més estable a partir dels 52 anys, ja que pot mantindre's fins a l'edat de jubilació sempre que el beneficiari continue complint les condicions establides. També observa que la simultaneïtat entre esta ajuda i l'IMV augmenta de forma significativa des d'eixa edat.
En 2026, la quantia del subsidi per a este col·lectiu ascendix a 480 euros mensuals, equivalent al 80 % de l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), repartits en dotze pagues. Per la seua part, la quantia mitjana de l'IMV va arribar al juny als 507 euros per llar.
D'esta manera, una persona desocupada de 52 anys que reunisca tots els requisits per a ambdós prestacions podria percebre aproximadament 987 euros al mes en compatibilitzar el subsidi amb l'Ingrés Mínim Vital. A més, durant el temps que es cobra el subsidi, el SEPE continua cotitzant sobre una base mensual de 1.780 euros per a la futura pensió.
Quins requisits s'han de complir per a sol·licitar l'Ingrés Mínim Vital
L'accés a l'IMV exigix acreditar una residència legal i efectiva a Espanya durant, almenys, l'últim any de forma continuada. Este requisit no s'aplica als menors integrats en la unitat de convivència, a les víctimes de tràfic d'éssers humans ni a les dones víctimes de violència de gènere.
A més, la Seguretat Social avalua l'existència d'una situació de vulnerabilitat econòmica, tenint en compte el nivell d'ingressos, el patrimoni net i altres actius no societaris del sol·licitant o de la unitat familiar.
En el cas de les unitats de convivència, estes s'han d'haver constituït amb una antelació mínima de sis mesos abans de presentar la sol·licitud. Esta circumstància pot acreditar-se mitjançant el llibre de família, certificats del Registre Civil o el corresponent certificat d'empadronament.
Juntament amb estos requisits generals, també existixen altres condicions específiques relacionades amb la situació personal de cada sol·licitant i amb la composició de la unitat de convivència.