La Filmoteca Valenciana ha publicat "Le romancier, el guion perdut", un estudi del novel·lista, periodista i historiador cinematogràfic Carlos Aimeur que recupera i analitza un guion cinematogràfic inèdit escrit per Vicente Blasco Ibáñez. L'obra constituïx el número 55 de la col·lecció "Textos de la Filmoteca" i ha sigut presentada en la sala Berlanga de la Filmoteca Valenciana, abans de la projecció de "Sangre y arena" (1916), dirigida per Vicente Blasco Ibáñez i Max André.
En l'acte han participat el director adjunt d'Audiovisuals i Cinematografia de l'Institut Valencià de Cultura, Luis Gosálbez; l'exdirector de la Casa Museu Blasco Ibáñez, Emilio Sales Dasí; i el mateix Aimeur. La presentació ha format part de les Jornades del Patrimoni Audiovisual organitzades per la Filmoteca per a commemorar el Dia del Patrimoni Audiovisual.
Un manuscrit inèdit localitzat en l'arxiu de Rafael Ventura Melià
Segons ha assenyalat Luis Gosálbez, la trajectòria de Vicente Blasco Ibáñez ha sigut estudiada principalment com la d'un novel·lista d'èxit internacional i com una de les personalitats més destacades del panorama cultural i polític durant les primeres dècades del segle passat. "No obstant això, el seu paper com a pioner i argumentista en els inicis de la indústria del cinema no ha tingut tanta rellevància. L'estudi de Carlos Aimeur té com a objectiu donar a conéixer una de les facetes creatives menys conegudes de l'escriptor i polític valencià", ha explicat.
El manuscrit inèdit, redactat en francés cap a 1917, ha sigut localitzat en l'arxiu personal del periodista Rafael Ventura Melià i, segons la publicació, constituïx l'anella perduda que vincula l'activitat de l'autor a París durant la Primera Guerra Mundial amb la gestació de la seua obra més universal, "Los cuatro jinetes del Apocalipsis". Ambdós obres estan emmarcades en la propaganda aliada, causa a la qual Blasco Ibáñez era afí, segons el text difós per la Filmoteca.
L'estudi partix del seu relat "El novelista" i narra la història d'un escriptor britànic la vida del qual queda travessada per la Primera Guerra Mundial i la mort del seu fill en el front. No obstant això, la monografia no es limita a reproduir una obra desconeguda de manera somera, sinó que reconstruïx el context que va nàixer, analitza els seus recursos cinematogràfics i seguix les petjades del Blasco Ibáñez implicat en la causa aliada.
L'anàlisi del guion i el seu valor per a entendre l'obra de Blasco Ibáñez
D'acord amb l'estudi, a diferència de les seues experiències posteriors a Hollywood, on el seu paper es va limitar a la provisió d'arguments per a ser adaptats per tercers, "Le romancier" mostra un autor amb una consciència tècnica plena del llenguatge audiovisual. L'anàlisi de les seues didascàlies i anotacions demostra una planificació minuciosa dels recursos de càmera i efectes especials, i confirma que Blasco Ibáñez dissenyava les seues històries pensant directament en la pantalla.
El text incorpora imatges de la guerra de trinxeres i vivències en el front que l'autor desenvoluparia simultàniament en la seua narrativa literària, la qual cosa consolida este guió com el text seminal de la seua etapa internacional. A través d'este estudi, es redimensiona la figura de l'escriptor valencià com un pioner multidisciplinari i argumentista professional en el context de la producció bèl·lica francesa.
La publicació ha incorporat el guió en la seua llengua original i en traducció al castellà. Aimeur ha assenyalat: "Hem volgut que el lector puga acostar-se alhora al document i a la investigació que permet comprendre'l. Un projecte artístic, personal i de propaganda aliada que va romandre durant dècades fora de la vista. El to del llibre és així, divulgatiu".
La troballa del manuscrit i la trajectòria de Carlos Aimeur
La troballa del manuscrit es va produir quan Aimeur va contactar amb el novel·lista Joan Carles Ventura, nebot de l'escriptor i periodista Rafael Ventura Melià, que havia estudiat en profunditat el cinema de Blasco Ibáñez i tenia el manuscrit entre el seu arxiu personal. La Filmoteca ha presentat l'obra com una aportació al patrimoni audiovisual valencià i com una base científica per a comprendre la modernitat d'un autor que, segons el text, va saber integrar l'originalitat fotogràfica en la base del seu èxit global.
Carlos Aimeur va nàixer a València en 1972 i va formar part del Consell Rector de la Filmoteca Valenciana entre maig de 2004 i juliol de 2007. En 2007 va rebre el XXV Premi Vicente Blasco Ibáñez de narrativa per la novel·la "Bonaventura. Sangre, cólera, melancolía". És autor de les novel·les "Destroy. El corazón del hombre es un abismo" (2015) i "Cuando fallan las fuerzas" (2025), i dels audiollibres "Siniestro" (2018) i "No olvides mi nombre" (2021).
En l'àmbit audiovisual ha realitzat estudis i treballs vinculats al cinema i al documental, entre estos "Toni Canet. El hijo del calero" (2019), publicat amb motiu de la Mostra de València. També ha dirigit el documental "Teología. Perdimos un imperio por esto" (2013) i ha participat com a guionista en "Operació Elefteria" (2021) i en la sèrie documental "Informe". A més, ha format part del jurat en el Festival de Cinema d'Albacete i de la secció Opera Prima de la Mostra de València, i actualment exercix com a docent de Llengua Castellana i Literatura.