Nova revolució tecnològica en segell alacantí. Investigadors de la Universitat d'Alacant (UA) han desenvolupat una ferramenta basada en intel·ligència artificial (IA) capaç d'identificar taurons i rajades a partir d'una simple fotografia, fins i tot en aquells casos en què no existixen imatges prèvies de referència registrades en les bases de dades.
Estes espècies, conegudes científicament com ‘elasmobranquis’, es troben entre les més amenaçades del planeta, i des de la UA assenyalen que la seua correcta identificació resulta “determinant” per a la conservació de la biodiversitat marina i una millor gestió pesquera.
La iniciativa naix d'una combinació poc habitual: integrar el coneixement científic acumulat durant dècades —descripcions morfològiques detallades, làmines il·lustrades i classificacions biològiques— amb models de visió per computador capaços d'interpretar patrons visuals complexos. El resultat és una aplicació web que facilita la identificació de trets externs molt similars, una de les principals dificultats.
Tecnologia d'aprenentatge automàtic
A diferència d'altres desenvolupaments basats exclusivament en grans volums d'imatges etiquetades perquè aprenga, esta ferramenta creada en el cor científic d'Alacant incorpora informació experta estructurada com a part del propi model.
Això permeta que l'algoritme puga operar en contextos on la documentació gràfica és limitada, una situació freqüent en determinades espècies de taurons i rajades. Este enfocament permeta superar una de les principals limitacions dels sistemes tradicionals de reconeiximent d'imatges: la dependència de milers de fotografies.
Tal com detallen des de la UA, el sistema té “aplicacions clares en el control de la biodiversitat, la detecció d'espècies protegides i en el monitoratge ecològic, ja que l'aparició de determinades espècies pot indicar desequilibris o amenaces en l'ecosistema”.
Els investigadors afegixen que l'objectiu és doble. Per un costat, proporcionar una ferramenta útil per als sectors relacionats en la mar i, al mateix temps, contribuir a la protecció i conservació, assegura el departament que ha desenvolupat este model d'IA alacantina.
L'avanç forma part del projecte ‘e-Lasmobranc’, centrat en l'estudi i la protecció dels elasmobranquis del llevant espanyol. La iniciativa està liderada per la catedràtica de Zoologia Francisca Giménez Casalduero i compta amb especialistes en biologia marina, tecnologia informàtica i anàlisi de dades, junt al Centre d'Investigació Marina de Santa Pola (CIMAR).
Investigació, pesca i educació
Més enllà de l'àmbit tecnològic, el projecte ha incorporat treball de camp per analitzar la interacció entre estes espècies i l'activitat pesquera. En el cas de la pesca professional, l'equip va realitzar 30 jornades de mostreig a bord de 66 embarcacions, amb 394 desplaçaments en la zona ISRA Múrcia-Pockmarks, en el sud-est espanyol.
En paral·lel, se reculliren més de 270 enquestes en competicions de pesca esportiva celebrades en distints municipis de la província d'Alacant i la Regió de Múrcia. Els resultats de l'estudi reflectixen captures ocasionals de taurons, que representen el 4% dels casos analitzats, mentres que les rajades aconseguixen el 39%.
En l'àmbit educatiu, el projecte ha desenrotllat materials didàctics dirigits a alumnat de primària i secundària, així com tallers divulgatius. Estes activitats s'emmarquen en una estratègia orientada a traslladar el coneixement científic a la societat i fomentar una major comprensió sobre el paper ecològic de taurons i rajades en els ecosistemes marins.
Per últim, l'equip també ha col·laborat amb administracions públiques en la delimitació d'Àrees Importants per a Taurons i Ratlles (ISRAs) i en la incorporació de determinades espècies al Llistat d'Espècies Fardes en Règim de Protecció Especial (LESPRE).
A més, s'ha elaborat un protocol obert de presa d'imatges per a facilitar que pescadors i altres usuaris del medi marí puguen aportar fotografies vàlides per a la seua identificació.