El Servici de Cardiologia de l'Hospital General de València ha desenvolupat un estudi sobre els lípids presents en la sang de pacients amb estenosi aòrtica, una malaltia de les vàlvules del cor, amb l'objectiu d'entendre millor per què progressa i obrir la porta a nous tractaments, segons ha informat el mateix centre.
Què ha analitzat LIPIDIEVA i com s'ha fet l'estudi
La investigació, titulada LIPIDIEVA —sigles de LIPIDomics In Evaluating Valve disease progression in Aortic stenosis—, ha donat lloc a sis comunicacions científiques presentades pel cap de la Unitat d'Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista de l'Hospital General de València, Alberto Berenguer. Dos d'eixes comunicacions s'han exposat en el congrés internacional TCT 2026 (Transcatheter Cardiovascular Therapeutics), celebrat a Califòrnia, i quatre en el Congrés de la Societat Espanyola de Cardiologia.
Berenguer ha explicat que "el Servici de Cardiologia s'ha encarregat de la selecció dels participants, de realitzar el seu seguiment clínic durant dos anys i de les proves complementàries, entre elles els controls ecocardiogràfics".
Les mostres de sang s'han processat i custodiat de forma anonimitzada en el Biobanc de la Fundació d'Investigació de l'Hospital General. Una vegada finalitzat el seguiment, s'han enviat a la Unitat Analítica de l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe, on s'han estudiat les distintes espècies lipídiques.
Per a això, l'equip ha utilitzat una tècnica d'alta sensibilitat, la cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses, que permet mesurar alhora centenars de lípids distints en una mostra de plasma. Segons la investigació, esta metodologia ha permés observar canvis rellevants a mesura que la malaltia avança.
Quins canvis han observat els investigadors
Els resultats indiquen que, conforme progressa l'estenosi aòrtica, l'organisme perd fosfolípids que sostenen l'estructura de les membranes cel·lulars i acumula altres que actuen com a missatgers dins de la cèl·lula, en especial el diacilglicerol i els lisofosfolípids.
Este canvi apunta, sempre segons l'estudi, a una menor capacitat de les cèl·lules per a regenerar les seues membranes i a un augment de l'estrés inflamatori i oxidatiu. L'associació s'ha mantingut independentment d'altres factors clínics, ecocardiogràfics i bioquímics convencionals, inclosos el colesterol i altres lípids que es mesuren habitualment en la pràctica clínica.
La investigació ha descrit a més una transformació per etapes. En les fases inicials es frena la producció de diversos fosfolípids essencials i s'activen processos inflamatoris. En els casos greus, el perfil de lípids es desplaça cap a l'emmagatzematge de greix i la calcificació, la qual cosa encaixa amb l'enduriment característic de la vàlvula en estos pacients.
L'estenosi aòrtica és, d'acord amb l'Hospital General de València, la malaltia de les vàlvules del cor més comuna en els països desenvolupats i una de les principals causes de substitució d'una vàlvula cardíaca. Es produïx quan la vàlvula aòrtica, que permet que la sang isca del cor cap a la resta de l'organisme, es calcifica i s'endurix progressivament, perd mobilitat i flexibilitat, i obliga el cor a realitzar un major esforç per a bombar la sang.
LIPIDIEVA2 i els pròxims passos del projecte
Els investigadors consideren que, encara que LIPIDIEVA és un estudi pilot, les troballes aporten noves pistes sobre la base molecular de l'estenosi aòrtica i podrien servir per a identificar marcadors en sang que anticipen l'evolució de la malaltia, així com possibles dianes per a futurs tractaments.
En este sentit, Alberto Berenguer ha afegit que pròximament van a iniciar la segona fase de l'estudi, LIPIDIEVA2, guanyador del Premi al Millor Projecte d'Investigació del Congrés Coronari i Estructural, CSC 2026, que s'ha realitzat recentment a Madrid.
"Volem incloure més pacients per a confirmar les troballes prèvies i establir si hi ha paral·lelisme entre els canvis del plasma i en vàlvules aòrtiques originals explantades. Però sobretot volem analitzar la influència del dinamisme del perfil lipidòmic i transcriptòmic de les enzims implicades, així com de l'existència de senyals radiològics inaparents", ha finalitzat l'especialista.