No hi ha dos sense tres, diu el refranyer. La cascada d'anuncis de l'Ajuntament d'Alacant sobre grans projectes vinculats al Pla General Estructural (PGE) no es deté. Després de donar a conéixer la intenció de crear un parc de 152 hectàrees en les llacunes de Rabassa i la reserva de sòl per a un tercer hospital públic, ara arriba el torn de la Via Litoral.
Alacant pretén transformar per complet el rostre de la seua costa amb un corredor continu de 21 quilòmetres de longitud que unirà tota la ciutat des d'Urbanova fins a El Campello. La iniciativa oferirà un passeig gegantesc per a caminar, pedalar i gaudir de la mar sense interrupcions.
El projecte, que des del consistori emfatitzen que buscarà recuperar "espais degradats" i entrellaçar àrees naturals i urbanes, es desenrotllarà mitjançant un Programa de Paisatge específic en coordinació amb administracions supramunicipals i altres iniciatives del litoral valencià per a transformar la línia costanera en un corredor "verd i blau".
L'àmbit del programa, assegura l'Ajuntament, abasta la zona d'influència de 500 metres cap a l'interior, definida per la Llei de Costes, encara que s'ampliarà "quan siga necessari" per a incorporar de manera completa els elements naturals destacats situats al costat del litoral.
No obstant això, l'execució d'este pla depén de diverses obres complementàries d'altres institucions. Entre les més importants es troba la variant de Torrellano, que permetrà desmantellar la línia ferroviària del litoral sud de la ciutat i obrir una via verda entre Sant Gabriel i Aguamarga dins d'este immens corredor que arribarà fins a Urbanova.
Un reclam històric
Les associacions veïnals del sud d'Alacant porten anys reivindicant l'expulsió del tren del litoral, l'alliberament dels terrenys al costat de la Casa Mediterrani i l'eliminació de les vies en desús. Els col·lectius de Sant Gabriel o Benalua Sud busquen recuperar espais públics, reconnectar barris i obrir accessos directes cap a la costa, així com al Parc de la Mar.
L'Ajuntament ha detallat que el projecte també respon a problemes de fragmentació ecològica i degradació paisatgística. La Via Litoral, segons arreplega l'esborrany del PGE, pretén restaurar la continuïtat visual i natural del litoral, enfortir la connexió entre zones urbanes i espais naturals i consolidar un corredor que potencie la mobilitat sostenible.
Entre les zones prioritàries es troben Cap de l'Horta, Serra Grossa, Mont Benacantil, El Palmerar, Serra del Porquet, Serra de Colmenares i el Saladar i Dunes Fòssils d'Aigua Amarga. Allí es realitzaran actuacions de regeneració ambiental i paisatgística, eliminant barreres, potenciant ecosistemes autòctons i recuperant la vegetació litoral pròpia de la zona.
Connexió, integració i imatge
A més, el Programa de Paisatge de la Via Litoral anunciat pel consistori definirà mesures per a garantir un passeig per als vianants i ciclista "continu i còmode" que pose en valor els espais naturals situats en primera línia de costa. S'eliminaran obstacles derivats d'infraestructures com la N-332, el ferrocarril i els vials urbans i es reforçarà la relació del corredor amb la ciutat per a aconseguir una integració plena.
Així mateix, es protegiran els sòls litorals segons el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel), assegurant la seua conservació enfront de la pressió urbanística. Totes les actuacions seguiran criteris de renaturalització del litoral, recuperació d'ecosistemes costaners dunes i vegetació autòctona i la millora de la imatge visual des de terra i mar, afavorint un litoral més amable i accessible.
El regidor d'Urbanisme, Antonio Peral, emmarca la proposta dins de la visió de ciutat que el futur planejament planteja per a les pròximes dècades. “Una de les claus en els pròxims 20 anys és recuperar l'essència d'Alacant com a ciutat mediterrània que mira a la mar”, assenyala. En eixa línia, l'edil subratlla que l'objectiu passa per aprofitar millor "l'enorme privilegi" que suposa la relació de la ciutat amb el seu entorn litoral.