La reforma de l'Ordenança Municipal de Mercats d'Alacant ha fet un pas decisiu. El Consell Local de Comerç ha recolzat el esborrany elaborat per l'Ajuntament amb el suport de 16 dels seus 22 integrants, aproximadament el 73 % dels seus membres, la qual cosa permetrà que el text continue la seua tramitació per a arribar al ple ordinari del pròxim mes de setembre.
El document incorpora les aportacions presentades per l'Associació de Comerciants Concessionaris en Mercats Municipals d'Alacant i pretén actualitzar una normativa que romania pràcticament sense canvis des de 2014.
El Govern local sosté que la reforma permetrà adaptar la gestió dels mercats a les “noves necessitats comercials” sense alterar la seua funció principal com a espais de proveïment de productes “frescos i essencials”, encara que els grups de l'oposició consideren que el text deixa “grans interrogants” sobre el futur pes de la restauració.
La nova ordenança de mercats encara la seua aprovació definitiva
La nova ordenança modifica 69 dels 120 articles de la regulació vigent i forma part del Pla d'Acció, Impuls i Modernització del Comerç i dels Mercats Municipals elaborat a finals de 2023. A més d'actualitzar procediments administratius, la proposta busca agilitzar la tramitació de concessions i traspassos de llocs.
La regidora de Mercats, Lidia López, agraïx el suport del Consell Local de Comerç i destaca que les aportacions realitzades permetran “millorar el text abans de la seua aprovació definitiva”. A més, assenyala que l'actualització arriba “en un moment positiu” per als mercats municipals, que travessen una “etapa d'elevada ocupació i bones xifres de vendes”.
Després d'este tràmit consultiu, l'esborrany haurà de passar ara per la Junta de Govern Local i s'obrirà un període d'al·legacions de sis dies abans que la corporació municipal vote la nova ordenança a finals de setembre.
Què canvia amb la nova ordenança dels mercats municipals d'Alacant
Un dels principals objectius de l'Ajuntament passa per ordenar la convivència entre l'activitat comercial tradicional i altres usos que han anat guanyant presència en els últims anys. Així, entre les principals novetats figura la incorporació de noves categories de productes i activitats complementàries com la restauració per a diversificar l'oferta comercial.
L'objectiu és facilitar la presència de productes de proximitat i quilòmetre zero, al mateix temps que s'adapta l'organització dels mercats a l'evolució del consum sense perdre la seua identitat. La futura regulació manté que la venda de productes alimentaris i de primera necessitat continuarà sent l'“activitat prioritària” dels mercats municipals.
Lidia López defensa que la reforma pretén “trobar un equilibri” entre l'abastiment tradicional i altres servicis o propostes de restauració. En eixe sentit, insistix que la intenció "no és restringir cap activitat econòmica", sinó garantir que els mercats continuen complint la “finalitat per a la qual van ser creats”.
L'ordenança també introduïx criteris per a organitzar millor la distribució interior dels llocs i dels espais comuns, amb el propòsit d'afavorir la mobilitat dels usuaris, evitar aglomeracions i reforçar aspectes de la seguretat, l'accessibilitat i la neteja.
Compromís tem que el Mercat Central s'acoste a un model més turístic
El principal debat sorgit durant la presentació del projecte gira entorn del paper que pot exercir l'hostaleria en els mercats municipals durant els pròxims anys. Compromís anuncia que presentarà propostes per a introduir canvis en el text abans de la seua aprovació definitiva.
El seu portaveu, Rafa Mas, considera que la futura ordenança ha de garantir amb “major claredat” que la venda d'aliments continue sent l'activitat principal. A parer seu, alguns aspectes de l'esborrany podrien facilitar una major presència de la restauració, ampliar horaris o incrementar l'ocupació de l'espai comú mitjançant terrasses, taules i cadires.
Mas també advertix que el Mercat Central ja suporta una “important pressió turística” i defensa que qualsevol modificació “ha d'evitar que este espai perda la seua essència”. L'edil emfatitza que els mercats municipals han de continuar sent llocs dedicats al comerç de proximitat, a l'abastiment d'aliments frescos i a l'activitat econòmica dels barris, sense canviar a un model centrat en l'oferta gastronòmica.
Esquerra Unida reclama un Pla d'Usos abans d'aplicar la nova ordenança
En la mateixa línia, des d'Esquerra Unida Podem compartixen la necessitat de modernitzar els mercats municipals, encara que considera que la reforma hauria d'anar acompanyada de mecanismes més concrets per a protegir el comerç tradicional.
La coalició entén que el text facilita la implantació de noves activitats de restauració «sense establir garanties suficients per a mantindre l'equilibri entre ambdós models». El portaveu de la formació, Manolo Copé, assegura que eixe equilibri «no pot deixar-se a l'atzar».
A més, Copé defensa que existixen instruments que s'utilitzen en altres ciutats, com ara plans d'usos o criteris específics d'adjudicació, que permeten «definir amb claredat el model comercial que es vol preservar».
La coalició també mostra la seua preocupació per la possibilitat d'ampliar horaris i augmentar l'ocupació dels espais comuns sense una planificació prèvia. Per això, proposa que l'Ajuntament impulse un Pla d'Usos del Mercat Central, consensuat amb comerciants i organitzacions representatives, per a fixar el paper que hauran d'exercir la restauració, el comerç tradicional i els nous negocis.