Alacant posa límits a la transformació d'edificis amb valor patrimonial. L'Ajuntament ha establit un nou criteri urbanístic amb el qual busca reforçar la protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat. La mesura posa el focus en la conservació íntegra de les façanes d'edificis catalogats com protegits, limitant qualsevol actuació que implique la seua modificació o enderrocament.
Esta iniciativa, que ha sigut aprovada este dimarts en Junta de Govern se centra en un canvi normatiu que pretén frenar les alteracions dels immobles històrics de la ciutat per motius relacionats amb canvis d'ús, especialment a les reformes orientades a activitats comercials.
L'últim exemple és la demolició de l'emblemàtica façana de principis de segle XX del número 5 de l'avinguda del Doctor Gadea, que va ser demolida el mes passat de novembre per a construir un nou bloc d'apartaments hotelers.
L'ús original prevaldrà sobre adaptacions futures
El nou criteri interpretatiu afecta als immobles inclosos en el Catàleg de Béns i Espais Protegits, ja siga vigent o en tramitació, i s'aplicarà com a marc de referència per a autoritzar o denegar intervencions urbanístiques. En essència, establix que qualsevol ús futur de l'edifici haurà de ser compatible amb el manteniment de la seua façana original.
"Prevaldrà com a ús preferent l'original o primitiu de l'edifici", assenyala el comunicat emés per l'Ajuntament, que afig que no es podrà autoritzar "l'eliminació d'elements arquitectònics de les façanes d'edificis protegits". La regidora d'Urbanisme, Rocío Gómez, ha recalcat que es tracta d'una decisió orientada a garantir el respecte als valors arquitectònics que identifiquen a la ciutat.
"Des de la regidoria promovem el respecte als elements protegits en les fitxes del catàleg, preservant tant el manteniment de les façanes com la prevalença dels usos inicials per als quals es van construir", ha declarat. D'esta forma, Gómez emfatitza que es pretén evitar que estos immobles perden la seua "autenticitat i identitat" per la pressió d'usos aliens a la seua construcció original.
Acabar amb ambigüitats normatives
L'Ajuntament reconeix que fins ara la normativa urbanística permetia certes interpretacions que han derivat en intervencions que qualifiquen de "poc adequades". Alguns immobles històrics han patit modificacions en la seua façana —sobretot en plantes baixes i entreplantes— en adaptar-se a usos comercials compatibles amb el planejament vigent.
En estos casos, explica el consistori, s'han practicat rebaixes, obertures o alteracions que han transformat el disseny arquitectònic original. "S'han ocasionat greus danys als immobles protegits per la modificació i eliminació d'elements arquitectònics de rellevància en la façana", detalla el criteri aprovat.
L'aplicació d'este nou enfocament pretén eliminar eixes zones grises d'interpretació. A partir d'ara, qualsevol obra en edificis protegits haurà de respectar fidelment la seua configuració original. Els promotors estaran obligats a presentar projectes que incorporen la conservació dels elements arquitectònics, la qual cosa també implicarà un control més estricte des dels serveis tècnics municipals.
Preservar el valor cultural i urbanístic
L'Ajuntament alerta especialment sobre els riscos que comporten els canvis d'ús en edificis que van ser concebuts originalment com a habitatges i les característiques constructives dels quals no són compatibles amb altres funcions. Es tracta d'immobles amb plantes baixes elevades respecte al nivell del carrer i sense accés directe des de la via pública.
Per a adaptar-los a usos terciaris o comercials, asseguren fonts municipals, a vegades s'ha recorregut a intervencions "agressives" que han desvirtuat la façana. Per això, el nou criteri remarca que la conservació d'estos edificis no ha de ser negociable. "Impedint que amb altres usos es vegen alterats, modificats o fins i tot eliminats els elements arquitectònics subjectes a protecció pel seu elevat valor", assevera el comunicat.
La intenció, segons el consistori, és fomentar un urbanisme que pose en valor el llegat històric i arquitectònic, garantint que el desenvolupament econòmic no es faça a costa de la identitat visual i cultural de la ciutat d'Alacant.