Més de 90 milions d'euros, vint anys de gestió i una transformació completa de la infraestructura actual. Estos són els eixos principals que definixen el projecte que marcarà el futur del tractament de residus urbans a Alacant i que esta setmana ha fet un pas definitiu amb l'aprovació de l'estudi de viabilitat en Junta de Govern extraordinària.
El pla, presentat per les empreses Prezero Espanya S.A. i Prezero Gestió de Residus S.A., servirà de base per a redactar l'avantprojecte tècnic i els plecs del nou contracte que haurà de licitar-se per concurs públic. Els servicis tècnics de l'àrea municipal de Neteja i Gestió de Residus han resolt de forma favorable la proposta, descartant les al·legacions presentades per altres companyies participants en el procés.
La iniciativa planteja un model de concessió de servicis per 20 anys —des de 2026 fins a 2046— que contempla la modernització de l'actual Centre de Tractament de Residus d'Alacant (Cetra) i la seua explotació integral. La inversió ascendix a aproximadament 93,2 milions d'euros, enfront dels 54 milions proposats en la segona oferta avaluada, presentada per FCC i Cívica, ambdós també integrants de l'actual UTE concessionària.
Noves línies de tractament i més capacitat
Entre les principals actuacions recollides en l'estudi de viabilitat figura la construcció d'una nova planta de classificació de la fracció resta. Esta s'ubicarà en la nau actual del Cetra, ocuparà una superfície de 2.150 metres quadrats i podrà rebre residus acumulats durant tres dies. A més, es duplicarà el nombre de línies de tractament, passant d'una a dos, amb una capacitat conjunta de 80 tones per hora.
El projecte incorpora també una planta específica per a la fracció orgànica, que constarà d'una nova nau de classificació i una altra de bioestabilització. Tal com arreplega el document tècnic, la seua capacitat de tractament serà de 30 tones a l'hora, la qual cosa permetrà processar fins a 60.000 tones anuals. A això se suma una planta d'afinament per a produir compost d'alta qualitat, ja instal·lada, amb aplicació en jardineria i agricultura.
A més, l'avantprojecte contempla una nova línia de producció de Combustible Sòlid Recuperat (CSR), destinada a valoritzar residus que no poden reciclar-se de forma convencional, com a plàstics no reutilitzables, tèxtils o residus mesclats. Este material s'utilitzarà com a font d'energia alternativa en processos industrials, especialment en cimenteres.
D'altra banda, la planta de biometanització en l'abocador d'Alacant també serà renovada. Alhora, està prevista la modernització del digestor vertical, que permetrà tractar fins a 30.000 tones anuals de matèria orgànica, millorant el rendiment en la generació de biogàs i contribuint a una major autosuficiència energètica del complex.
Millores energètiques i ampliació de l'abocador
Així mateix, el pla inclou la renovació de la instal·lació de valorització del biogàs per mitjà de la substitució d'un dels dos motors instal·lats actualment. La nova configuració, asseguren fonts municipals en un comunicat, mantindrà una potència instal·lada de 3,4 megawatts, amb possibilitat d'abocar fins a 2,1 MW a la xarxa elèctrica.
També s'instal·larà una planta per al tractament de lixiviats amb tecnologia d'osmosi inversa i evaporació atmosfèrica, que permetrà reduir el volum d'estos residus líquids de 10.000 a 3.000 metres cúbics a l'any. Esta tecnologia combina processos físics per a separar l'aigua neta dels contaminants dissolts i concentrar els residus restants, disminuint així l'impacte ambiental i els costos associats a la seua gestió.
Respecte al tractament de residus vegetals i de construcció, es preveu la construcció d'una nova nau de compostatge de 2.500 metres quadrats i l'adequació d'una àrea de pretractament d'aproximadament 20.000 metres quadrats. Estes instal·lacions permetran el garbellat, trituració i compostatge de restes procedents de jardineria o poda per a generar 4.000 tones anuals de compost vegetal i altres 6.000 com a cobertura en l'abocador.
Finalment, l'estudi de viabilitat establix que la cel·la número 4 del CETRA disposa de capacitat per a albergar un milió de tones, garantint la seua operativitat fins a l'any 2037. El projecte també contempla una possible ampliació de la capacitat en un altre milió de metres cúbics, una previsió que assegura la continuïtat del servici durant tota la concessió i evita la necessitat d'habilitar noves ubicacions a curt termini.
El PSOE denuncia opacitat
El Grup Municipal Socialista ha expressat el seu rebuig frontal a l'estudi de viabilitat per a la renovació del CETRA i l'abocador municipal. El regidor socialista Raúl Ruiz denuncia que la llum verda del projecte s'ha dut a terme "completament a esquena de l'oposició", sense convocatòries informatives i l'absència de debat en els òrgans consultius. “S'ha aprovat sense la més mínima transparència ni explicació”, assevera.
Així, des del PSOE exigixen una auditoria externa sobre l'estat real de les instal·lacions i l'obertura d'un procés participatiu “transparent”, amb accés públic a tota la documentació i informes. “L'Ajuntament no pot hipotecar la seua gestió de residus fins a 2046 amb un model sobredimensionat, insostenible i desfasat. I menys, d'amagat de la ciutadania”, subratlla Ruiz al mateix temps que acusa de “greus deficiències”.
Entre elles, els socialistes assenyalen un suposat sobreomplit “il·legal” de l'abocador, amb fins a 25 metres per damunt de la cota autoritzada i l'ús de dades “falses” sobre recollida de bioresidus. També advertixen que la planta de metanització seguix sense operar eficaçment des de la seua construcció i que el projecte no ha sigut sotmés a una Avaluació d'Impacte Ambiental.
No obstant això, el vicealcalde i regidor de Neteja Viària i Gestió de Residus, Manuel Villar, ressalta que “d'esta manera s'avança definitivament en la proposta més ambiciosa en inversió i modernització del CETRA”. A més, conclou que l'objectiu del departament que lidera és que el procés de contractació es puga desenrotllar enguany perquè el nou concessionari entre en funcionament el pròxim 2026.