El contracte del transport públic urbà en autobús d'Alacant, adjudicat en 2023 a la unió empresarial Vectalia-MIA, penja d'un fil. El Jutjat Contenciós Administratiu número 3 d'Alacant anul·la part del plec de condicions pels requisits de solvència tècnica exigits durant el procés de licitació.
La resolució, datada el passat 8 de maig, estima parcialment el recurs presentat per l'associació Gestión Transporte de Viajeros (GTV), integrada per empreses del transport discrecional. El magistrat declara “contrària a Dret” la clàusula 28.2 del plec aprovat per a adjudicar el servici municipal d'autobusos a la capital alacantina.
El jutge considera que eixa clàusula constituïa “el punt central del litigi” perquè exigia acreditar “experiència en servicis de transport urbà d'autobusos” mitjançant “almenys un contracte en els tres últims anys” amb una flota mínima de 71 vehicles operatius durant dies laborables. Tan sols hi hagué dos empreses en tot el país que complien estos requeriments.
Així, la sentència, que no és ferma, ordena a l'Ajuntament d'Alacant “reformular” els requisits de solvència “de forma proporcionada i oberta a experiències equivalents”. En este sentit, la decisió judicial deixa en l'aire un contracte valorat en 125 milions d'euros que regula actualment la prestació del transport públic urbà a la ciutat.
L'Ajuntament anuncia recurs
Després de conéixer-se la resolució, l'equip de govern municipal ha manifestat que respecta “totes les valoracions judicials”, encara que ha avançat que presentarà un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en discrepar de la interpretació realitzada pel magistrat sobre les exigències incloses en el concurs.
El vicealcalde i regidor de Contractació i Assessoria Jurídica, Manuel Villar, defén que les condicions fixades en el plec buscaven garantir que concorregueren “les millors empreses per a prestar el servei que Alacant es mereixia”.
Villar assenyala que la sentència considera que “no deguérem ser tan exigents en la solvència”, una valoració amb la qual el govern local discrepa perquè entén que “la desena ciutat d'Espanya havia de ser suficientment exigent” per a assegurar una prestació “adequada” i garantir un “servici de qualitat”.
El vicealcalde insistix, a més, que la sentència judicial “no diu quina és la solvència que havíem d'haver demanat” i reitera que l'Ajuntament manté el convenciment que va actuar correctament. “Ningú pot censurar que plantejàrem una exigència perquè vinguen els millors”, ha afirmat en la roda de premsa posterior a la Junta de Govern.
Una exigència “excessivament tancada”
En la resolució, el magistrat reconeix que l'Ajuntament “ha motivat de forma més intensa que en altres supòsits la necessitat d'experiència prèvia”, encara que afig que esta justificació “no basta per si sola per a validar la clàusula en els termes que va ser redactada” inicialment.
“El problema no està a exigir experiència”, assenyala la sentència. “El problema està a exigir-la de manera excessivament tancada”, afig el jutge, en referir-se a l'obligació d'acreditar experiència concreta en transport urbà, mitjançant un únic contracte recent i amb una determinada dimensió de flota.
El magistrat sosté que eixa configuració “pot convertir la solvència en una barrera d'entrada”, afavorint grans operadors ja implantats en servicis urbans de gran grandària i excloent empreses amb experiència rellevant en transport metropolità, interurbà o discrecional de gran volum i complexitat comparable.
Per eixe motiu, la resolució conclou que la clàusula vulnera “els principis de proporcionalitat i lliure concurrència” i considera que el plec degué permetre acreditar solvència “mitjançant experiència equivalent en servicis de transport col·lectiu de viatgers” sense limitar-la exclusivament a contractes urbans amb característiques tan concretes i delimitades.
Les clàusules que el jutge manté
La sentència rebutja, no obstant això, altres impugnacions plantejades per GTV respecte a diferents apartats del concurs. Entre estes figura la clàusula relativa al criteri del preu, qüestionada per l'associació en considerar que la fórmula utilitzada vulnerava els principis de transparència, igualtat i no discriminació.
El jutge sosté que este motiu “té menys força que el relatiu a la solvència” i recorda que les fórmules de valoració econòmica formen part “del marge de configuració de l'òrgan de contractació”, sempre que siguen objectives, prèviament definides i aplicables de forma idèntica a tots els licitadors.
La resolució també desestima la impugnació sobre la puntuació atorgada a millores tecnològiques per al Departament Tècnic de Transports. El magistrat considera que, encara que el criteri “se situa en una zona discutible”, eixes ferramentes poden guardar “connexió funcional” amb la prestació del servici públic de transport urbà.
El conveni de Masatusa i els criteris tècnics
Un altre dels apartats analitzats afecta a la clàusula vinculada al manteniment del conveni laboral de Masatusa. GTV sostenia que eixa condició afavoria indegudament a l'empresa ixent, mentre que l'Ajuntament defenia que responia a la necessitat de preservar l'estabilitat de la plantilla del servici.
El jutge considera que la continuïtat de les condicions laborals “pot ser un criteri social admissible” en contractes intensius en mà d'obra, encara que advertix que ha de formular-se “de forma neutral”. Segons afig, el criteri només serà vàlid si qualsevol licitador pot assumir condicions equivalents sense adherir-se necessàriament al conveni previ.
Per últim, la resolució desestima la impugnació sobre els criteris sotmesos a juí de valor, que arribaven a 48 punts dins del concurs. El magistrat entén que, en contractes complexos de transport urbà, resulta raonable valorar aspectes relacionats amb organització, qualitat, seguretat, comunicació, medi ambient i atenció a l'usuari.