La tradició d'encendre fogueres en la nit més curta de l'any té arrels molt antigues. Moltes cultures celebraven el solstici d'estiu com un moment màgic en el qual la llum del sol aconseguia la seua màxima esplendor abans de començar a minvar. Per a honrar eixa energia i atraure la bona fortuna, s'encenien focs amb un simbolisme purificador: cremar el vell, espantar mals esperits i donar la benvolguda a un nou cicle.
Encara que el solstici té lloc entorn del 21 de juny, amb el temps la festivitat es va desplaçar al 24 de juny, coincidint amb el naixement de Sant Joan Baptista. D'esta manera, el cristianisme va absorbir el ritu pagà donant-li un nou significat religiós. En esta fusió de creences va nàixer ona de les nits més especials de l'any, carregada de foc, aigua, desitjos i superstició que continua viva en molts racons del món.
I especialment ho fa a la ciutat d'Alacant, on les Fogueres s'han convertit en la seua festa més emblemàtica amb centenars de monuments i art efímer. La tradició conta que en les primitives 'Fogueres de San Chuan', en valencià popular, es cremaven desaprofitaments del camp, mobles vells o restes del treball dels ebenistes.
De fogueres domèstiques a crítica social
Este moment era un punt de trobada per a les famílies i amics que aprofitaven per a reunir-se, beure i fer esclatar la pólvora. Amb els anys el natural és el canvi: el social, el polític i de cicle. Les Fogueres van incorporar llavors xicotets missatges satírics i de crítica que anaven calant toscament en el disseny artístic. xicotets missatges satírics i de crítica que anaven calant toscament en el disseny artístic.
En este sentit, la festa guanya protagonisme entre la població i, per això, es convertix a poc a poc en una realitat sorollosa i incòmoda per a les autoritats d'aquell moment. De fet, van ser prohibides i perseguides durant molts anys, fins i tot amb tocs de queda fins a arribar a l'any 1928. Eixe any els alacantins van organitzar la primera 'Nit del Foc'.
De l'oblit a l'oficialitat
Una de les figures fonamentals en el naixement oficial de les Fogueres a Alacant va ser José María Py. Va nàixer a Cadis, en el si d'una família de la noblesa andalusa, encara que s'havia criat a la ciutat de València. Allí va conéixer de primera mà les Falles i després de traslladar-se a la ciutat alacantina en 1928 va convéncer a l'Ajuntament que esta celebració podia tindre un caràcter artístic, turístic i social.
És considerat el fundador de les Fogueres i va ser el primer president de la Comissió Gestora. No obstant això no va poder gaudir durant molts anys de la festa, perquè va morir en 1932 als cinquanta anys d'edat. Tot i així, el seu llegat perdura fins hui després que en eixa primera edició es plantaren les primeres fogueres oficials, s'organitzaren desfilades, es llançaren focs artificials i mascletàs i començara a nàixer l'estructura festera.
Consolidació i auge
Durant els anys 30, les Fogueres van créixer ràpidament en participació i qualitat artística. Es van crear les primeres comissions, van sorgir els ninots i es va començar a desenvolupar un estil propi, més arquitectònic i acolorit que el satíric valencià. Les festes també van començar a incorporar més desfilades com la Cavalcada del Ninot i actes musicals.
Després de la interrupció durant la Guerra Civil, les Fogueres van continuar en ple règim franquista, encara que sotmeses a una forta censura i control institucional. Els missatges crítics es van suavitzar o es dissimulaven. Malgrat això, les comissions van continuar creixent, i les festes es van popularitzar. En eixos anys, es van incorporar actes que ja són tradicionals com l'Ofrena de Flores o l'elecció de la Bellea del Foc.
L'arribada de la democràcia va suposar una etapa de modernització. Es va recuperar la sàtira en els monuments, es va augmentar el finançament i els artistes alacantins van començar a experimentar amb nous materials i tècniques. També es va reforçar el calendari fester amb actes com la 'Nit del Foc', la mascletà diària en Estels i la cremà el 24 de juny. En estos anys, les Fogueres van guanyar reconeixement com a festa de gran interés turístic.
Ja en el segle XXI la festa s'ha internacionalitzat, ha sigut declarada d'Interés Turístic Internacional i atrau milers de persones cada any. No obstant això, també s'ha enfrontat a desafiaments importants com la suspensió durant els anys 2020 i 2021 per la pandèmia de la COVID-19, alguna cosa que no succeïa des de la Guerra Civil. En 2022 van tornar amb més força que mai, reafirmant el seu paper com la gran festa d'Alacant.