La Venus d'Alacant, considerada la major troballa d'escultura romana descobert fins ara a la ciutat, comença a revelar alguns dels secrets que han despertat l'interés d'arqueòlegs i especialistes des de la seua aparició en el jaciment de la platja de l'Almadrava.
Les primeres observacions apunten ja a un possible origen del marbre i situen la peça en una etapa molt concreta de l'Imperi romà. Tot i així, encara queda un llarg camí per a reconstruir tota la seua història, que ha començat amb una certa polèmica per les condicions en les quals va ser trobada i el supòsit formigonat de l'espai en el qual es va trobar.
Siga com fora, l'encarregat de liderar eixa investigació serà el catedràtic d'Arqueologia de la Universitat de Múrcia, José Miguel Noguera, un dels majors especialistes espanyols en escultura romana.
El seu treball consistirà a realitzar un estudi exhaustiu del cap trobat durant les excavacions per a conéixer amb la major precisió possible la seua procedència, cronologia, elaboració i el context en el qual va formar part dels assentaments vinculats a l'antiga ciutat de Lucentum.
Les primeres inspeccions ja oferixen algunes respostes, encara que també obrin noves incògnites que hauran de resoldre's amb anàlisis més detallades i la col·laboració d'experts en materials petris i policromia procedents de les universitats de Saragossa i Còrdova.
Un marbre de "gran qualitat" que apunta a Grècia o Itàlia
La primera revisió realitzada per Noguera ha permés confirmar que la peça representa a una Venus i que pertany a l'època altoimperial romana, inclinant-se inicialment per una datació entorn del segle II després de Crist.
No obstant això, un dels aspectes que més interés desperta entre els investigadors és la qualitat del material amb el qual va ser esculpida. Segons les primeres observacions, podria procedir de les pedreres d'Aturs, a Grècia, famoses des de l'Antiguitat per subministrar pedra per a algunes de les escultures més cèlebres del món clàssic.
Una altra possibilitat és que la matèria primera arribara des de Carrara, a Itàlia, una altra de les grans referències històriques en l'extracció de marbre d'alta qualitat. Determinar l'origen exacte del material permetrà conéixer millor les rutes comercials que proveïen a l'antiga Lucentum i el nivell econòmic dels qui van encarregar una obra d'estes característiques.
Els especialistes també analitzaran si l'escultura va conservar restes de policromia, ja que moltes peces romanes originalment estaven pintades, encara que hui es conserven completament blanques.
L'escultura encara guarda nombrosos secrets
El cap descobert mesura 22,22 centímetres d'altura, 19,78 centímetres d'amplària i pes prop de 14 quilos, unes dimensions que porten a pensar que pertanyia a una escultura de cos sencer realitzada a grandària natural.
El cap de Patrimoni Integral d'Alacant ja va destacar que el fragment de coll conservat reforça eixa hipòtesi, encara que serà l'estudi científic el que determine amb major precisió com era la peça completa.
L'excel·lent estat de conservació també ha sorprés els especialistes. La qualitat de la talla i els trets del rostre fan pensar que va poder formar part de la decoració d'una residència pertanyent a una família d'alt nivell social assentada en Lucentum o en alguna vila situada en la zona de l'actual Parc de les Nacions, extramurs de la ciutat romana.
La investigació sobre la Venus es desenrotllarà de manera independent a la memòria científica de les excavacions arqueològiques realitzades a la platja de l'Almadrava. Mentres eixe treball continua, a càrrec d'Eduardo López i José Ramón Ortega, d'Arpa Patrimoni, cada nova anàlisi permetrà reconstruir a poc a poc la història d'una escultura que ja ocupa un lloc destacat entre els descobriments arqueològics més importants a Alacant.