Sobre la seua composició, Saint-Saëns va dir: "Vaig donar tot el que vaig poder donar. El que he aconseguit ací, mai ho tornaré a aconseguir", una composició que relatava a manera d'història, la qual cosa presumiblement també va ser la història de la seua vida. Un autor que va viure en un clarobscur, que altres autors com Arrau van classificar de “fred i sorprenent” amb una memòria completa i una lectura brillant de les partitures. Que a molt curta edat va sorprendre al poc impressionable Wagner. La simfonia que ens ocupa va passar a la posteritat com a “Simfonia per a òrgan” però que, oficialment, descansava sota la rúbrica de Symphonie No. 3 "avec orgue" (amb òrgan). Una escriptura orquestral pròpia del romanticisme, imaginada per a sonar en una catedral o en una gran sala de concerts.El que no podíem imaginar molts alacantins és que ahir tornaria a sonar l'històric òrgan de Sant Nicolás amb la simfonia de Saint-Saëns. En un concert al costat de ADDA Simfònica a les mans del seu director, Josep Vicent, i l'òrgan sota el dictat de Juan de la Rubia, Organista Titular de la Basílica de la Sagrada Família.
ADDA Simfònica amb Josep Vicent, durant el concert
La simfonia que comença amb un lament, una súplica, sembla contar la pròpia història de l'instrument que ha romàs en el mateix lloc des del segle XV. En paraules del mateix Vicent, la peça triada és molt representativa “Do major és un símbol de la conversa amb Déu però, en aquest cas, la simfonia comença en Do menor i culmina en Do major; podríem dir que d'alguna manera passem de la foscor a la llum. De la falta de bellesa, a la bellesa sublimada, quasi del renaixement.”El finale de la composició, compten els més supersticiosos, es va escriure només a la nit mentre Saint-Saens dormia. Una manera de dotar de més misteri a la simfonia. Un dels moments que culminen l'obra és un sublimat Dies Irae, una peça associada a l'apocalipsi i a la mort però que ací evoca una bellesa infinita. L'acústica de la cocatedral de Sant Nicolás, el so del centenari òrgan a les mans del mestre de la Rubia i ADDA Sinfònica van fer la resta.
Josep Vicent, Carlos Mazón i Juan de la Rubia
Un concert multitudinari
D'aquesta manera, el preludi es va anar obrint pas en una cocatedral abarrotada de gent que va acudir a la posada de llarg de l'històric òrgan conscients de l'extraordinari de l'esdeveniment. L'instrument, reconstruït gràcies a la Diputació d'Alacant, ha sigut testimoni dels passatges més importants de la ciutat, dels episodis més foscos i de les vides de molts alacantins que segurament, van mirar cap amunt per a observar amb sorpresa, fins ahir; el callat instrument. El president de la Diputació, Carlos Mazón ha destacat que “l'òrgan de Sant Nicolás, recentment recuperat gràcies a un minuciós treball de restauració, és un símbol per a la província d'Alacant, a més de ser un dels instruments d'aquestes característiques més antic de la Comunitat Valenciana i un dels més ancestrals d'Espanya” ha assenyalat.
El president de la Diputació, Carlos Mazón, un moment durant l'acte
Quina és la història de l'òrgan de Sant Nicolás?
La documentació ens relata que la Parròquia de Sant Nicolás ha comptat amb un òrgan des de finals del segle XV. Alguns estudiosos donen com a data de la seua construcció l'any 1591. Certament les decoracions dels imports de la façana de l'òrgan tenen motius típicament renaixentistes; trobem cares d'indígenes americans i frisos decoratius propis de l'etapa. L'òrgan de Sant Nicolás, prenent com a referència aquestes dates i la seua disposició: la seua caixa guardaria cert parentiu amb els òrgans de l'església de San Feliú a Girona (1575) i el de la catedral de Tarragona (1563). Aquesta caixa, d'estil plateresc manierista, és la més antiga de la Comunitat Valenciana i està entre les cinc més remotes d'Espanya.D'altra banda, poc se sap de l'històric òrgan de Sant Nicolás que guarda el misteri intacte i s'emporta amb si la seua veu antiga per a oferir-nos interpretacions com la que vam viure ahir, esperem, durant almenys 500 anys més.
