Alacant és una de les ciutats que més patix els efectes del canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol. Eixa és la tesi que s'extrau del ‘Primer Informe sobre canvi climàtic i gestió de l'aigua’ en la capital alacantina desenvolupat per la Càtedra Institucional d'Aigües d'Alacant sobre Canvi Climàtic de la Universitat d'Alacant. El document exposa que les dades atmosfèriques i ambientals avalen esta afirmació encara que matisa que la ciutat “disposa d'un sistema de distribució, gestió i planificació de l'aigua potable eficaç que garantix una adequada adaptació als efectes climàtics”.
L'informe es tracta d'una primera presa de contacte elaborat en col·laboració amb Inteligencia Climática S.L. En este sentit, tant Jorge Olcina, director de la Càtedra, com Pablo Mirete, CEO de la companyia tecnològica, avancen que el treball té la pretensió d'actualitzar-se de manera anual. Així, la idea és analitzar l'evolució del procés actual de canvi climàtic en l'àmbit alacantí, impulsat per l'efecte d'hivernacle, i oferint pautes per a la “correcta adaptació” de la ciutat.
Un dels factors que millor reflectixen esta situació és l'augment de les temperatures. És per això que Jorge Olcina explica que “durant les últimes dècades, especialment des de 1980 fins a l'actualitat, Alacant ha experimentat un increment de les temperatures mitjanes pròxim a 1 °C respecte a la dècada dels quaranta”. A més, el director de la Càtedra institucional d'Aigües d'Alacant sobre Canvi Climàtic ressalta que l'informe arreplega que este augment s'ha aguditzat encara més en les temperatures mínimes nocturnes, amb un increment d'1,5 °C des de 1940.
Augment de les mínimes i disminució de les pluges
En esta línia, un dels fenòmens alarmants és l'auge de les nits tropicals, perquè “s'ha multiplicat per quatre des dels anys 70 fins a l'actualitat”, aclarix Pablo Mirete. Este canvi es traduïx en una mitjana anual de 80 nits tropicals, aconseguint fins i tot més de 90 en anys puntuals, la qual cosa suposa “una pèrdua significativa de confort tèrmic per als habitants de la ciutat”, apunta l'informe.
La veritat és que les nits tòrrides són cada vegada més assídues a Alacant. D'altra banda, el document desprén una inquietant disminució en la quantitat anual de precipitacions des de 1990. La sequera és un problema recurrent en el litoral mediterrani, però s'està convertint en un fenomen habitual. I Alacant no queda exempta d'esta problemàtica després d'un període de 80 anys en què la precipitació mitjana anual ha descendit de 348 l/m² a 293 l/m² en l'última dècada. La principal conseqüència és que a Alacant “cada vegada plou menys i ho fa de forma més irregular i concentrada en el temps”, coincidixen.
Però la pluja no és l'únic fenomen climàtic analitzat en este informe. De fet, el document indica que el vent també mostra una tendència a la disminució en la seua velocitat mitjana, especialment des dels anys noranta del segle passat. Al seu torn, la temperatura de l'aigua de la mar enfront de la costa d'Alacant ha experimentat un augment significatiu des dels anys 80, amb un increment estimat d'1,5 °C en 2023. I tots els paràmetres no suggerixen un futur molt falaguer. “Les projeccions dels models climàtics oficials mostren un augment en la temperatura mitjana màxima cap a l'any 2100, amb un rang de 4-5 °C en els escenaris tendencials d'emissions”, explica el CEO de Inteligencia Climática S.L.
Gestió eficient de l'aigua
Malgrat estos desafiaments, l'informe assenyala que “Alacant destaca per la seua eficient gestió de l'aigua potable”. La fórmula de gestió mixta s'ha mostrat idònia per a este propòsit, convertint-se en el que l'entitat Aigües d'Alacant qualifica de “un exemple a seguir per a altres localitats del país”. Des de 2005, s'ha observat una tendència a la disminució en els volums d'aigua subministrats, la qual cosa reflectix una major eficiència en la seua gestió. Les dades arreplegades sobre les pèrdues en xarxa i el rendiment de la mateixa demostren consistentment xifres superiors al 85%, aconseguint fins i tot rendiments del 90% en els últims anys.
Així mateix, Mirete subratlla que Alacant és “una de les ciutats espanyoles amb major nivell de depuració i reutilització de l'aigua depurada, especialment per a ús agrari”. Es tracta d'un element aïllat? La veritat és que l'informe sosté que la ciutat ha implementat estratègies innovadores exitoses, com l'ús d'aigües residuals i pluvials per al reg de parcs i jardins, així com la construcció de depòsits pioners o el parc inundable de La Marjal a la platja de Sant Joan. “Estes iniciatives no sols contribuïxen a la conservació de l'aigua, sinó que també ajuden a mitigar els efectes de les inundacions i a millorar la qualitat de l'aigua”, afirma el director de la Càtedra de la UA.
En definitiva, la conclusió d'este primer informe és que malgrat els desafiaments del canvi climàtic, Alacant ha demostrat ser una ciutat resilient amb un sistema de gestió de l'aigua altament eficaç. No obstant això, des de la Càtedra mantenen que és fonamental continuar desenvolupant i implementant estratègies d'adaptació per a garantir la seguretat hídrica i el benestar dels seus habitants en un futur molt canviant i incert.