La intel·ligència artificial comença a obrir-se pas en sectors fonamentals de l'economia alacantina, i el turisme és un d'ells. La recent presentació de tres aplicacions desenvolupades pel Centre d'Intel·ligència Digital de la Província d'Alacant (CENID) juntament amb l'Associació Provincial d'Hotels i Allotjaments Turístics d'Alacant (APHA) és un exemple de com la investigació pot convertir-se en solucions concretes per a les empreses.
Les eines presentades estan orientades a millorar la gestió dels equips i els recursos dels hotels, eliminar barreres lingüístiques i aprofitar les dades turístiques. Però el treball del CENID va molt més enllà del sector hoteler. El centre, impulsat per la Diputació d'Alacant i les dues universitats públiques de la província, treballa per a acostar la intel·ligència artificial al teixit empresarial i a la ciutadania.
El seu director, Manuel Palomar, explica com s'està traslladant esta tecnologia a les empreses, quines oportunitats oferix per a les pimes i per què la formació i el criteri humà continuaran sent fonamentals en esta transformació.
El CENID va nàixer de la col·laboració entre la Diputació d'Alacant i les dues universitats públiques de la província. Sis anys després, com ha canviat el centre i quins són ara els seus principals objectius?
El Centre d'Intel·ligència Digital va ser fruit d'un acord entre la Diputació d'Alacant i les dues universitats públiques de la província, amb l'objectiu fonamental de dinamitzar l'aplicació de les tecnologies habilitadores en les entitats, les empreses i també en la ciutadania. Això ha anat evolucionant cap a l'aplicació de la intel·ligència artificial en els distints àmbits de la província d'Alacant i també fora d'ella. El centre ha evolucionat en paral·lel al desenvolupament de la pròpia intel·ligència artificial. Fa sis anys que es va crear i l'impuls que ha tingut esta tecnologia, sobretot en els últims tres anys, ha permés propiciar també la innovació en el món empresarial.
Una de les claus del CENID és que eixa innovació no es quede en els laboratoris, sinó que arribe a les empreses. Com convertixen una necessitat empresarial en una solució basada en intel·ligència artificial?
Hem trobat una fórmula que està funcionant molt bé, impulsada també per projectes nacionals i internacionals com ILEMIA i ALIA. El que fem és identificar un problema que té una empresa, estudiar quines tecnologies d'intel·ligència artificial es poden aplicar i acordar amb una consultora tecnològica, normalment de la Comunitat Valenciana, que desenvolupe un demostrador per a eixe repte. Al final, és un acord a tres bandes: el CENID, la consultora tecnològica i l'empresa. Desenvolupem un demostrador, un cas d'ús o un projecte pilot que s'aplica la intel·ligència artificial a eixe problema. Així es pot comprovar com funciona la tecnologia i, si realment soluciona la necessitat de l'empresa, s'implanta en un cas real.
En estos anys heu treballat en àmbits molt distints, des del turisme fins a la gestió empresarial. Quins projectes reflectixen millor l'impacte que ja està tenint la intel·ligència artificial en la província?
Hem tingut diversos projectes, no un de sol. Hem desenvolupat plans estratègics de turisme, que han tingut un impacte important en eixe àmbit, i sistemes intel·ligents de gestió de factures per a petites i mitjanes empreses. També hem creat un assistent virtual per a projectes de baixa tensió que té un recorregut molt important i està aplicat al Consell General de l'Enginyeria Tècnica Industrial (COGITI), amb abast en tota Espanya. Un altre exemple és un sistema d'intel·ligència artificial aplicat al reajustament de torns dels treballadors en el sector hoteler, que ajuda a respondre a situacions de baixes laborals o als moments de major i menor càrrega de treball. Són exemples de com estem aplicant estes tecnologies en sectors diferents. En la nostra pàgina web tenim recollits més de cent projectes desenvolupats durant estos sis anys.
Precisament, en el sector hoteler heu presentat eines específiques per a millorar la gestió dels equips i els recursos. Què aporta desenvolupar solucions adaptades a cada necessitat enfront d'utilitzar models generalistes com ChatGPT?
Fonamentalment, que moltes tasques requerixen menys recursos computacionals. Amb la intel·ligència artificial agèntica ja no necessitem un gran model per a dur a terme una tasca molt concreta, sinó models més xicotets, apropiats i entrenats per a una funció específica. Això està donant molt bons resultats enfront de l'ús de grans models generalistes. Un model adaptat a una tasca concreta consumix menys recursos, pot executar-se en ordinadors personals i permet que la informació no isca de l'empresa. I, sobretot, aporta sobirania tecnològica. Eixa és una de les línies en les quals estem treballant mitjançant l'aplicació de la intel·ligència artificial agèntica.
Una altra de les aplicacions presentades busca eliminar les barreres lingüístiques en els hotels. Com pot canviar l'atenció al turista internacional que arriba a Alacant?
Hem desenvolupat una aplicació anomenada Inclenia, en la qual portem treballant aproximadament un any i mig o dos. És un model de llenguatge per a l'espanyol i les llengües cooficials, però també pot treballar amb altres trenta idiomes europeus. Això permet que, quan un client arriba a la recepció d'un hotel, puga ser rebut en la seua pròpia llengua: èuscar, català, valencià, gallec o qualsevol altre idioma europeu. A més, hem incorporat tecnologies de conversió de text a veu perquè el mateix assistent puga parlar al client en el seu idioma i amb el seu accent. Això millora l'experiència, perquè a tots ens agrada arribar a un lloc i que ens reben en la nostra pròpia llengua i coneguen la nostra cultura.
Més enllà dels hotels, les pimes també poden beneficiar-se d'estes eines, encara que moltes no sàpiguen per on començar. Com esteu arribant a elles i quines necessitats us plantegen?
Hem trobat una fórmula que ens permet arribar millor a les xicotetes i mitjanes empreses: treballar amb les associacions empresarials que les agrupen. Organitzem trobades amb elles i tenim acords a Alacant amb la Cambra de Comerç, Terciari Avançat, APHA i altres associacions. Això ens permet identificar reptes comuns i plantejar solucions que puguen servir a diverses empreses. Un exemple és la gestió de factures, amb tecnologies d'intel·ligència artificial capaces de reconéixer documents mitjançant OCR, tant en PDF com en altres formats, i traslladar la informació directament al balanç econòmic de l'empresa. Això també es pot aplicar a la gestió de proveïdors, els impagaments i altres tasques rutinàries. Les pimes volen comprovar que eixes xicotetes tasques que ara realitzen de forma convencional poden resoldre's amb intel·ligència artificial.
Eixe accés a la tecnologia també planteja un desafiament: que les xicotetes empreses no es queden arrere enfront de les grans. Com es pot evitar que la intel·ligència artificial amplie eixa bretxa?
Això és paregut al que va ocórrer quan va aparéixer l'ordinador personal o quan van arribar les plataformes Windows. Allò va permetre democratitzar la tecnologia. Ara estem en un procés similar amb la intel·ligència artificial. Les grans i xicotetes companyies estan desenvolupant plataformes que puguen aplicar-se a empreses de totes les grandàries i també als ciutadans. Igual que hui tenim Windows instal·lat en els nostres ordinadors, fa molts anys era una plataforma impensable per als ciutadans i per a les xicotetes empreses. La informàtica es va democratitzar i va permetre que tots disposaren de ferramentes estandarditzades. Amb la intel·ligència artificial pot ocórrer el mateix. Caldrà veure quines empreses aconseguixen desenvolupar plataformes que integren totes les ferramentes que necessiten una pime o un ciutadà.
L'expansió d'estes tecnologies també obri el debat sobre els seus límits i sobre qui ha de tindre l'última paraula. Com es pot aprofitar el potencial de la intel·ligència artificial sense perdre el criteri humà?
Ara mateix, la intel·ligència artificial que estem aplicant tant a nivell personal com empresarial és el copilot perfecte per a millorar la productivitat. Això vol dir que hi ha d'haver una persona amb un criteri per damunt de la màquina. No em cap cap dubte que això canviarà i que, d'ací a poc, hi haurà autonomia en moltes de les decisions que puga prendre la mateixa intel·ligència artificial. Ja existixen cotxes autònoms i altres sistemes capaços de funcionar de manera autònoma, i també veurem eixa evolució en la presa de decisions. Però sempre serà necessari el criteri humà. Per això, el més important serà formar les persones perquè sàpiguen quines decisions pot prendre la intel·ligència artificial de forma autònoma i en quines ha d'intervindre una persona.
Insistixes en la formació com una de les claus d'esta transformació. Quin tipus de preparació estan demandant actualment les empreses alacantines?
Estem rebent una demanda molt important de petites i mitjanes empreses que ens sol·liciten formació per als seus treballadors. Oferim programes adaptats a les seues necessitats: algunes empreses volen conéixer la intel·ligència artificial generativa, altres la predictiva, altres necessiten formació en ambdues o en models híbrids, i també hi ha interés per la intel·ligència artificial agèntica. No és una formació generalitzada, sinó que intentem ajustar-la al personal i als objectius de cada organització. És fonamental que la gent sàpia què pot fer la intel·ligència artificial, quines eines té al seu abast i com pot utilitzar-les per a millorar la productivitat. També és important que conega els seus riscos.
Hi ha sectors que estiguen mostrant més dificultats per a incorporar la intel·ligència artificial o, per contra, que estiguen avançant especialment ràpid?
No m'atreviria a dir que hi haja sectors més reticents que altres. Crec que la reticència la marquen les persones, no els sectors. Ens trobem amb empreses que tenen una implantació de la intel·ligència artificial molt madura perquè les persones que hi treballen han impulsat el seu ús, s'han format i han volgut incorporar estos avanços. Altres empreses, encara que podrien fer-ho, encara troben barreres internes. Quant als sectors on més s'està implantant, destacaria el turisme, l'agroalimentació i la logística, perquè són àmbits en els quals la intel·ligència artificial pot aportar un valor molt important.
El CENID ja participa en projectes nacionals i europeus. De cara als pròxims anys, quin paper pot exercir el centre i quines oportunitats pot representar per a Alacant?
Estem molt orgullosos que el CENID haja sigut seleccionat com un dels deu centres nacionals que formen part d'un gran consorci dedicat al desenvolupament de models de llenguatge sobirans. També participem en projectes europeus en els quals el centre està impulsant i liderant tecnologies agèntiques. L'important és que tots eixos projectes nacionals i europeus tinguen repercussió en el territori alacantí. Eixe és el gran impuls per a la província: la Diputació va realitzar una inversió i el retorn ha d'arribar a Alacant. Crec que en els pròxims anys vorem una implantació de la intel·ligència artificial molt potent en les empreses de la província, fruit del treball de moltes persones i també del Centre d'Intel·ligència Digital.