Alacant reviu cada 25 de maig un dels episodis més dolorosos de la seua història. Fa 88 anys que el Mercat Central va quedar marcat per sempre per la tragèdia. Eixa matinada de 1938, set avions Savoia de l'aviació feixista italiana massacraren la plaça de proveïments en un bombardeig deliberat que va segar la vida de més de 300 persones innocents.
El cor de la ciutat es va transformar en un escenari d'horror i devastació. La magnitud de la massacre va convertir el bombardeig d'Alacant en el més sagnant de tota la Guerra Civil espanyola.
L'impacte va deixar centenars de víctimes, però també una profunda ferida emocional: l'estrèpit de les bombes i el caos van quedar gravats per sempre en diverses generacions.
Espais de memòria
Els danys es van estendre molt més enllà del Mercat Central. Llocs emblemàtics de la capital com la plaça Gabriel Miró i carrers com Vicente Inglada, Girona, Sant Ferran, Pintor Agrasot i Pintor Velázquez també van resultar greument afectats, amb importants destrosses.
A això es van sumar les zones pròximes al Club de Regates i l'aleshores carrer Ángel Pestaña, hui conegut com Sant Francesc, testimonis igualment d'una jornada tràgica a Alacant, el pitjor de la crueltat i barbàrie humana.
Per això, des de l'any 2010 la part posterior del Mercat Central porta el nom de Plaça 25 de maig, un espai dedicat a preservar la memòria d'una tragèdia que va deixar una profunda cicatriu en la història alacantina.
A més, des de 2013 un monument minimalista i abstracte, creat per les artistes Elena Albajar i Ruth Céspedes com a símbol de record, presidix el centre de la plaça com a homenatge a les víctimes del bombardeig.
I a l'interior del mercat també es conserven alguns dels testimonis més colpidors d'eixe 25 de maig de 1938. Una urna protegix l'antiga sirena antiaèria que va alertar tard la població de l'atac, junt al rellotge que va quedar detingut en l'hora aproximada que van caure les bombes.
Huit minuts d'horror
Va ser un atac indiscriminat i premeditat. A pesar d'haver-se enlairat des de la base a Mallorca, els set avions feixistes italians van arribar des de terra endins per a escapar dels detectors. Aproximadament a les 11:15h van soltar un total de 56 bombes en 2 tandes amb uns quatre minuts de diferència.
No hi hagué marge per a la reacció. La calma de qui s'acostaven al Mercat Central anaven al Mercat Central per a omplir la despensa en temps d'escassetat es trencà de forma repentina, convertint-se en el pitjor episodi de la història contemporània d'Alacant.
L'estrèpit de les explosions sembrà el caos en qüestió de segons. La ciutat quedà paralitzada per la por; i el silenci posterior només fon interromput pels crits d'auxili i el plor de qui buscaven els seus éssers estimats entre les ruïnes.
Refugis davall terra
No fon l'únic atac que patí Alacant, l'últim bastió de la República. Durant el conflicte es produïren, almenys, 83 bombardejos de la Legión Cóndor i l'Aviación Legionaria, que donaven suport al bàndol sublevat enfront de l'exèrcit de la República.
De fet, el subsòl de la ciutat es convertí en el principal aliat com a recer d'una població atemorida cada volta que sonava l'aterridor so de les alarmes. Hui en dia s'han recuperat alguns d'ells per a rememorar la crueltat de la guerra, conscienciar i divulgar.
La capital alacantina arribà a tindre tot un entramat subterrani de refugis antiaeris amb sinuosos corredors, galeries i gruixudes parets. Estos espais freds salvaren la vida de milers de persones durant els atacs que, especialment en la primavera i l'estiu de 1938, assolaren la ciutat.