Tres nous parcs inundables amplien la xarxa antiriuades d'Alacant

La xarxa d'instal·lacions es completarà amb altres 12 depòsits de retenció d'aigües per a enfortir el sistema de prevenció enfront de pluges torrencials

Guardar

Parc inundable de La Marjal a Alacant
Parc inundable de La Marjal a Alacant

La tràgica DANA que va assolar la província de València ha calat profund en algunes administracions. Mentres Elx ha desenvolupat un sistema d'alertes a mòbil municipal, Alacant projecta el reforç del gran sistema antiriuades de la ciutat. Així, l'Ajuntament ha anunciat la construcció de tres nous parcs inundables i dotze dipòsits anticontaminació i de retenció d'aigua per a mitigar els efectes de les pluges torrencials.

Estes infraestructures, desenvolupades en col·laboració amb Aigües d'Alacant, s'integraran en el pròxim Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU). L'objectiu, explica el consistori, és reduir els riscos associats als episodis de fortes precipitacions. En este sentit, els nous parcs inundables seguiran l'exemple de projectes anteriors com La Marjal, que ha demostrat la seua eficàcia en la gestió d'aigües pluvials.

L'alcalde, Luis Barcala, ha subratllat que esta estratègia se centra en "solucions basades en la naturalesa, que a més de previndre inundacions, s'integren en el paisatge urbà i aporten valor social". Tal com ha avançat l'Ajuntament, els tres nous parcs estaran situats en l'avinguda d'Elx, l'entorn del futur Parc Central i l'àrea de Via Parc-Teulada, zones que han sigut identificades com “especialment vulnerables”.

A més, Alacant també ha constituït una Taula tècnica d'avaluació de riscos per a emergències climàtiques. Una de les seues principals labors és l'anàlisi de l'estat de rambles i barrancs, així com el desenvolupat d'un pla de neteja. També s'encarregarà del control i inspecció de les zones inundables del terme municipal per a erradicar els assentaments irregulars. Finalment, divulgarà un pla de mesures preventives i protocols d'actuació a la població.

Nous dipòsits d'aigua

Més enllà dels parcs, el projecte contempla la instal·lació de dotze dipòsits de retenció amb una capacitat conjunta de 150.000 metres cúbics. Estos futurs tancs antitempestes se situaran en àrees baixes i especialment sensibles com el Cocó, el Palmerar, L'Albufereta, Condomina i San Gabriel, reforçant la capacitat de contenció i reduint els riscos de contaminació en platges, barrancs i zones costaneres.

Les estructures, apunten des de l'Ajuntament, permetran emmagatzemar i controlar el flux d'aigües pluvials durant episodis de pluja intensa, contribuint a una gestió més eficient del sistema de drenatge. Així mateix, s'implementarà una xarxa de telecomandaments instal·lada en els col·lectors de la ciutat per a la supervisió i el control en temps real dels cabals d'aigua.

Este component tecnològic, expliquen fonts municipals, facilita una resposta "ràpida i efectiva" davant possibles emergències, garantint una millor protecció per a les àrees urbanes sensibles. A més, en l'actualitat s'estan desenvolupant diverses actuacions en l'àmbit de la platja de l'Almadrava per a renaturalitzar l'entorn i construir diversos elements de drenatge que mitiguen els problemes d'inundabilitat de la zona.

Infraestructures i canalitzacions

La ciutat d'Alacant compta actualment amb dos grans infraestructures hidràuliques, que són el dipòsit anticontaminació del barri de Sant Gabriel, amb una capacitat de 60.000 m³ i el Parc de La Marjal, amb capacitat per a 45.000 m³. Este parc s'ha convertit en un referent nacional i internacional d'execució d'actuacions hidràuliques contra el risc d'inundació, compaginant l'enginyeria amb la sostenibilitat i el medi ambient.

Estes dos infraestructures se sumen a la xarxa de col·lectors executada dins del pla antiriuades desenvolupat entre 1997 i 2005, consistents en l'execució de grans infraestructures hidràuliques en l'àmbit urbà d'Alacant i els seus voltants. Estes obres van dotar de capacitat als col·lectors urbans, mitigant les afeccions que pluges de gran intensitat comprenent quasi 40 quilòmetres de canalitzacions noves, de les quals 22 van ser canalitzacions a cel obert i 18 amb canalitzacions enterrades de gran diàmetre.

Destacats