Art digital en L’Aljub amb l’exposició 'Natura Desxifrada': una invitació a reconectar amb la naturalesa

El Centre Comercial L'Aljub, gestionat per CBRE, compartix des del 15 de setembre l'exposició Naturalesa desxifrada. Una mostra que obri la V Edició del Programa d'Art Digital SMTH, comissariada per CBO Art Agency i amb Led&Go com a patrocinador principal. La mostra es podrà gaudir fins al 15 de desembre, en l'espai artístic de L’Aljub, en la pantalla gegant habilitada per a mostrar-la diàriament. Una proposta artística que convida a mirar el món natural des d'una altra perspectiva i que està inclosa dins de Showasis, l'espai expositiu d'art digital del centre comercial.

A més, esta iniciativa forma part del projecte Destí 2030 de L’Aljub, un programa de sostenibilitat i compromís basat en els 17 Objectius de Desenrotllament Sostenible (ODS) de l'ONU. En esta ocasió, fomenta la cultura i l'accés equitatiu a l'art a través de l'objectiu número 4, promovent una “Educació de qualitat”.

En un entorn dominat per pantalles i dades, Naturalesa Desxifrada proposa una pausa visual: una experiència que combina art digital i reflexió ecològica per a reconnectar amb allò que sovint passa desapercebut en el nostre dia a dia. A través de les obres de MONOMO, Irene Molina, MAREIG, Sares, Xinés Moya i Urticae, la mostra planteja preguntes sobre com ens relacionem amb la naturalesa i de quina manera la tecnologia pot ajudar-nos a entendre-la millor.

En conjunt, les obres conviden a detindre's i observar amb altres ulls la relació entre tecnologia i naturalesa. Lluny de proposar respostes tancades, l'exposició obri un espai de contemplació on el digital es convertix en una ferramenta per a tornar a sentir l'essencial. A través de paisatges generatius, formes orgàniques i processos artificials, l'exposició recorda que comprendre la naturalesa no és només analitzar-la, sinó també reconnectar emocionalment amb ella en un temps marcat per la velocitat i la desconnexió.

L'obra Fractalis, de MONOMO, presenta l'exposició i ens transporta a l'interior dels nostres pensaments amb un viatge infinit, perdent així el concepte de principi i final i fent-te dubtar de la teua pròpia identitat com a espectador.

Hirsute, d'Irene Molina, ens proposa un entorn en el qual els organismes han desenrotllat estructures de pèl com a estratègia de resistència digital. Mostra una evolució a través del pilós, convertint-se en arquitectura, defensa i territori.

Monòlit, de Mareig, naix com a extensió de la sèrie Portals i de l'exploració de la clivella com a símbol central en la seua obra. En esta peça, la fractura és l'eix principal del llenguatge visual, connectant dimensions a través de la llum que travessa les clivelles. Estes es representen com a ferides de la naturalesa i es convertixen en un símbol de resiliència, obrint el camí a la transformació.

Aura, de l'artista Sares, explora l'anhel a través d'estructures abstractes inspirades en la flora i en la intensitat emocional. L'obra convertix l'impuls intern en formes orgàniques i proposa un viatge entre el latent i el manifeste, revelant com el desig es transforma en moviment, creació i essència de l'ésser.

D'altra banda, Hybridatas, de Xinés Moya, presenta retrats de criatures cibernètiques formades per matèria sintètica, plantes i teixit animal, situades en paisatges hiperrealistes que qüestionen els límits entre l'orgànic i l'artificial. La sèrie proposa un horitzó de consciència híbrida i compartida, on la intel·ligència artificial desperta empatia i obri la porta a noves formes d'integració emocional i espiritual entre el digital i el físic.

I, finalment, Ládano, d'Urticae, construïda al voltant del foc —interés derivat dels últims incendis forestals d'escala massiva— i enfocada de manera observacional i especulativa. L'obra examina com actuen diferents agents enfront del foc, convertint estes interaccions en recursos formals i narratius que permeten projectar escenaris futurs i fer reflexionar a l'espectador sobre la temporalitat del desastre.