La Generalitat Valenciana fa un nou pas decisiu per a transformar el llit del riu Monnegre en el corredor verd més ambiciós de la província d'Alacant. La inversió total ascendirà a més de 15 milions d'euros, dels quals ja figuren 380.000 euros en els pressupostos de 2026, una partida que permetrà iniciar els primers treballs abans que acabe l'any.
Així ho ha avançat el comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, durant la jornada 'Adaptació del territori mitjançant infraestructura verda: El corredor verd del Monnegre', celebrada este dijous a Alacant.
El projecte porta anys damunt la taula. La iniciativa havia sigut plantejada anteriorment per la Diputació d'Alacant, però després dels efectes de la DANA d'octubre de 2024 i el precedent de la de 2019 a la Vega Baixa, la Generalitat va decidir incorporar-lo com una actuació "estratègica" dins de la seua planificació de recuperació i resiliència del territori.
22 quilòmetres i sis municipis connectats
El corredor discorrerà al llarg de 22 quilòmetres travessant els termes municipals de Tibi, Xixona, Mutxamel, Alacant, Sant Joan d'Alacant i El Campello. El Monnegre constituïx un important actiu natural, turístic i cultural actualment desaprofitat, amb potencial per a albergar rutes de senderisme, cicloturisme i altres activitats recreatives.
La infraestructura inclourà, a més, una via ciclista que unirà Tibi amb la costa del Campello, cosint el territori en un únic eix verd de mobilitat sostenible per a recórrer el riu des de la desembocadura al pantà.
Com a fermall final, la Generalitat destinarà 2 milions d'euros a la construcció d'una passarel·la al final del corredor que connectarà el passeig marítim del nucli urbà del Campello amb el de Mutxavista, donant continuïtat a la Via Litoral de la costa d'Alacant.
El desglossament de la inversió: canyars, vegetació i terraplens
Dels 15 milions compromesos, la partida més inflada (3,4 milions) es destinarà al desbrossament i trituració de canyars i vegetació intrusiva, un dels principals problemes que acumula el llit del Monnegre.
El riu manca actualment de cap mena de cabal ecològic, la qual cosa ha afavorit la proliferació d'espècies invasores que obstruïxen el pas de l'aigua i agreugen el risc d'inundació quan arriben les pluges torrencials.
Per part seua, 2,9 milions aniran destinats a la restauració de la coberta vegetal del llit, mateix muntant que s'assignarà al cobriment, manteniment i retirada de cobertures opaques, i un milió dedicat a actuacions en terraplens i distribució de restes vegetals.
Els primers treballs, que durà a terme l'empresa pública ENGUL mitjançant un encàrrec a mig propi de la Generalitat, començaran a la fi de 2026. El Monnegre es convertirà en el primer corredor verd d'Alacant que compte amb zones de laminació, espais que permeten frenar i repartir el cabal, disminuir el pic de l'avinguda i evitar desbordaments bruscos..
Un projecte coral
La jornada ha comptat amb la participació d'arquitectes, enginyers i experts, que han aportat les seues idees sobre el projecte de regeneració, a més de la vicepresidenta de la Diputació d'Alacant, Ana Serna, i de la directora general de Recuperació i Reconstrucció, Sandra Castillo.
De la mateixa manera, també han assistit els alcaldes de la majoria dels municipis en la conca del Monnegre, com el de Tibi, José Luis Candela; Xixona, Israel Lopez; Mutxamel, Rafael García; i Sant Joan, Santiago Román.
En el pla tècnic i científic, la Generalitat comptarà amb l'assessorament de la Universitat d'Alacant per al disseny i execució del corredor, a través de l'Institut de l'Aigua i de les Ciències Ambientals.
“Des de la Generalitat estem impulsant una estratègia verda centrada en solucions basades en la naturalesa, un concepte arrelat en altres països del nostre entorn i que va tindre una fita a la província d'Alacant amb el parc de la Marjal, una iniciativa pionera i que va marcar el camí per a augmentar la resiliència del territori”, ha assenyalat Mèrida.
La vicepresidenta primera i diputada de Cicle Hídric, Ana Serna, ha emfatitzat que el corredor verd del riu Monnegre “permetrà millorar la capacitat del territori per a absorbir impactes, reduir riscos, connectar espais naturals, recuperar paisatges i oferir llocs de trobada”.
Una vegada completada la regeneració del llit, els següents passos seran la redacció dels projectes bàsics que determinaran les condicions de les sendes ciclistes, miradors, zones de llacunes i cabals ecològics.