La Sierra de Escalona y la Dehesa de Campoamor deixen de ser només un dels grans pulmons verds del sud d'Alacant. El Consell ha aprovat este divendres la seua declaració com a Parc Natural, una protecció que afecta a terrenys d'Orihuela, San Miguel de Salinas i Pilar de la Horadada i que canvia les regles per a conservar este espai.
La decisió posa baix un règim especial de protecció un territori de gran valor ambiental i obliga a tindre en compte la seua biodiversitat, els seus hàbitats, el paisatge i la connexió entre els seus diferents espais naturals. La mesura arriba després que el Consell ja aprovàs en febrer de 2026 el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN).
Més enllà del nom, la declaració tindrà conseqüències pràctiques. Els tres municipis de la Vega Baixa passen a formar part de l'àrea d'influència socioeconòmica del parc, amb l'objectiu que la conservació puga conviure amb determinades activitats tradicionals i amb un desenvolupament rural sostenible.
La Sierra de Escalona blinda les seues zones més valuoses
Un dels elements destacats del nou marc és la delimitació de la Zona I d'Alt Valor Ambiental, que prevalix sobre altres instruments d'ordenació territorial o urbanística. D'esta forma, el PORN establix criteris de protecció que hauran de respectar-se en aquelles actuacions que afecten la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals.
La protecció no significa convertir tot el territori en un espai tancat o sense activitat. L'objectiu del decret com a Parc Natural d'este enclavament és ordenar els usos i buscar un equilibri entre la conservació i aquelles activitats que puguen mantindre's de forma compatible amb l'entorn.
També es reforça la connectivitat ecològica, una qüestió clau en un territori on els espais naturals conviuen amb zones urbanitzades. La nova figura pretén evitar que estos enclavaments queden aïllats i perden part del seu valor ambiental.
El següent pas serà decidir com es podrà usar el parc
Ara queda per concretar com es gestionarà el dia a dia. La conselleria competent en medi ambient haurà d'elaborar un Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG), que determinarà les condicions per a activitats com les visites, la investigació i les actuacions de conservació.
El parc comptarà amb una Junta Rectora en la qual estaran representades les administracions i diferents col·lectius vinculats al territori. Este òrgan participarà en la gestió i assessorarà sobre les decisions que afecten l'espai protegit.
La Generalitat ha assenyalat que la declaració no contempla un augment dels capítols de gasto. La gestió podrà comptar, això sí, amb aportacions d'altres administracions i entitats interessades a col·laborar en la conservació del nou Parc Natural.
Un paisatge de contrastos
La Serra d'Escalona oferix un d'eixos paisatges del sud-est peninsular que sorprenen pel seu contrast, tan característics de la província d'Alacant. Els seus relleus són abruptes, amb vessants escarpats, penyals erosionats i nombrosos barrancs que dibuixen un terreny sec i fracció.
La vegetació mediterrània s'obri pas entre estes formacions, amb pinedes, coscolla, llentiscle, margalló, romer i timó com algunes de les espècies més habituals. El seu caràcter sec no impedix que la serra conserve una notable varietat d'ambients.
Les pinedes i les zones de matoll conviuen amb cultius tradicionals com l'ametler, l'olivera i la garrofera, mentres que els ramblisos creen xicotets corredors naturals. Esta combinació d'espais afavorix la presència de nombroses espècies i convertix l'entorn en un dels enclavaments de major interés ambiental del sud-est espanyol.
La fauna és, precisament, un dels grans atractius d'Escalona. La serra funciona com a zona de dispersió per a exemplars jóvens d'àguila reial i àguila de panxa blanca, mentres que altres rapinyaires com l'àguila perdiguera troben ací un territori adequat per a alimentar-se i reproduir-se.
També destaquen espècies nocturnes com el brúfol, la presència del qual és especialment rellevant en este entorn. En terra, el gat muntés compartix territori amb la geneta i el teixó, mentres que rèptils com el fardatxo ocel·lat i diverses espècies de colobres recorren les zones més seques.
Però hi ha un protagonista especialment important en este enclavament: el conill de muntanya. La seua abundància sosté bona part de la cadena alimentària de la serra, ja que constituïx una de les principals fonts d'aliment per als depredadors que habiten este espai convertit des d'ara en el vigesimotercer Parc Natural de la Comunitat Valenciana.