El sud de la província d'Alacant ha tornat a registrar un moviment sísmic en el matí d'este dimarts 14 de juliol. L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha detectat un terratrémol de magnitud 1,8 en l'escala de Richter, amb una profunditat de cinc quilòmetres.
El sisme, que ha sigut percebut per nombrosos veïns de Los Montesinos, Torrevieja i altres localitats pròximes, s'ha produït poc després de les 7:00 hores, coincidint amb l'inici de la jornada.
Encara que es tracta d'un tremolor de baixa magnitud i sense conseqüències materials, diverses persones han compartit en xarxes socials que han notat clarament la sacsejada. "S'ha sentit i escoltat molt fort", comentaven alguns veïns i veïnes en un grup de Facebook, reflectint la sorpresa que ha provocat el moviment a primera hora del matí.
Segon tremolor en a penes dos dies en la província d'Alacant
Este episodi arriba a penes un dia després d'un altre terratrémol registrat en la província. Durant la matinada del dilluns, l'IGN va localitzar un sisme de magnitud 1,9 entre Elx i Crevillent, en la zona de la Penya de les Àguiles, també amb una profunditat estimada de cinc quilòmetres.
Encara que ambdós moviments sísmics s'han produït en àrees distintes, formen part de l'activitat habitual que registra periòdicament la província d'Alacant. La successió de xicotets terratrémols sol despertar inquietud entre la població, especialment quan són perceptibles a pesar de la seua escassa magnitud i encara més després de la tragèdia de Veneçuela.
Els especialistes recorden que este tipus de fenòmens són relativament freqüents en el territori alacantí i, en la majoria dels casos, passen desapercebuts o no provoquen cap tipus d'incidència.
De fet, només quan l'epicentre es troba molt pròxim a zones habitades i a poca profunditat, com ha ocorregut este dimarts, augmenta la probabilitat que els veïns arriben a sentir la vibració.
Per què Alacant registra tants terratrémols?
La província d'Alacant està considerada una de les zones amb major activitat sísmica del litoral mediterrani espanyol. La seua ubicació, en l'àrea de contacte entre les plaques tectòniques africana i euroasiàtica, afavorix l'acumulació de tensions que, de forma periòdica, s'alliberen mitjançant xicotets moviments de l'escorça terrestre.
A això se suma la presència de diverses falles actives repartides pel territori, entre elles la coneguda Falla de Crevillent, que supera els 200 quilòmetres de longitud i forma part d'un complex sistema geològic que travessa el sud-est peninsular. També existixen falles submarines capaces d'originar moviments sísmics enfront de la costa.
La major part d'estos terratrèmols són de baixa intensitat i a penes generen danys, encara que permeten als científics seguir de prop l'evolució de l'activitat sísmica en una de les àrees més vigilades del país.
L'IGN manté un seguiment permanent de l'activitat sísmica
L'Institut Geogràfic Nacional monitoritza de forma contínua els moviments de l'escorça terrestre mitjançant una xarxa d'estacions sísmiques distribuïdes per tota Espanya. Cada terratrèmol registrat s'analitza per a determinar la seua magnitud, profunditat i localització, així com la seua possible percepció per part de la població.
De moment, l'organisme no considera que la successió de xicotets tremolors registrada durant l'inici de la setmana supose un risc per a la població. Els experts expliquen que esta alliberació gradual d'energia forma part del comportament habitual d'una zona on confluïxen diverses falles actives, encara que el seguiment continuarà per a detectar qualsevol canvi en l'evolució de l'activitat sísmica.