El turisme és un dels grans dinamitzadors de l'economia. Eixa realitat és encara més palpable en racons com la província d'Alacant, on l'activitat turística suposa el gran motor econòmic. “És un sector de sectors”, reconeix José Mancebo, director del Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca. En l'inici del seu desé any en el càrrec, conversem al costat de Mancebo sobre l'evolució del turisme a la província, la professionalització del sector, la vertebració de l'oferta d'interior, l'avanç de les noves tecnologies i les línies estratègiques del Patronat per a afrontar reptes com la desestacionalització o la sostenibilitat.
Quins elements convertixen a la província en un dels destins preferits pels turistes?
El distintiu principal de la Costa Blanca és el seu producte de sol i platja per a períodes més llargs dels habituals. Es poden gaudir de les millors platges, probablement de món, i no t'ho dic en pla xovinista, sinó que any rere any es confirma amb el nombre de banderes blaves en platges i ports esportius. A partir d'ací, la locomotora comença a moure altres productes turístics a través de l'Estratègia de Destí Madur. El Patronat Costa Blanca depén al 100% de la Diputació d'Alacant, que té una labor fonamental com és la vertebració de la província i en especial la defensa dels servicis dels municipis més xicotets. La nostra responsabilitat és que la marca Costa Blanca siga el motor de l'interior i d'altres productes, i això s'ha aconseguit amb la diversificació de l'oferta per a lluitar progressivament amb eixa temuda estacionalitat. Som un destí obert tot l'any, sense estar ancorats a períodes vacacionals concrets i eixa és una de les diferències fonamentals.En FITUR 2024 més de 60 municipis van tindre el seu espai per a exposicions, es van realitzar més de 35 reunions professionals, nombroses presentacions… Quin balanç fa el Patronat de la fira enguany?
Ha sigut una fira molt exitosa a nivell professional i frenètica quant al públic. Jo mai havia vist tanta afluència en les hores finals del dia, entorn de les 18h o 19h. Pel que respecta a la participació dels municipis, tan sols dir que va ser excel·lent, però també amb el treball que s'ha realitzat amb elsmitjans de comunicació, les activitats que hem fet en IFEMA, l'activitat que vam fer fora a nivell gastronòmic en el centre de Madrid… El balanç és molt positiu. FITUR s'està compartimentant últimament com en franquícies de producte i hi ha edicions especials com el LGTB, Future Sports o Future Cinema i la província ha tingut presència en totes elles.Quines són les línies estratègiques i el full de ruta del Patronat durant este 2024?
Ens trobem en un moment en el qual, per descomptat, no renunciem al creixement, però creiem que el nostre pla d'actuació ha de tindre fonamentalment dos palanques estratègiques: sostenibilitat i innovació. I dins de la sostenibilitat volem treballar especialment l'accessibilitat, en termes de sostenibilitat social i mediambiental. L'objectiu és potenciar les zones més despoblades o les zones d'interior, i quant a la innovació crec que estem en una espècie de febra de la intel·ligència artificial i som l'entitat que ha d'ajudar als municipis a què permeabilitze eixa ferramenta i aplicar les noves tecnologies a la seua oferta. Hi ha un parell de convocatòries per a aconseguir finançament per a millorar en este aspecte a les quals volem concórrer.En este sentit, sempre ha defés la importància del diàleg col·laboratiu per a teixir aliances entre institucions. S'està progressant per a aconseguir una estratègia conjunta entre tots els agents implicats?
Amb Toni Pérez, ja des del seu paper d'Alcalde i ara com a President de la Diputació i del Patronat, sempre hem parlat de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 17, que és el de teixir aliances. És quasi una obsessió, però és que el turisme no es pot treballar d'una altra manera. No es tracta d'un discurs fàcil, sinó que és una creença i una forma de treball. La imatge del destí s'ha de treballar cohesionant la identitat del territori, i això no s'aconseguix si els actors no es senten implicats en el projecte. El turisme és un sector de sectors que ha de mirar cap al comerç, cap al transport, cap a les infraestructures i cap a la gestió local. Fa poc vam fer una jornada amb la ruta del vi i en este cas són els productors els que estan implicats. Eixa visió transversal solament es treballa tenint línies sempre obertes i sabent escoltar molt. L'administració ha d'intentar assumir un paper de lideratge des de darrere, sense molestar i donant suport als sectors productius buscant eixa coherència o eixe interés general.Les dades de diferents portals llancen un 2023 molt positiu en xifres turístiques i una previsió creixent de cara a 2024. Quin és el diagnòstic actual del turisme a la província d'Alacant?
Sens dubte, són unes dades tremendament positives. Si utilitzem termes d'una anàlisi DAFO crec que a poc a poc hem potenciat les nostres fortaleses i minimitzat les debilitats. El destí Costa Blanca està jugant ja a valor i no a preu, i això en termes econòmics és molt important. Després en la part de les amenaces i les oportunitats, que a nosaltres ens agrada transformar-les en reptes, és indubtable que hi ha una sèrie de qüestions que tenen a veure amb el canvi climàtic, la situació geopolítica, la competència deslleial que està afectant també altres sectors com pot ser l'agricultura… Eixos són els reptes d'esta globalització, i des del Patronat tractem d'afrontar-lo amb planificació, implicant els actors i treballant diàriament amb el sector. El nostre posicionament com a Costa Blanca és molt forta i està molt cohesionat, ja que tot el destí treballa com una espècie de finestreta única independentment de qui porte la iniciativa, ja siga local, provincial o autonòmica.La sostenibilitat és possiblement l'eix més important en matèria turística, ja no sols des del punt de vista mediambiental, sinó també social, cultural o econòmic. De quina forma afronta el Patronat este desafiament?
Estem en un punt que hem d'anar aprenent a gestionar l'èxit, especialment en les temporades altes. Cal fer compatible el trànsit aeri, marítim i terrestre amb el dia a dia del resident i del ciutadà. Cal promoure la sostenibilitat social de l'oferta, però també de la demanda, que forma part d'un ecosistema. Això també ho afavorix determinats visitants internacionals, per exemple, els estudiants que aprenen de la nostra cultura, de la nostra gastronomia, dels nostres costums, s'impregnen d'això, i són corrents de visitants que afavorixen la permeabilitat i la comunió entre el resident i el turista.Precisament, considera que eixa internacionalització de la província és una de les claus de l'èxit?
És una de les nostres fortaleses perquè el nostre turisme ha crescut així. Crec que ser una província tan internacionalitzada ens afavorix molt en este sentit. La nostra clau d'èxit és que el turisme ha crescut a partir del residencial. A més de ser una província turística, som una província molt internacionalitzada. Jo dic moltes vegades que l'Alfàs del Pi no es pot entendre sense Noruega, però és que Noruega no pot entendre's sense l'Alfàs del Pi. I després, per descomptat, la colònia de britànics que ens ha fet créixer i ha generat un flux diari d'avions amb un servici quasi regular. Es va canviar el model, passant d'avions exclusivament vacacionals a una espècie d'autobusos aeris amb el Regne Unit. Hi ha prop de huitanta mil britànics empadronats a la nostra província, la colònia més nombrosa, llavors eixa internacionalització ha sigut crucial en la convivència entre el resident i el turista.Un altre dels reptes ambiciosos és la desestacionalització de l'oferta. Segons les últimes dades oferides pel Patronat els pics de la temporada alta i baixa a la província es diluïxen cada vegada més. De quina manera es treballa per a aconseguir eixe objectiu a la província?
Si tens clara l'estratègia, les accions venen en cascada. Nosaltres ací ens dediquem a promoció, a través dels nostres canals, i a més promoció, la que realitzem mitjançant subvencions, ajudes, línies de col·laboració, certàmens… Això significa que quan tu tanques pactes amb institucions o operadors estrangers o acudixes com a Patronat a fires o congressos ho fas segons eixos objectius de desestacionalitzar i vertebrar. Deixes d'anar amb un plantejament generalista i et centres en certàmens turístics específics de producte per a diversificar i obrir el ventall. Això al final es traduïx en accions molt concretes, com la presentació de la nova ruta amb Roma amb agents italians, la presència en salons de cicloturisme o la promoció d'albiraments d'aus. És veritat que FITUR és el gran aparador, però el mateix FITUR ha virat també a línies concretes. Esta segmentació, o fins i tot hipersegmentació, és fonamental per a augmentar el valor del destí i oferir experiències que demanda el turista.Es tracta d'una manera de marcar la diferència del destí i posicionar-se en altres mercats?
Completament. Esta manera de pensar i esta nova manera d'afrontar el futur et fa brillar competitivament on altres destins no estan. Si al final anem tots als mateixos certàmens, a parlar tots del mateix, doncs això ja té el seu recorregut molt marcat amb Fitur, ITB, i World Travel Market. Però després hi ha un munt de cites i activitats que poden ser molt més concretes en termes de producte i en termes d'experiència per al client que poden ser encara més interessants. La clau és ser proactiu, per això nosaltres no ens centrem tant en les bases de dades de rutes aèries, per posar un exemple, sinó en la dels avions que tenen comprats les companyies i tenen aparcats en l'aeroport. I a partir d'ací fem una projecció a any vista, perquè si es treballa d'esta manera no estàs esperant de manera reactiva al fet que et conviden a una fira sinó que som nosaltres els que plantegem una acció amb sis o set mesos d'antelació.Ha parlat de la Costa Blanca com un gran tren amb diferents vagons, on el que més espenta és el de Sol i Platja, però com es vertebra en l'oferta provincial també el turisme d'interior?
Jo destacaria dues. Una té a veure amb la part privada, i en este cas el que s'ha de fer és incentivar esta activitat i sent molt permeables als projectes, intentant donar suport, afavorir que hi haja inversió privada. No obstant això, gran part de la responsabilitat l'ha tinguda el sector privat que s'ha professionalitzat molt en l'interior. És una cosa que ja venia ocorrent des de fa molt temps en àrees costaneres, però crec que molts projectes de municipis no costaners que ja són emblema per allotjaments i propostes amb un concepte molt clar, en tendència actual i revolucionari que posen valor l'interior. I, després, d'altra banda, està el treball del Patronat, des del qual intentem que les iniciatives d'interior no queden exclusivament en el consum intern del municipi. Les festes i la gastronomia són dos grans productes dinamitzadors de l'interior.Per tant, quines mesures es duen a terme per a promoure els espais no costaners de la província?
La nostra principal missió a ajudar al fet que els projectes en municipis xicotets d'interior tinguen un caràcter supramunicipal. Crec que el gran exponent potser el tenim a Cocentaina amb la Fira de Tots Sants. No ha d'haver-hi una fira d'estes característiques en tots els municipis, però sí que seguir este deixant com a referent i fomentar l'activitat cultural, gastronòmica… En definitiva, que succeïsquen coses. I nosaltres tractem d'ajudar amb subvencions, suport econòmic, institucional i promocional i també acompanyar-los moltes vegades. Em ve al capdavant el cas de Lorca, un municipi molt xicotet però amb una gran iniciativa per a promoure esdeveniments com l'orgull. Este tipus d'activitats no tenen per què succeir només en les grans urbs i pot arribar a marcar-te la diferència en dos setmanes en les quals dinamitzar l'economia local anara de temporada.Una de les premisses del president Toni Pérez i del Patronat Costa Blanca és el de convertir a Alacant en un destí intel·ligent. Quins projectes s'estan duent a terme en este sentit?
Les decisions s'han de prendre respecte a la dada i no respecte a la intuïció, encara que aquesta en un moment donat et pot salvar de moltes coses. No obstant això, hui dia hi ha tecnologies que ens permeten prendre decisions quasi en temps real. Tot el que siga fer costat que eixa cultura de la dada i de la presa de decisions en matèria de governança, en general, i de política turística, en particular, és el que intentem incentivar a través dels plans, projectes i accions que dúiem a terme. Fer de la província d'Alacant una destinació turística intel·ligent significa enllaçar la intel·ligència natural i la matèria grisa de la qual disposen els nostres empresaris i els nostres gestors amb ferramentes com la intel·ligència artificial, amb una funció principalment municipalista, per a formar-se en matèria de bases de dades de connectivitat aèria, de perfils de demanda, de fonts… El Patronat té una gran capacitat de convocatòria i mantenim una línia directa amb municipis o associacions, per la qual cosa aquells projectes que tenen a veure amb la digitalització o la sostenibilitat són als quals els donem una major prioritat enfront d'uns altres.
