El jaciment de la La Illeta dels Banyets, al Campello, permet aprofundir en la investigació de l'arquitecta de l'època ibèrica. Durant la XIX Campanya d'Excavacions del Museu Arqueològic Provincial d'Alacant (MARQ) s'ha produït una troballa clau en la matèria en este enclavament al costat de la Mar Mediterrània. En concret, les labors d'excavació durant el passat estiu, dirigides pel director del museu Manuel Olcina i Adoración Martínez, han permés traure a la llum les restes d'un edifici ibèric que són considerats essencials per a entendre les tècniques constructives de l'època.
Aix
L'objectiu és continuar amb les excavacions l'any vinent amb la intenció d'esclarir la funcionalitat exacta de la planta baixa d'este edifici. Esta investigació permetrà ampliar les àrees del jaciment obertes al públic, brindant als visitants nous espais musealizados que aporten un context més profund sobre l'ocupació protohistòrica de La Illeta dels Banyets, gestionada per la Diputació d'Alacant.
Anàlisi de les tècniques de construcció
Un dels aspectes més interessants revelats per les excavacions és l'altura de l'edifici ibèric, que podria haver superat els 3,8 metres. Els murs encara conserven part dels seus alçats de tova i revestiments originals, la qual cosa oferix una visió clara de les tècniques constructives emprades durant la protohistòria. A més, dins de l'edifici s'han identificat equipaments i estructures també fets de tova, com a bancs i plataformes.
Estes troballes permeten avançar en l'estudi de la "arquitectura de terra crua", un estil predominant en aquella època. La preservació d'estos elements estructurals proporciona una comprensió més profunda de les tecnologies constructives utilitzades per les cultures antigues a la regió. Però a més d'estudiar l'estructura física de l'edifici, els arqueòlegs estan investigant el sistema de mesures emprat en la seua construcció.
En l'antiguitat, cada civilització utilitzava patrons específics de mesures, i un dels objectius del projecte és determinar si l'edifici seguix un patró arquitectònic púnic clàssic, o si, per contra, utilitza mesures ibèriques o el colze púnic. Esta anàlisi podria proporcionar informació valuosa sobre les influències culturals i arquitectòniques dels pobles que van habitar la zona.
De la mateixa manera, els materials ceràmics oposats en el jaciment llancen llum sobre les relacions comercials de l'època. Els fragments revelen una clara preferència per productes importats, sent comuns els procedents d'Àtica, Eivissa, el nord d'Àfrica, especialment de Cartago, i de l'àrea de l'estret. Estes troballes suggerixen que La Illeta dels Banyets no sols va ser un centre de producció local, sinó també un important punt d'intercanvi comercial en la conca mediterrània.
Un enclavament arqueològic de referència
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, destaca en la visita d'este enclavament la importància del suport municipal per a preservar este lloc, al qual descriu com una "joia arqueològica". Així mateix, Navarro subratlla el "magnífic treball" realitzat sota el paraigua de la Diputació per a "continuar proporcionant descobriments rellevants any rere any, ajudant a conéixer millor la història i el patrimoni cultural de la província d'Alacant". També ressalta la labor de museïtzació duta a terme pel MARQ i l'Àrea d'Arquitectura de la Diputació, "en el seu compromís per conservar i difondre el nostre llegat històric".
Per part seua, el director del MARQ, Manuel Olcina, definix La Illeta dels Banyets com "un lloc de referència en l'arqueologia europea". Un lloc on es condensen cultures del Mediterrani des de la Prehistòria fins a l'època romana. Entre les troballes més destacades es troben els vestigis de les àrees productives de l'assentament ibèric-púnic, aix